CCOO ha guanyat les eleccions celebrades el 27 de novembre a la empresa Cuina SERHS, que pertany al Grup SERHS i que es dedica al càtering i els menjadors col·lectius. El resultat ha estat de 7 membres de CCOO en el Comitè de Empresa per 6 d’UGT.

El resultat ha sigut força clar en el col·legi d’Especialistes i No Qualificats, on CCOO s’adjudicat 7 llocs del comité per 4 d’UGT en guanyar les votacions per 115 a 72 vots. El resultat del col·legi de Tècnics i Administratius ha equilibrat la composició final del comitè, en treure la UGT els 2 membres que s’elegien en aquest col·legi, obtenint 27 vots per 7 de la candidatura de CCOO.

Les eleccions anteriors les havia guanyat UGT al juny del 1999, obtenint 5 membres del comitè i guanyant en tots dos col·legis; CCOO es va quedar aleshores amb 4 membres al comitè. L’increment de plantilla ha propiciat que aquesta vegada s’haguès d’elegir un comitè de 13 membres, en lloc dels 9 que tenia el de fa quatre anys.

La victòria de CCOO en aquesta empresa ens referma com a primer sindicat en les empreses dedicades a l’activitat del càtering i del subministrament de menjar a col·lectius, com ara menjadors d’empresa, hospitals, col·legis, institucions, etcètera.

L’empresa té la seu a Arenys de Munt i és la més gran en nombre de treballadors i treballadores de les que formen part del Grup SERHS, un dels més importants de la comarca del Maresme de qualsevol sector econòmic.

CCOO de Catalunya volem manifestar la nostra posició davant la nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que responsabilitza un treballador mort de l’accident de treball. La sentència ha rebaixat la pensió a la família del mort, ja que considera que la responsabilitat de l’accident és del treballador. Sentència que, per la informació de què disposem, es caracteritza per ignorar les investigacions realitzades per la Inspecció de Treball i el personal tècnic especialitzat en seguretat en el treball de la Generalitat de Catalunya, i es basa en la presumpció de fets. Sentència que ha estat contestada per amplis sectors de la societat, fins i tots per juristes propers al món empresarial, com és el cas del catedràtic de Dret del Treball Sr. Sagardoy

En el darrer mes s’han conegut tres sentències del TSJC que mereixen una reflexió i una resposta social. Dues d’elles responsabilitzen els treballadors accidentats de l’accident, i la tercera reconeix el dret d’un treballador a negar-se a treballar per manca de mesures de seguretat, però establint com a conseqüència l’acomiadament improcedent, i no la nul·litat d’aquest, de manera que el treballador perdrà el seu lloc de treball. Aquestes sentències, que són altament contradictòries, ja que per una banda assenyalen que som els treballadors i treballadors que tenim la responsabilitat i l’obligació a negar-nos a realitzar les tasques amb risc, i per una altra banda sentencia que, quan ho fem, té conseqüències evidents sobre el dret al treball.

Davant d’aquests fets, Comissions Obreres de Catalunya manifestem:
‘ Que aquestes sentències ignoren la realitat del marc de les relacions laborals i són un atac greu a les bases fonamentals de la llei de prevenció de riscos laborals.
‘ Que tenen conseqüències greus en els drets i la protecció dels treballadors afectats i les seves famílies, i que creen una indefensió important.
‘ Reiterem la nostra defensa del marc normatiu de prevenció de riscos laborals com un instrument útil per a la prevenció, el seguiment, el control, i, si s’escau, la sanció, i que en aquest procés social la màxima exigència és el compliment de la llei, i que les empreses no es poden permetre atacs d’aquesta índole
‘ Exigim, per part de la Fiscalia, la investigació sobre aquestes sentències, que considerem que atempten contra la mateixa Llei de Prevenció de Riscos Laborals i els drets de les persones treballadores i que estan provocant una situació d’alarma social i de desconfiança pel que fa al suport de la justícia en el reconeixement del dret al treball i a la salut.
‘ Per la nostra part, ens comprometem a impulsar les actuacions necessàries a tots els nivells, legals, sindicals i polítics, per tal d’impedir que fets com aquests es tornin a repetir i que els afectats per aquestes sentències recuperin els seus drets.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 28 de novembre de 2003

Malgrat l’aprovació, ahir, per part de la majoria del PP de modificacions en la llei general de la Seguretat Social, CCOO de Catalunya, volem assenyalar que les CCAA tenen el dret a poder complementar les pensions mes baixes pel seu caràcter assistèncial:

a) En el cas de les pensions no contributives aquestes són una prestació de protecció de caràcter assistèncial contra la pobresa de les persones majors de 65 anys que no tenen altres ingressos en la seva unitat familiar. Per això, des de l’acord de Pensions de l’any 96, es financen amb recursos fiscals, del Pressupostos General de l’Estat i no amb les cotitzacions dels treballadors i treballadores en actiu.

b) En el cas de les pensions contributives més baixes aquestes tenen, si el o la pensionista no té altres rendes, dret als anomenats complements a mínims, aquests complements han de garantir la percepció de una pensió suficient i per tant també tenen caràcter assistèncial. Els complements a mínims estant passant a ser pagats progressivament amb recursos fiscals i no amb cotitzacions mercès a l’acord de Pensions de l’any 2001.

Com a conseqüència de l’anterior, hi ha un important segment de pensions, les més baixes, que es paguen ‘pel seu caràcter de protecció social mínima- amb recursos fiscals. Això ha estat així mercès als successius pactes de pensions des quals CCOO és l’únic interlocutor social que els ha signat tots.

En existir aquesta aportació fiscal a les pensions, cada cop més important , no es pot defensar que la possibilitat de complements pagats per les autonomies a aquestes pensions mínimes trenqui el principi de ‘caixa única’ ni el de igual retribució a igual esforç de cotització.

CCOO de Catalunya considerem que la insuficiència de les pensions mínimes garantides avui per el sistema de seguretat social ‘el nostre sindicat ha reivindicat històricament que la pensió mínima garantida hauria d’igualar-se al Salari Mínim interprofessional-.

Altrament atesa la diferencia del que suposa una mateixa pensió en termes de poder de compra i suficiència en les diferents CCAA. hi ha espai per un sistema de pensions complementari de les CCAA per tal de garantir que les pensions mínimes es complementin per tal de millorar la seva suficiència. Ha de ser una possibilitat derivada de l’autonomia política de les CCAA, que hauran de rendir compte a la seva ciutadania de l’ús que en facin d’aquesta possibilitat.

CCOO de Catalunya considerem que es manté el dret i la possibilitat de que les CCAA puguin complementar les pensions mes baixes, a desgrat de que fins a la data i a Catalunya això s’hagi fet sense concertació social, de manera poc elaborada, insuficient i en anys electorals.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 28 d’octubre de 2003

Joan Coscubiela, secretari general de CCOO de Catalunya, considera positiu que «algunes Caixes catalanes estiguin donant un gir a les seves actuacions i semblin apostar per actuacions que comporten una major vinculació amb la societat».

El dirigent sindical defensa l’actual naturalesa jurídica de les caixes i considera que «les pressions que les caixes estan patint, per part del poder polític i d’importants sectors econòmics i mediàtics, tenen una voluntat clara de justificar i fomentar processos de privatització». Davant aquestes pressions, entre les quals cal incloure la legislació de les quotes participatives, el secretari de CCOO de Catalunya considera indispensable, i un objectiu estratègic de les entitats d’estalvi, establir un fort vincle amb la societat de manera que aquesta percebi el perill de la seva desaparició, que comportaria la privatització.

Joan Coscubiela considera que un dels objectius de les caixes ha de ser «estimular la seva participació en el finançament de les petites i mitjanes empreses, que són fonamentals per a l’economia catalana i per a la creació d’ocupació». El secretari general de CCOO de Catalunya considera que «un instrument útil seria la potenciació de societats de capital-risc, destinades especialment a potenciar les petites i mitjanes empreses que enceten processos de renovació tecnològica o les que es dediquen a projectes d’Investigació ‘ Recerca ‘ Innovació».

El secretari general de CCOO de Catalunya valora positivament el paper que tenen les caixes d’estalvi per evitar l’exclusió financera dels sectors més dèbils de la societat, així com la contribució que han tingut per mantenir el control del país sobre sectors estratègics. En aquest sentit considera important que, en tot cas, es potenciï la inversió en empreses del país.

Cal recordar que CCOO es àmpliament majoritari en la representació dels treballadors en els òrgans de govern de les caixes catalanes, amb 75 consellers generals del total de 125 consellers existents en representació dels treballadors. El sindicat compta amb representants en els Consells d’Administració de les 10 caixes catalanes, amb l’excepció de la Caixa Laietana, on està present en la Comissió de Control. Altrament el sindicat té representants en 7 de les 10 Comissions de Control, amb l’excepció de les caixes de Manlleu i Tarragona.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 28 de novembre de 2003

Els treballadors i les treballadores de FCC SA que realitzen la neteja de les instal·lacions del FC Barcelona han convocat per a demà una vaga de 24 hores com a protesta per les indignes condicions de treball que pateixen. Segons informen en un comunicat, la direcció de FCC es nega a negociar aspectes tan importants com l’ampliació de la jornada dels treballadors i treballadores amb jornada reduïda, un espai per menjar l’entrepà, i millores salarials entre d’altres aspectes fonamentals de les condicions laborals, en què destaquen aspectes socials principalment.

Els treballadors i les treballadores de FCC han informat, amb una nota, els socis del Barça, ja que fan també responsable de la situació el Club per permetre aquesta situació laboral en un servei que es fa en les seves instal·lacions.

La Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya demana a l’empresa DAMM que reconsideri la sanció d’un treballador que ha acomiadat i que, per aquest motiu, realitza una vaga de fam des del passat divendres 21 de novembre.

La Federació Agroalimentària de CCOO insta l’empresa a reobrir les negociacions i que apliqui el conveni col·lectiu pel que fa a les sancions als treballadors, ja que inclou solucions diferents a l’acomiadament.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 27 de novembre de 2003

Miguel Peláez, secretario general de la Construcción, y Neus Moreno, responsable del área de Salud Laboral de CCOO, han mantenido en la sede de la Fiscalía del TSJC una reunión con su fiscal jefe José M. MENA.

La reunión, realizada tras la controvertida sentencia dictada por la Sección 2ª de la Audiencia Provincial en el caso Pociño, ha tenido como objeto presentar ante la Fiscalía los recientes acuerdos alcanzados con la patronal y la Generalitat de Catalunya sobre seguridad laboral en el sector de la Construcción, conviniendo que tanto el código de buenas prácticas acordado, como el referente a la subcontratación, podían servir para valorar la gravedad de la responsabilidad que pueda alcanzar a promotores, técnicos, contratistas y subcontratistas en el hecho de producirse un accidente laboral.

Al propio tiempo, los representantes sindicales explicaron el alcance del reciente acuerdo tomado por la Federación de Construcción de CCOO de presentar 10.000 denuncias ante los juzgados penales en el caso de delitos cometidos por empresarios que ponen en peligro a sus trabajadores. Aclararon que, desde la perspectiva de CCOO de Catalunya, lo importante no era el número de denuncias sino la persecución de aquellos empresarios que no atendían las recomendaciones de prevención que se les hacían o a aquellos claramente reincidentes.

El jefe de la Fiscalía manifestó su claro interés en perseguir los delitos contra la seguridad y la salud de los trabajadores, y ello a pesar de la crónica insuficiencia de medios, señalando al propio tiempo que en la justicia española no era infrecuente encontrar falta de sensibilidad en relación con la prevención de riesgos laborales, y falta de comprensión hacia el rechazo social frente a los accidentes laborales, lo que ha originado que, cuando concurre imprudencia, se transformen en delito.

Tots els mitjans de comunicació van difondre ahir, dia 25 de novembre, la notícia sobre la revalorització de les pensions per a l’any 2004. Els increments són per tots coneguts: 2 % de puja per a totes les pensions, corresponent a l’IPC previst, 3 % addicional per a les pensions mínimes de viduïtat i jubilació de menors de 65 anys i orfes, i 2 % addicional per a les pensions del SOVI, més la compensació del diferencial de l’IPC corresponent a l’any 2003, a pagar al mes de gener de 2004. Al mateix temps, totes les pensions de viduïtat passen de l’actual 48 % al 52 % de la base reguladora.

Volem destacar que aquests increments no són més que el compliment del que va determinar-se en l’Acord per a la millora i el desenvolupament del sistema de la Seguretat Social signat per CCOO, CEOE i el Govern el 8 d’abril de 2001.

Tal com recollia l’Acord, i dins el seu període de vigència, és a dir, abans del 2004,les pensions de viduïtat s’han situat en el 52 % sobre la base reguladora. Un altre dels compromisos del pacte era la millora de les pensions més baixes del sistema, concretament es pretenia que les pensions mínimes dels menors i els més grans de 65 anys s’equiparessin. Tot i que no s’ha aconseguit plenament, aquests augments addicionals sobre l’IPC comporten l’acostament de quanties. Les pensions del SOVI també han augmentat significativament, com va pactar-se.

Així doncs, des de CCOO hem d’estar satisfets perquè l’Acord que vam signar l’any 2001 s’ha materialitzat àmpliament, i ha comportat la creació de drets i la millora de les prestacions més desafavorides del sistema, al mateix temps que es garanteix la viabilitat futura del sistema públic de pensions.

Però no és correcte presentar el compliment de l’acord amb titulars com que la pensió mínima de viduïtat ha pujat un 14 %, com ha fet el ministre de Treball Eduardo Zaplana. S’estan barrejant un seguit de mesures de diversa naturalesa. En primer lloc, l’increment de l’IPC previst és un compromís legalment establert en la Llei General de la Seguretat Social (gràcies a la pressió dels sindicats), i en segon lloc, l’increment addicional i l’augment de percentatge sobre la base reguladora responen als compromisos adquirits tres anys enrere amb els agents socials.

No hem de perdre de vista, però, que encara queden temes per desenvolupar, com és el de l’atenció a la dependència o la convergència de règims especials, i que estem en clar desacord amb la regulació unilateral que ha fet el Govern de l’anomenada «lluita contra el frau en la incapacitat temporal» i amb el fet que, finalment, no es concreti la creació de l’Agència Estatal de la Seguretat Social.