Click aquí per veure la notícia

Aquest dimecres dia 10 de desembre, a les 11.30 h, se signarà el nou Pacte Local per l’Ocupació de Barcelona, entre l’Ajuntament de la ciutat, CCOO, UGT, Foment del Treball i Pimec-Sefes.

Aquest és el primer pacte que se signa per al període 2004-2007. Els objectius, en el marc de l’Estratègia Europea per l’Ocupació, estan centrats a assolir la plena ocupació en aquest període, una millora significativa de la qualitat en el treball, de l’eficiència i de la productivitat, en el marc de garantir la cohesió social a la ciutat.

Així, l’objectiu general del Pacte és «situar Barcelona entre les ciutats més avançades en benestar i qualitat de vida d’Europa, apostant per un creixement econòmic que incorpori més valor afegit i innovació i que generi més i millors oportunitats per a tothom i més ocupació de qualitat».

Es manté l’objectiu d’avançar cap a una taxa d’ocupació global del 70 % al 2010, una taxa del 60 % per a les dones i una taxa del 50 % per als majors de 55 anys.

Entre les mesures acordades, hi figura, de manera destacada, l’objectiu de millorar de manera continuada la qualitat de l’ocupació, l’accés de les persones immigrades als llocs de treball, la potenciació dels sectors emergents, com el medi ambient i la sostenibilitat. Hi figuren igualment les mesures per millorar la salut i la seguretat en el treball, tant en les mateixes instal·lacions empresarials com en el conjunt dels espais de la ciutat, i les mesures per impulsar la cultura de la innovació.

El Pacte Local per l’Ocupació s’inscriu en la ja llarga tradició de concertació a la ciutat, que ha estat capaç tant d’assegurar la participació efectiva dels agents socials com de generar instruments compartits, com el Pla Estratègic, el Pacte Industrial o el Consell Econòmic i Social de la ciutat.

Signarà el Pacte Local, per part de CCOO del Barcelonès, el nostre secretari general, Àngel Crespo.

Secretaria de Mitjans de Comunicació de CCOO del Barcelonès
Barcelona, 9 de novembre de 2003

Aquesta és una de les conclusions de l’estudi realitzat en el sector de banca per COMFIA-CCOO, FES-UGT i FESIBAC-CGT durant els mesos de gener a setembre del present any. Durant aquests nou mesos, 2.000 delegats dels tres sindicats han inspeccionat i enquestat milers d’oficines bancàries amb l’objectiu de quantificar les hores que, per damunt de la jornada legal, es realitzen en el sector.

Els sindicats s’han entrevistat amb el Defensor del Poble, Enrique Múgica, perquè adopti mesures que posin fi al frau de les prolongacions de jornada no retribuïda, que comporten un frau perquè aquestes hores no cotitzen a la Seguretat Social.

L’estudi avalua que un 63 % dels treballadors del sector, a nivell estatal, es veuen obligats a prolongar la seva jornada una mitjana de 10 hores setmanals, que comporta una suma global de 22.671.378 hores de treball no retribuïdes.

A Catalunya, l’estudi indica que un 61’39 % dels treballadors prolonguen la seva jornada, una mitjana de 9’81 hores setmanals, la qual cosa equival a un total de 3.540.762 hores de treball no retribuïdes.

Els sindicats atribueixen aquestes prolongacions a problemes de deficiències organitzatives, als moltes vegades inabastables objectius comercials i a la insuficiència de plantilles. Per a COMFIA-CCOO, FES-UGT i FESIBAC-CGT, els bancs espanyols van deixar de crear un total de 9.335 llocs de treball, 1.458 a Catalunya, en els tres primers trimestres de l’any 2003, necessaris, al seu parer, per eliminar aquest frau i la sobrecàrrega de treball que comporta per als treballadors en actiu.

El perfil del treballador que es veu forçat a prolongar la seva jornada en el sector de banca és el de tècnic d’una agència urbana, home (les dones la prolonguen menys) i menor de 40 anys.

En termes absoluts, és la Comunitat de Madrid, amb més de 6 milions d’hores, la comunitat on més es prolonga la jornada i on s’aprecia un major dèficit de llocs de treball, 2.623.

A Catalunya són 3,5 milions d’hores de prolongació i 1.458 llocs de treball els que la banca ha deixat de crear en aquests nou primers mesos de l’any.

Destaquen les Comunitats de Galícia, Castilla-León, Andalusia i País Valencià, on se superen també el milió d’hores realitzades i no pagades per les entitats.

Per bancs, són el BBVA i el SCH els que mostren dèficits més voluminosos de llocs de treball: 2.224 i 1.840, respectivament.

En el cas del SCH, tal carència de personal ha estat reconeguda públicament fins i tot pel seu responsable comercial, García Candela, en afirmar que el procés d’ajustament de plantilla i oficines com a conseqüència de la fusió havia estat excessiu i s’havia reflectit en una pèrdua de quota de mercat.

Els sindicats avaluen en 236 milions d’euros (més de 39.000 milions de pessetes) el cost que representa per a la Seguretat Social el fet que els bancs no paguen les hores extraordinàries realitzades pels seus treballadors i, per tant, no cotitzen per elles. D’aquest import, 36,9 milions d’euros corresponen a Catalunya.

Si les entitats financeres haguessin cobert el seu dèficit de personal (9.335 llocs de treball), la Seguretat Social podria haver ingressat en els primers nou mesos de l’any un total de 76,5 milions d’euros més (gairebé 13.000 milions de pessetes).

L’any passat, tots els grups parlamentaris van aprovar una proposició no de llei en què s’instava el Govern a prendre mesures per fer front a aquest frau, sense que fins al moment el Departament que dirigeix Eduardo Zaplana hagi fet res per complimentar les instruccions del Parlament espanyol.

Els sindicats han decidit presentar denúncies davant la Inspecció General de Treball, sol·licitar del director general de la Inspecció una actitud ferma de defensa de la legalitat davant dels sistemàtics incompliments dels bancs i dirigir-se al Defensor del Poble, sol·licitant la seva empara enfront d’una situació que representa un veritable frau dels bancs, tant a la societat, bloquejant la creació d’ocupació en el sector, com als contribuents, en no cotitzar a la Seguretat Social, tant per les hores extraordinàries realitzades i no pagades com en no estar contribuint per aquests llocs de treball que deixa de crear.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de desembre de 2003

La coneguda escriptora i filòsofa Susan George, autora entre altres de «L’Informe Lugano»; el prestigiós sociòleg i director de l’Institut d’Estudis Superiors de París Alain Touraine, el director del Fòrum del Tercer Món, Samir Amin, o el sociòleg i professor de la London School of Economics Richard Sennett són alguns dels ponents que han confirmat la seva participació al diàleg «Les Cultures del Treball», que se celebrarà del 28 de juny a l’1 de juliol del 2004. Altres ponents que també han confirmat la seva assistència són l’expresident de la Comissió Europea Jacques Delors; el sociòleg Manuel Castells; la representant a Camerún de l’Organització de Nacions Unides, Ruth Bamela Engo; l’intel·lectual i sociòleg alemany Claus Offe i el sociòleg i professor de l’Escola d’Alts Estudis Socials de París Michel Wieviorka.

«Cultures del Treball» és un dels diàlegs del Fòrum, dins l’eix «Globalització i desenvolupament econòmic» i està organitzat per la Unió General de Treballadors de Catalunya, Comissions Obreres de Catalunya i el Fòrum Barcelona 2004, amb la col·laboració de la Confederació Europea de Sindicats, la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures i l’Organització Internacional del Treball.

El diàleg, que serà un espai d’intercanvi per revalorar el treball com a principal font de benestar per a la humanitat, pretén buscar respostes als interrogants que obren les incerteses de la globalització econòmica i elaborar un manifest a favor d’una nova cultura solidària i sostenible del treball a tot el món, obert a les diferents tradicions, cultures i pràctiques dels treballadors. Entre altres temes, es parlarà sobre l’ètica, les noves formes i el temps del treball; l’ocupació i els poders públics; la immigració; el comerç internacional; el medi ambient i l’ocupació, i les multinacionals. El diàleg servirà per reflexionar des de diferents àmbits ‘sindical, acadèmic, polític o societat civil- sobre l’estat actual i les perspectives del treball. Es preveu la participació de 1.500 persones amb experts del treball, representants dels treballadors, empresaris, treballadors i ciutadans i ciutadanes interessades en el diàleg de les cultures del treball.

L’atur registrat al mes de novembre a Espanya augmenta en 32.262 persones, i se situa la taxa en un 8,9 %; a Catalunya ho fa en 3.299 persones, i se situa la taxa d’atur registrat en un 6,48 % de la població activa catalana. Es confirmen les tendències negatives de l’economia. El tercer mes consecutiu d’augment de l’atur mostra la incapacitat de l’economia per crear la suficient ocupació que doni resposta a la demanda de treball existent, i evidencia que els dèficits estructurals del mercat de treball, i en especial la segregació laboral en què es troben dones, joves i majors de 45 anys, es mantenen.

L’atur augmenta en tots els sectors, però ho fa més en els serveis i la construcció. Això dibuixa un panorama especialment preocupant, perquè aquests havien estat els sectors més dinàmics en la creació d’ocupació, suplint la pèrdua de llocs de treball en la indústria, la qual no sembla capaç d’agafar el relleu al capdavant de la creació d’ocupació.
Observem també com es manté la tònica de la temporalitat en la contractació com en períodes anteriors, fenomen aquest que esdevé sobredimensionat per l’efecte de la rotació, que és un dels elements definitoris de l’alta precarietat laboral existent.

De nou les xifres mantenen la situació diferent de dones i homes en el mercat de treball i mostren que avui el principal repte és afavorir amb mesures actives la incorporació de la dona al mercat de treball. És especialment preocupant el fet que les dones pateixin un augment de l’atur superior al dels homes, perquè la seva taxa d’ocupació i especialment la seva taxa d’activitat són més baixes. Queda clar que les dones es veuen especialment condicionades per una més alta precarietat de la seva contractació, que fa que, en moments de pèrdua de llocs de treball, es vegin més afectades. Una situació que, com la dels joves i els majors de 45 anys, requereix mesures específiques per part dels serveis públics d’ocupació.

Hem de constatar també que continuen sense connectar-se els serveis públics d’ocupació de les CCAA, amb la qual cosa hi ha limitacions d’informació, que no ajuden a una major mobilitat de treballadors i treballadores i que és un compromís que fa temps que es va establir i que CCOO anem reclamant des de fa temps.

Davant d’aquesta situació, CCOO reclamem al nou Govern que es prengui, com a primer repte, abordar els dèficits de l’economia i el mercat de treball català:

‘ promovent mesures actives que incideixin en una major creació d’ocupació, i de qualitat, incidint en inversions en R+D+i, formació i qualificació;
‘ la posada en funcionament del sistema integrat de formació professional, amb l’assumpció de competències en formació contínua i integrant els diferents subsistemes (Formació Contínua, Formació Ocupacional i Formació Inicial) i posant en funcionament l’Institut català de qualificacions;
‘ desplegar el SOC, amb més recursos per atendre individualment les persones que busquen feina.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 4 de desembre de 2003

El Comitè d’Empresa de l’agrupació de centres de Caprabo S.A., format per CCOO, FETICO i UGT, s’ha vist obligat a convocar mobilitzacions fora de l’horari laboral per donar a conèixer a l’opinió pública el deteriorament produït per l’incompliment, per part de l’empresa, del calendari laboral signat el passat mes de juny.

L’objectiu de la signatura del calendari laboral era donar estabilitat als horaris laborals que han anat empitjorant de mica en mica per causa de la reducció de plantilla.

Demà, 5 de desembre, tindran lloc les últimes mobilitzacions d’aquesta tanda:

– a les 10:30 h, al centre del c/ Ganduxer
– a les 17:30 h, al centre del c/ Sants

Fins al moment, l’empresa no s’ha reunit amb els representants dels treballadors, de manera que el Comitè d’Empresa no descarta la convocatòria de vaga i/o la via judicial per arribar a un acord sobre el calendari laboral de 2004.

Marisa López
Secretaria de Mitjans de Comunicació de CCOO del Barcelonès
Barcelona, 4 de desembre de 2003

La Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme (FECOHT) de CCOO de Catalunya informa de la celebració d’una jornada mundial per alertar sobre les possibles retallades de plantilla en empreses de càtering aeri.

A Catalunya, la jornada tindrà lloc demà, divendres 5 de desembre, a partir de les 9’30h. a l’Aeroport del Prat de Llobregat (terminal B, davant l’escultura del cavall de Fernando Botero). Es fa a proposta de les federacions estatals de comerç i hostaleria de CCOO i UGT, i ha estat convocada per la Federació Internacional dels Treballadors del Transport (ITF) i la Unió Internacional dels Treballadors d’Alimentació, Agrícoles, Hotels, Restaurants, Tabac i Afins (UITA).

Arran de les conseqüències dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, les companyies aèries han iniciat una política de reducció de serveis als passatgers. Això pot afectar directament l’ocupació en les empreses de càtering aeri, i per això els convocants volen expressar d’aquesta manera les inquietuds per aquesta situació.

Entre els nous factors que sorgeixen hi ha l’increment de companyies de baix cost sense càtering, la reducció de la varietat, la quantitat i la qualitat dels serveis de menjar (per exemple, Iberia ja ha anunciat la retallada dels càterings en vols europeus), l’aparició de serveis de menjar congelat, les subcontractacions a empreses externes o el demantellament de les cadenes productives.

Els delegats i treballadors de càtering repartiran octavetes, a tots els aeroports del món, amb els manifestos en què s’exposen les reivindicacions: assegurar serveis d’alta qualitat en els vols, evitat la subcontractació amb treballadors no qualificats o demanar que els passatgers tinguin un servei de qualitat sense detriment del preu del bitllet.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 4 de desembre de 2003

En la noche del día de ayer, el trabajador Rafael Gómez, de 41 años, fallecía a causa de las lesiones causadas por un accidente de trabajo. El trabajador murió al ser arrollado por una carga de metal de alrededor de 5.000 kg en la zona de etiquetado de SMS (Tren de perfiles estructurales gruesos). Se da la circunstancia de que ya sucedió un accidente mortal en esta empresa hace 2 años.

Las causas del accidente aún se están investigando por parte de la empresa, con la participación de los delegados de prevención, que se personaron en el lugar del accidente en la misma noche.

Por decisión del Comité de empresa, y apoyada por el conjunto de la plantilla, los trabajadores de la planta donde ha sucedido el accidente pararan su actividad hasta el próximo martes, en protesta por el fatal accidente que ha costado la vida a su compañero.
Todas las plantas, coincidiendo con el día del entierro, aún por determinar, pararan cinco horas.

Celsa es una empresa de casi 1.000 trabajadores, situada en Castellbisbal y dedicada a la fabricación de barras y rollos de acero corrugado pletinas, cuadrados, perfiles angulares, redondo liso y alambrón.