Els dies 5 i 6 d’octubre d’enguany se celebra a Barcelona la segona sessió de l’ONADA sindical del 12è mandat de la CS de CCOO. ONADA és l’espai sindical que preveu la relació directa entre CCOO de les Illes Balears, CCOO del País Valencià i CCOO de Catalunya. A cada trobada s’analitza el context social i polític, i es desenvolupen temes comuns amb la voluntat de compartir experiències, visions i solucions.

Aquest 2023 seguim en un instant d’incertesa de caràcter global, amb unes situacions recents molt greus fruit de l’impacte de les desastroses conseqüències del canvi climàtic (i de les condicions de pobresa de molta població a escala mundial), i amb un cistell de consum en què repercuteixen molts factors que incideixen negativament sobre les economies de la classe treballadora.

A més, ens trobem al mig d’un moment polític en què el futur del Govern de l’Estat espanyol no queda del tot definit i és font de preocupació per a tothom.

Per tot això, els protagonistes d’aquesta trobada sindical volen tractar uns temes comuns i d’absoluta actualitat i interès, com el model turístic actual i de futur, l’habitatge i l’impacte dels governs de dreta i extrema dreta sobre la vida de la ciutadania.

El primer tema, doncs, que es tractarà al llarg dels dos dies d’ONADA serà el del sector turístic. És una qüestió difícil de definir, ja que, a més d’englobar activitats d’hoteleria, restauració i transport, que són per definició els subsectors de referència, impacta de manera cabdal en el comerç, la logística, la mobilitat o l’oci nocturn, en definitiva, en tota una quantitat, cada cop més gran, d’oferta especialitzada. La mirada ha de ser holística i el tractament de les relacions laborals ha d’anar en concordança amb aquesta realitat multisectorial.

Aquesta primera sessió, presentada per CCOO de les Illes Balears, vol posar de manifest que hi ha diferents aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora d’abordar el turisme als nostres territoris. Pel que fa al sindicat, en el cas de CCOO de les Illes Balears, es fa èmfasi en la negociació col·lectiva, cabdal a l’hora d’establir millores per a la classe treballadora en un entorn en transformació; els espais de concertació, que emanen del diàleg social, com són les meses de turisme o de mobilitat; el marc legislatiu, que, en el cas de les Illes, inclou, en un text com és la llei turística, articles que incideixen de manera directa en la qualitat del treball, i el marc de convivència, amb problemes cada cop més recurrents com són la saturació, la gentrificació i la petjada ecològica.

A partir de l’experiència que es viu a les Illes i que, de ben segur, és coincident amb els tres territoris que conformem ONADA, es pot obrir un debat interessant, necessari i enriquidor.

El segon tema, a càrrec de CCOO de Catalunya, té una relació directa, també, amb el primer. Es tractarà l’accés a l’habitatge, molts cops negat als treballadors i treballadores del sector turístic, i s’hi donarà un enfocament innovador, ja que, d’aquest dret, se n’analitzarà l’accés, element que es posarà en relació amb els nivells salarials.

Per donar-hi substància empírica, es farà la presentació de l’estudi “L’habitatge tenia un preu”, elaborat per la Fundació Cipriano García i presentat en el marc del Festival Internacional de l’Habitatge Social el juny del 2023. Aquest estudi parteix de la premissa que el dret a gaudir d’un habitatge digne, que empara l’article 47 de la Constitució, no pot restar condicionat a una determinada composició de la llar: el salari d’un treballador o treballadora hauria de ser suficient per accedir a l’habitatge i, alhora, garantir-li el fet de poder sufragar la resta de despeses necessàries per viure i realitzar-se com a persona.

Això no obstant, durant les darreres dècades, l’evolució dels salaris i del preu de l’habitatge no només ha conduït a l’augment de les persones i de les famílies treballadores que viuen al llindar de la pobresa, sinó a un alt grau d’acceptació social del fet que un salari no és suficient per accedir a l’habitatge. L’estudi, que se centra en la ciutat de Barcelona, parteix d’una anàlisi actualitzada de la situació dels preus de l’habitatge i de les rendes salarials detallades als diferents districtes i barris de la ciutat. Aquestes dades són un exemple molt il·lustratiu d’una situació més generalitzada i extrapolable a altres ciutats que servirà de base per animar el debat.

Per acabar, el tercer tema, presentat per CCOO del País Valencià, serà l’anàlisi d’algunes de les conseqüències derivades del nou context polític. Amb els nous governs ultraconservadors s’obre un període en què es posen en risc alguns dels drets polítics, culturals, lingüístics i identitaris aconseguits en les darreres dècades de democràcia i autogovern.

La presència de l’extrema dreta als governs i a les institucions fa perillar la salut del diàleg social i els drets col·lectius. Davant aquesta conjuntura, cal plantejar-se conjuntament les millors estratègies sindicals per defensar les estructures del diàleg social emanades del paper constitucional dels sindicats de classe.

Aquest espai sindical ha de propiciar l’intercanvi qualitatiu d’experiències i la capacitat de resposta comuna a les problemàtiques analitzades. Per això, la metodologia escollida serà absolutament participativa i articulada per aprofitar cada moment de la trobada.

El passat 1 d’octubre va entrar en vigor una modificació de la Llei de Seguretat Social, concretament l’article 247 del Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, que millora la carrera de cotitzacions de treballadores i treballadors amb contractes parcials. Aquest article regula les jornades treballades a temps parcial que es reconeixeran com a dies complets cotitzats. Així, cada dia de treball d’una persona que tingui un contracte a temps parcial comptarà com un dia complet per a la Seguretat Social a efectes de cotització, i tindrà efectes retroactius a tota la vida laboral.

Des de CCOO celebrem aquesta modificació a la norma, perquè fa que millorin els períodes de cotització necessaris per causar el dret d’accés a les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i de cura d’infants, i  que es tinguin  en compte els diferents períodes durant els quals el treballador o treballdora hagi estat donat d’alta amb un contracte a temps parcial, sigui quina sigui la durada de la jornada realitzada en cadascun.

Cal destacar que aquest canvi legislatiu millora la carrera de cotitzacions a més de 2 milions de treballadors i treballadores de tot l’Estat, dels quals el 67 % són dones, les quals, de manera sistemàtica, pateixen la precarietat fruit de la parcialitat no desitjada; així ho constata l’Informe del Mercat de Treball de les Dones del Ministeri de Treball i Economia Social.

Hem de recordar que l’informe de vida laboral, quant als treballs a temps parcial, continua fent-se amb els paràmetres de la legislació ja superada. Així, la informació dels períodes cotitzats a jornada parcial apareixen “convertits” en el seu equivalent a jornades completes, donant lloc a una infraestimació de període cotitzat.

Per exemple, una persona que hagi cotitzat durant quaranta anys sempre a mitja jornada veurà al seu informe de vida laboral que només consten vint anys cotitzats, encara que l’INSS des de fa anys ja calcula les prestacions considerant la totalitat de quaranta anys en alta.

Per això, des de CCOO fem una crida als instruments d’informació administrativa que la Seguretat Social ofereix als treballadors i treballadors, de tal manera que l’informe de vida laboral que serveix als treballadors i treballadores per orientar les seves possibles decisions en relació amb la possibilitat d’accés a la jubilació sigui un document entenedor i adaptat a la normativa vigent.

El nivell d’atur a Catalunya es continua mantenint en xifres baixes. Milloren les dades de l’any anterior, tot i la incorporació en el mercat de treball de persones sense ocupació prèvia i persones que reactiven la demanda. Enguany tenim 335.432 persones en situació d’atur, de les quals el 57,6 % són dones. Aquest tret evidencia, un cop més, les majors dificultats que tenen les dones a l’hora d’accedir a una feina. La nova contractació registrada es reactiva en un mes on, sectors com l’educatiu, tornen a reprendre l’activitat. Creix sobretot la contractació indefinida en un 49,5 %, mentre que la temporal ho fa en un 11,9 %. Per tant seguim guanyant en estabilitat laboral, ja que el 48,6 % de la nova contractació registrada és indefinida. Cal destacar el bon comportament del sector industrial, ja que redueix l’atur en un 6,8 % en un any, i tot i la fi de la temporada d’estiu, que castiga els més joves expulsant-los del mercat de treball, la tendència continua sent positiva en termes de creixement de la contractació i de la qualitat d’aquesta.

ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA

El mes de setembre del 2023 deixa una xifra de 335.432 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), cosa que significa una reducció interanual de -5,3 % (18.886 persones aturades menys que fa un any).

Respecte del mes anterior, l’atur registrat presenta una caiguda de 3.440 persones (-1 % menys en termes relatius). Per contra, la població menor de 25 anys registra un increment del 0,8 % respecte del setembre del 2022. Aquest resultat fa que a Catalunya hi hagi un total de 20.597 joves que cerquen feina sense èxit.

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT

Respecte del mes de setembre del 2022, ha caigut l’atur en tots els sectors i únicament s’ha incrementat en aquelles persones que no tenien definida l’ocupació anterior. L’agricultura ha reduït l’atur en un -23,6 %, la indústria l’ha reduït en un -6,8 %, la construcció ho ha fet en un -4,8 % i els serveis, en un -5,6 %. En canvi, aquelles persones sense ocupació definida anteriorment han incrementat l’atur en una proporció del 5,2 %. Respecte del mes d’agost, cau l’atur en tots els sectors, excepte en l’agricultura, que augmenta en un 2,7 %. En canvi, el sector serveis redueix l’atur en un 1,4 %, la construcció ho fa en un 1,3 % i la indústria, en un 1,2 %.

ATUR PER PROVÍNCIES

En comparació amb el setembre del 2022, totes les províncies han reduït l’atur, i destaquen els casos de Lleida i Girona, que han vist reduït el seu atur en un -14,2 % i en un -10,6 %, respectivament. Tarragona també redueix l’atur de manera significativa, en un -7,7 % i, finalment, la província de Barcelona ho fa, de manera més moderada, en un -3,6 %. Respecte del passat mes d’agost, totes les províncies, a excepció de Tarragona, registren una reducció de l’atur molt lleu. Barcelona el redueix en un 1,4 %, Lleida en un -0,1 % i Girona es manté igual que el mes anterior. Només a Tarragona creix la desocupació en un 0,3 %.

ATUR PER SEXES

Les dones representen el 57,6 % del total de persones sense feina. Respecte de fa un any, l’atur dels homes s’ha reduït en un 5,8 % i el de les dones en un 5 %. Respecte del mes d’agost, només les dones redueixen l’atur en un 1,8 %, mentre que l’atur dels homes es manté pràcticament igual. 

CONTRACTACIÓ REGISTRADA

El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de setembre és de 213.710, el 48,6 % dels quals és de caràcter indefinit. Respecte del setembre del 2022, la contractació indefinida s’ha reduït en un 20,6 % mentre que la temporal ho ha fet en un 18,2 %. En comparació amb el mes anterior, la contractació registrada ha crescut en un 27,5 %, concretament la indefinida ho ha fet en un 49,5 % i la temporal en un 11,9 %.

PRESTACIONS PER ATUR

El mes d’agost del 2023 les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 61,4 % del total, els subsidis suposen un 35,3 % i les persones beneficiàries de la renda activa d’inserció resulten un 3,3 % del total. Respecte de fa un any, han augmentat les prestacions contributives en un 6,8 %, els subsidis en un 1,1 % i la RAI en un 0,2 %.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:

1. El fort increment del preu del petroli que està tornant a revifar la inflació no pot afectar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, que és la principal garantia per a l’estabilitat del creixement econòmic i per a la sostenibilitat de l’estat del benestar. En aquest sentit, cal activar la negociació col·lectiva amb increments que permetin recuperar el poder de compra dels salaris i donar continuïtat a l’impuls a l’increment del salari mínim interprofessional per tal d’assolir, el més aviat possible, el 60 % del salari mitjà.

2. Pel que fa a les llars treballadores amb rendes contributives o assistencials, tal com preveu la llei, les pensions s’hauran d’incrementar en relació amb la inflació, però també ho hauria de fer l’IRSC i les rendes mínimes, fins i tot per sobre de l’increment mitjà de preus, per tal de recuperar la pèrdua acumulada al llarg dels darrers anys.

3. Les bones dades pel que fa l’atur registrat en el sector de la indústria, amb una reducció del 6,8 % al llarg del darrer any, no poden amagar la difícil situació que viuen els treballadors i treballadores industrials per les fortes incerteses geopolítiques i que afecten la cadena de valor industrial. Aquest context, sumat al de la doble transició, requereix l’activació urgent de les mesures previstes en el Pacte nacional per a la indústria i de la millora dels recursos de prospecció i anticipació dels canvis que han de garantir l’estabilitat de l’ocupació industrial mitjançant la formació i qualificació permanent.

4. Malgrat que es redueix l’atur registrat i millora la contractació, la precarietat es concentra especialment en les persones de més de 45 anys, que suposen la major part de l’atur de llarga durada. Les polítiques actives que, tot i el seu cost, sovint no permeten la inserció laboral, sinó que funcionen com ponts de ‘contributivitat’ que pal·lien temporalment la intermitència de la renda laboral d’aquestes persones, han de dissenyar-se segons les vacants reals de les empreses i amb compromisos de contractació que donin un horitzó d’estabilitat a aquest col·lectiu que, des del punt de vista demogràfic, és un actiu central per a la sostenibilitat del model productiu a curt i a mitjà termini.

Escolta aquí l’anàlisi de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya