18 de desembre
Durant molt d’anys, la celebració del Dia Internacional del Migrant a casa nostra ha tractat exclusivament sobre el procés de la immigració extracomunitària atreta per una demanda creixent de mà d’obra que va definir el període de creixement de l’economia espanyola de la primera dècada del segle XXI. I és parlava d’integració social, però també d’igualtat de drets i d’oportunitats, de ciutadania i de respecte a la dignitat de les persones immigrades.
En certa mesura, en la commemoració d’enguany també ho fem, i per això el passat dilluns vam presentar la resolució de CCOO de Catalunya sobre els centres d’internament d’estrangers (CIE), on qüestionàvem el model actual d’aquests centres i parlàvem de la necessitat de bastir un nou model de gestió de les expulsions i les repatriacions -enteses com una mesura excepcional- molt més proporcional, transparent i respectuós amb els drets humans i la dignitat de les persones.
Perquè és de dignitat del que estem parlant i el que reclamem any rere any en aquesta commemoració. Com recullen les paraules del secretari general de les Nacions Unides en la commemoració del Dia Internacional del Migrant del 2013, “els immigrants no haurien de veure’s obligats a posar la seva vida i la seva dignitat en perill per aspirar a una vida millor”.
Tanmateix, el paradigma migratori ha canviat en els darrers anys i hem passat d’un model basat en l’arribada de persones extracomunitàries per cobrir les demandes d’una economia en expansió a un model molt més complex, en què coexisteixen diferents mobilitats: d’arribada al país, però també retorn al país d’origen, de reemigració, amb una nova emigració de residents amb nacionalitat espanyola que sovint s’aboquen a situacions de gran precarietat als seus països de destinació.
Com es fa cada vegada més palès en els discursos d’alguns líders polítics (per exemple, el de David Cameron, primer ministre del Regne Unit, el passat 28 de novembre a la fàbrica de JCB a Staffordshire), la mobilitat i migració no tan sols de ciutadans i ciutadanes extracomunitaris, sinó també de la ciutadania europea, és utilitzada cada vegada més des del populisme més irresponsable. Si la lliure circulació és la llibertat que més interès mereix als europeus i europees, polítiques com les de Bèlgica, que entre 2010 i 2013 va expedir més de 7.000 ordres de sortida a ciutadans i ciutadanes comunitaris, o els recents canvis legislatius a Alemanya, retallant els drets existents, amenacen el projecte europeu en la seva essència.
Al mateix temps, la pèrdua de cohesió en l’àmbit europeu que ha comportat la crisi i les polítiques d’austeritat mobilitza un volum creixent de persones als països més afectats que, sense la deguda preparació, busquen una oportunitat a altres estats. Aquesta emigració de caire espontani comporta sovint situacions d’extrema precarietat que acaba abocant els seus protagonistes a experiències frustrades que culminen amb el retorn al lloc d’origen. Com es pot veure en el cas que adjuntem a aquest comunicat (“Males pràctiques en mobilitat. Un exemple”), ni tan sols la intermediació dels Serveis Públics d’Ocupació és avui garantia suficient per comptar amb unes garanties mínimes.
La migració a escala europea és, així, una realitat amb poc seguiment i monitoratge, amenaçada pels canvis legislatius que introdueixen molts estats amb l’excusa de ‘protegir’ els seus sistemes socials i que, per la flexibilització de la contractació amb una proliferació de contractes parcials, precaris i temporals, comporta una sèrie creixent de riscos especialment per als joves i els poc qualificats. Tenint en compte el valor que suposa la lliure circulació per als europeus i europees, des de CCOO de Catalunya volem aprofitar el Dia Internacional del Migrant per cridar l’atenció sobre les respostes urgents que necessita la política migratòria a Europa per deixar de ser un factor de risc i desplegar tot el seu potencial de cohesió social i territorial:
1. La mobilitat dels treballadors i treballadores a Europa necessita regles úniques que siguin vàlides per a tots aquells que tenen la seva residència en un estat de la Unió Europea (UE) amb independència de si tenen la ciutadania europea o no.
2. El marc legislatiu en cap cas pot permetre situacions en què uns treballadors o treballadores (migrants) rebin un salari inferior per la mateixa feina que altres treballadors o treballadores (locals), perquè així migració es converteix en sinònim de ‘competència deslleial’.
3. La migració necessita la sensibilització constant de la ciutadania perquè entengui la riquesa que aporta la diversitat, i identifiqui aquesta com un dels valors centrals de la societat i economia europees.
4. La mobilitat necessita xarxes que garanteixin l’assistència al llarg de tota l’experiència migratòria. L’excel•lent treball de xarxes com la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes), però també de la xarxa consular han de disposar dels recursos i mitjans necessaris.
5. El seguiment de la mobilitat i la migració s’ha de realitzar també des dels centres de treball i això posa en valor la participació de les organitzacions sindicals en les xarxes d’assistència i assessorament als treballadors i treballadores mòbils i migrants.
6. El major factor de risc per la mobilitat és la precarietat en la contractació, que no permet totalitzar períodes contributius i accedir a prestacions en un entorn, el de la mobilitat, que és especialment sensible als riscos.
7. Una mobilitat lliurement escollida necessita més cohesió a Europa. El treball digne -això és, amb un salari i condicions que permetin viure amb dignitat- és la millor mesura per garantir que la ciutadania esculli lliurement si vol o migrar o no.
CCOO de Catalunya i el CITE, en estreta col•laboració amb actors públics com la Direcció General d’Immigració o el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) intenta garantir mitjançant la seva acció sindical la mobilitat de qualitat garantint aquests principis. Com a part del moviment sindical europeu fa així explícit el seu compromís contra tota forma de discriminació i racisme. En un moment de populisme desenfrenat, el sindicalisme europeu s’aixeca com a bastió, sòlidament establert al cor de la societat europea, que defensa la inclusió i els drets col•lectius i individuals.
Així, la Confederació Europea de Sindicats (CES) està avui en la primera línia de la lluita per la protecció dels drets dels migrants. Amb 6 milions de membres amb un trasfons migratori, la CES és el major moviment europeu de base afiliativa representant treballadors i treballadores migrants. L’activisme sindical europeu és així un potent factor d’integració que ofereix amb la xarxa sindical de migrants (UnionMigrantNet), on participa CCOO de Catalunya, la xarxa més àmplia de punts de contacte i d’assistència a migrants a tot Europa.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de desembre de 2014