Davant l’escenari d’estabilitat CCOO de Catalunya reclama que els salaris recuperin poder adquisitiu
Les dades de l’IPC corresponents al mes de desembre ens mostren un nou repunt de la inflació, que se suma als que ja es van registrar durant els dos mesos anteriors. Aquest increment de preus en el darrer trimestre de l’any era previsible i ja va ser avançat per la majoria de previsions i s’explica fonamentalment com a conseqüència d’un efecte base de tipus estadístic en relació amb els preus energètics. Tot i així, no podem obviar la influència que en aquest repunt ha pogut tenir la retirada d’algunes de les mesures de preus aprovades pel Govern central (IVA dels aliments) així com també ha tingut incidència en l’increment de la taxa l’encariment progressiu del preu d’alguns productes del sector serveis (turisme i restauració). Per tant, amb la dada definitiva del desembre, ja coneixem que la inflació anual ha estat de 2,8 %, tant per Catalunya com pel conjunt de l’Estat. Les previsions indiquen que durant el primer trimestre del 2025 s’hauria de tornar a una tendència de disminució de l’IPC i de normalització progressiva de preus. Així doncs, aquest repunt conjuntural de la inflació no ha de servir d’excusa per frenar la necessària recuperació del poder adquisitiu de les persones treballadores, reequilibrant els costos socials de la inflació.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,9 %, 3 dècimes més que la variació registrada el mes passat (2,6 %) i 1 dècima per sobre de l’indicador pel conjunt de l’Estat (2,8 %).
El grup de productes que més s’ha encarit ha estat l’habitatge, amb una variació interanual del 7,1 %. Val a dir que l’epígraf de l’habitatge de l’IPC pateix limitacions tècniques importants i, per exemple, no recull l’evolució de preus de l’habitatge de compra. En canvi, sí que recull el preu dels components energètics associats a l’habitatge (calefacció), i això ha fet que l’epígraf registri una variació tan elevada. Tot i així, l’increment no deixa de ser significatiu i alerta de la necessitat de prendre mesures urgents per garantir el dret d’accés a l’habitatge.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,4 %, 1 dècima per sota de la registrada pel conjunt de l’Estat (0,5 %).
En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,8 %, 4 dècimes per sobre de l’indicador pel mes anterior (2,4 %) i 1 dècima per sota del mateix indicador per a Catalunya (2,9 %).
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,5 %, 1 dècima per sobre de la registrada a Catalunya (0,4 %).
El grup de productes que més influència han tingut en l’increment de la taxa han estat el transport, l’habitatge i els productes relacionats amb l’oci i cultura, que han empès cap amunt la taxa.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya es manté invariable i roman ancorada al 2,7 %. En canvi, per al conjunt de l’Estat la inflació subjacent puja 2 dècimes i se situa al 2,6 %.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,8 %, 4 dècimes per sobre de l’indicador registrat el mes passat (2,4 %) i 4 dècimes també per sobre de l’indicador per al conjunt de països de l’eurozona (2,4 %), amb els quals compartim moneda i polítiques monetàries. Per tant, haurem de continuar monitoritzant aquesta evolució per analitzar si aquest diferencial ens resta oportunitats d’exportació futures.
CCOO considera que:
- Reclamem insistir en l’impuls dels increments salarials de manera decidida, per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu soferta durant tota la crisi de preus dels darrers anys. Si bé els salaris se situen, en general, per sobre de les dades agregades de preus, alguns dels productes bàsics, com ara els aliments i l’habitatge, han patit un increment molt per sobre de la mitjana, i han afectat en major mesura aquelles persones amb nivells salarials més baixos. Per tant, un impuls dels increments salarials, disputant uns excessius marges empresarials, garanteix un reequilibri necessari que, a més, contribuiria a dinamitzar l’economia.
- Garantir de manera efectiva el dret a l’habitatge ha de ser una prioritat política per al conjunt d’administracions públiques implicades. Cal recordar les enormes dificultats que pateix una part important de la ciutadania per accedir a l’habitatge i com el preu de l’habitatge s’incrementa contínuament, tant en la seva modalitat de compra com de lloguer. Malauradament i, com ja hem denunciat de manera insistent, l’evolució de preus de l’habitatge no queda adequadament recollida a l’epígraf d’habitatge de l’IPC i s’ha de recórrer a altres fonts per fer un seguiment més acurat de l’evolució del seu preu, motiu pel qual reclamem millors estadístiques i, sobretot, polítiques adients per garantir aquest dret. Des de CCOO ja hem presentat públicament propostes concretes i continuem reclamant accions decidides, que necessàriament han d’incloure polítiques de control de preus, que ens permetin facilitar l’accés a l’habitatge.
- És prioritària l’aprovació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 hores. Cal generalitzar la reducció del temps de treball i fer-la extensiva també al conjunt de sectors productius, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. Aquesta reducció de la jornada laboral màxima esdevé un element fonamental per millorar la conciliació entre els àmbits personal, familiar, social i laboral. Alhora, aquesta reducció del temps de treball contribuirà a configurar un mercat de treball amb una ocupació de major qualitat i un teixit productiu amb major valor afegit.