CCOO de Catalunya destaca l’estabilitat estructural dels preus, que fa inaplaçable una pujada salarial
Les dades de l’IPC corresponents al mes d’abril ens mostren un lleuger increment en l’índex d’inflació general, que s’explica principalment per les variacions en el preu de l’habitatge i dels aliments. Per tant, es tracta d’un increment que, tot i ser moderat, afecta en major mesura a aquelles persones amb menors nivell d’ingressos, que han de destinar una major part de la seva renda disponible per adquirir aquests productes bàsics, dels quals no es pot prescindir. En canvi, cal destacar en positiu el canvi de tendència de la inflació subjacent, que finalment es torna a situar per sota de l’índex general, cosa que no passava des de novembre de 2022. Aquest és un símptoma inequívoc de normalització de l’economia que cal tenir en compte per avançar cap a un impuls dels salaris que impulsin el creixement econòmic i ens permetin arribar a la plena ocupació. En aquest context, cal tenir en compte les dades recents que ens mostren l’Observatori estatal de Marges Empresarials i que posen en evidència l’increment de marges empresarials que permeten abordar polítiques d’increment salarial sense comprometre cap efecte inflacionari de segona volta.
Finalment, cal destacar, també en negatiu, les dificultats de competitivitat que presenta el nostre país en el sector exterior provocat pel major impacte dels preus, en relació al conjunt de països de la zona euro, dificultant les exportacions dels productes nacionals.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 3,3 %. dues dècimes per sobre del mateix indicador del mes anterior (3,1 %) i al mateix nivell que l’indicador estatal (3,3 %). Respecte el grup de productes que més han contribuït a aquest augment ha estat l’habitatge i els aliments i begudes no alcohòliques. L’increment de preus de l’habitatge, que ha Catalunya ha estat de 3,9 %, en variació interanual, s’explica principalment per l’augment de preus de l’energia (especialment el gas), que està associada a l’epígraf de l’habitatge. En quant a l’encariment del preu dels aliments i begudes no alcohòliques, que ha estat del 4,1 %, hem de recordar l’elevat impacte que té l’increment d’aquests productes en aquelles llars treballadores amb menors ingressos, que han de destinar una major proporció de la seva renda disponible per poder sufragar aquestes despeses.
Finalment, destaquem la variació de l’índex general respecte el mes anterior ha estat de 0,6 %.
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 3,3 %, una dècima més que el anterior (3,2 %) i situant-se al mateix nivell que l’evolució de preus a Catalunya (3,3 %). Tot i així, cal destacar que, malgrat el nivell assolit en la variació de preus sigui idèntica per Catalunya i pel conjunt de l’estat, Catalunya partia d’un nivell de 3,1 % el mes anterior mentre que l’estat partia d’un 3,2 %. Per tant, a Catalunya ha impactat en major mesura l’increment de preus que la conjunt de l’estat tot i que ara es situïn al mateix nivell. Cal apuntar que també respecte el conjunt de l’estat destaquem l’habitatge i els aliments com els principals grups de productes que han empès l’índex general a incrementar una dècima.
La variació mensual a nivell estatal ha estat de 0,7 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, es situa en el 2,9 %, quatre dècimes per sota del mes anterior (3,3 %). Aquesta és una dada molt significativa perquè, després de 17 mesos en que la inflació subjacent es situava per sobre de l’índex general, aquest mes d’abril es normalitza la situació i la subjacent torna a situar-se per sota de l’índex general. Sense poder donar per tancat l’episodi inflacionari, el cert és que aquest és un símptoma inequívoc de recuperació i d’estabilitat en l’evolució dels preus.La taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 3,4 %, una dècima més que el mateix indicador pel mes anterior (3,3 %)i enxamplant el diferencial amb l’indicador pel conjunt de països de la zona euro (2,4 %), que es manté al mateix nivell que el mes passat. Aquesta dinàmica d’allunyament respecte el conjunt de països del nostre entorn econòmic, amb els que compartim polítiques monetàries, dificulta la competitivitat de les empreses nacionals, especialment aquelles que tenen un major pes en l’exportació, en provocar que els nostres productes siguin més cars i, per tant, menys competitius i, en conseqüència, suposa un risc que cal anar monitoritzant.
CCOO considera que:
● Els beneficis empresarials encadenen un període extraordinari, que els ha permès assolir un nivell de marges empresarials molt elevat, tal i com posa en evidència un recent informe del Gabinet econòmic confederal de CCOO. Aquesta major capacitat de les empreses, sumada a la normalització en l’evolució de preus, amb una inflació subjacent que, després de més d’un any i mig, torna a situar-se per sota de l’índex general, ens mostren un escenari adient per abordar una política d’increments salarials, sense que això suposi concorrer en riscos de caure en epidos inflacionaris de segona volta. Ans al contrari, l’increment salarial ha de ser un element imprescindible per dinamitzar l’economia i avançar cap a la plena ocupació.
● Les recents notícies de l’anunci d’una OPA hostil per part del BBVA per adquirir el Banc Sabadell ens obliguen a alertar dels riscos d’una excessiva concentració bancària al nostre país. No podem obviar els riscos de pèrdua d’ocupació i de limitació de la competència interbancària quan, allò que cal, és disposar d’entitats bancàries que facilitin que el crèdit arribi al conjunt de famílies i de teixit productiu, situació que es veuria compromesa en un escenari amb menys entitats bancàries. Per tant, instem a adoptar mesures antimonopoli, que evitin aquests riscos.
● La situació política a Catalunya després del passat diumenge emplacen a les forces polítiques a fer un exercici de responsabilitat i buscar estabilitat política pel país. Des de CCOO apostem per assolir una majoria d’esquerres, que permeti conformar un programa de govern progressista amb el treball al centre i reforçant els serveis públics i l’estat del benestar, alhora que entomant els reptes de transició digital, ecològica i demogràfica que necessita el nostre país.
● L’enfortiment de les polítiques socials és del tot indispensable per garantir un nivell de vida digna en un país que, malgrat les millores al mercat laboral i dels indicadors macroeconòmics, continua presentant una taxa de risc de pobresa i exclusió social del 24,4 % en les dades més recents. En aquest context, cobra especial importància fer una aposta decidida per impulsar polítiques d’habitatge i garantir l’accés a l’habitatge per al conjunt de la ciutadania i, molt especialment, a les persones joves, que veuen enormes dificultats per assolir la seva emancipació.
Escolta la valoració d’ Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia