CCOO de Catalunya constata la millora de l’ocupació malgrat el seu caràcter estacional
Les dades de l’atur del mes de març ens mostren una reducció de l’atur que, en termes interanuals, arriba gairebé a 4.000 persones. Aquesta reducció s’ha interpretar però en clau estacional i en el context d’una període de vacances per setmana santa, que enguany ha caigut al març, el que es trasllada a les dades de la seguretat social (amb un increment d’afiliació de més de 32.000 persones), i també a les de l’atur registrat. Tanmateix aquestes mantenen l’evolució positiva amb una millora interanual tant en afiliació (+93.977) com en el nombre de persones registrades a l’atur (-3.912), com també en la qualitat de l’ocupació, amb una reducció mantinguda de la temporalitat.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ ESPANYA
El mes de març deixa una xifra de 344.389 persones en situació d’atur a Catalunya. Aquesta dada suposa una variació interanual de -1,1 % que, en termes absoluts, suposa que hi ha 3.912 persones menys en situació d’atur que les que hi havia el mes de març de 2023.
D’altra banda, les dades respecte el mes anterior ens indiquen que l’atur es redueix en 1.948 persones respecte el passat mes de gener (un -0,6 % de reducció, en termes relatius).
Al conjunt de l’estat, el total de persones registrades en situació d’atur el mes de desembre ha estat de 2.727.003, la qual cosa suposa una variació interanual negativa de -4,7 % i una reducció de -1,2 % respecte el passat mes de febrer. Per tant, veiem com amb dades interanuals, Catalunya redueix atur però en menor mesura que el conjunt de l’Estat.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
A nivell sectorial, a nivell interanual s’ha reduït l’atur a tots els quatre grans sectors i únicament ha incrementat en aquelles persones que no tenien ocupació anterior i, per tant, no provenien de cap sector. Tot i així, la reducció de l’atur, ha estat desigual a nivell sectorial. En aquest sentit, destaquem com, en termes absoluts, els sectors que més redueixen atur són la indústria (2.186 persones en situació d’atur menys que el març de 2023) i els serveis (amb 1.524 persones menys). La resta de grans sectors registren descensos més modestos (l’agricultura redueix 622 persones i la construcció 165).
En termes relatius però, cal destacar la important reducció interanual de l’atur al sector agrícola (-10,2 %) i de la indústria (-5,7 %). A major distància en la reducció trobem la construcció i els serveis, que registren una reducció idèntica de -0,6 %).
Tanmateix, té especial interès en aquest cas analitzar les variacions respecte el mes anterior atès que constatem com els serveis concentren el 98,6 % de la reducció en l’atur respecte el passat mes de febrer (1.956 persones en situació d’atur menys que provenen del sector serveis, d’un total de 1.984 persones registrades en situació d’atur menys respecte el mes passat del total de sectors). A molta més distància trobem que el sector industrial ha reduït persones en situació d’atur en 348 persones respecte el mes anterior i l’agricultura ho ha fet en tan sols 31 persones. En canvi, la construcció ha incrementat en 58 persones les persones en situació d’atur que provenien d’aquest sector d’activitat.
ATUR PER PROVÍNCIES
Les dades per províncies ens indiquen una variació interanual negativa de l’atur a les quatre províncies catalanes. Les províncies que redueixen, proporcionalment, atur amb més força són Lleida i Girona, amb variacions interanuals negatives de -4,8 % i -4,1 %, respectivament. A molta més distància trobem a Tarragona, que redueix atur a un ritme interanual de 2,0 % i Barcelona, que registra una tímida reducció interanual de -0,3 %.
En quant a la reducció respecte el mes anterior, destaquem la reducció de Girona que, en termes relatius, redueix atur al -2,2 % mentre que Tarragona la segueix amb una reducció de 1,4 %. A major distància trobem la reducció que ha experimentat Lleida (-0,8 %) i Barcelona (-0,2 %).
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Trabajo y Economía Social.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,1 % de les persones que es troben en situació d’atur mentre que els homes suposen el 42,9 %. En valors absoluts, les dones registrades a les oficines del servei públic d’ocupació són 196.709 i els homes,147.680. .En termes relatius i en comparació interanual, les dones registren una variació negativa de -1,0 % mentre que els homes redueixen atur en major mesura i registren una variació negativa de –1,3 %. En canvi, la variació relativa intermensual de l’atur ha estat idèntica en termes relatius per ambdós sexes (-0,6 %).
ATUR PER NACIONALITAT
Les persones estrangeres representen el 20,5 % del total de persones registrades en situació d’atur. En termes absoluts, això vol dir que hi ha 70.552 persones estrangeres en situació d’atur. En termes interanuals, això suposa una tímida reducció de -0,6 % respecte el mateix període de l’any anterior. Aquesta disminució suposa pràcticament la meitat que la reducció pel conjunt de la població catalana (-1,1 %) Per tant, es constata com la reducció de l’atur s’ha concentrat en major mesura en les persones amb nacionalitat espanyola.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
A Catalunya s’han registrat 187.946 contractes aquest passat mes de març. D’aquests, 88.350 (el el 47 %) són indefinits, mentre que 99.596 (el 53 %) són de caràcter temporal. En termes interanuals, la contractació indefinida s’ha reduït el 12,7 % mentre que la temporal s’ha reduït el -8,8 %. En termes absoluts, la variació del nombre total de nous contractes respecte febrer de 2023 ha estat de 12.848 contractes indefinits menys i 9.646 contractes temporals menys que fa un any.
En quant a la variació respecte del mes anterior ens mostren un increment de 2,0 % de la contractació indefinida i una reducció de -2,4 % de la contractació temporal. En termes absoluts, trobem que, malgrat trobar-nos en un context d’estacionalitat, ha augmentat en 1.696 el nombre de contractes de caràcter indefinit mentre que, en canvi, s’ha reduït en 2.442 el nombre de contractes de caràcter temporal, amb el que suposa una clara millora de l’ocupació.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de febrer de 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 58,2 % del total de persones que reben prestacions relacionades amb l’ocupació. En canvi, les persones que reben subsidis representen el 38,8 %. El 3 % restant correspon a persones que estan percebent la renda activa d’inserció.
En termes interanuals, la percepció de prestacions contributives experimenta una reducció relativa de -2,3 % i la dels subsidis un increment del 1,4 %.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1.- Les dades d’afiliació i d’atur registrat traslladen el recurs als contractes fixos discontinus per cobrir places de caràcter estacional, tal i com mostren també les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Sens dubte aquest tipus de contracte indefinit aporta més seguretat a les persones treballadores, però requereix de mesures complementàries per garantir que puguin accedir a una ocupació digna al llarg de tot l’any. En aquest sentit calen mesures per reduir el caràcter estacional de l’oferta turística mitjançant serveis d’alt valor afegit que es puguin oferir al llarg de tot l’any, però també facilitar a les persones que treballen en aquest sector una formació permanent i unes polítiques d’ocupació específiques, per tal de superar la seva intermitència i precarietat laboral.
2.- La impossibilitat de teixir un consens suficient per aprovar uns pressupostos, no pot distreure dels reptes que enfronta la societat i economia catalanes. Quan un 24,4%, això és, una de cada quatre catalans i catalanes viu per sota del llindar de la pobresa, la millora de l’escut social i de les prestacions i subsidis esdevé la clau de volta per assolir més cohesió social. En aquest sentit, el traspàs previst de l’íngrés mínim vital a Catalunya ha de encabir-se en la revisió de la llei de renda garantida de ciutadania, i ser fruit d’una concertació aprofundida amb els Agents Socials. La convocatòria d’eleccions no por comportar l’ajornament d’un diàleg social que doni sentit i trajectòria a les polítiques socials al nostre país.
3.- El Pla de Transformació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya tampoc pot aturar-se, i ha de garantir una millora estructural del que és l’atenció i servei a les persones desocupades al nostre país. La cronificació de l’atur, i especialment de les persones de més de 45 anys, reclama mesures concretes per fer front a l’edatisme i garantir així la reinserció en el món del treball d’aquelles persones treballadores que s’han vist marginades, i que no poden ni han d’assumir un itinerari de precarietat fins a la seva jubilació. Cada persona d’aquestes característiques que es recupera pel teixit productiu comporta una millora en la seva qualitat de vida i en la seva trajectòria de cotització, i respon a un dret a l’ocupació que no caduca ni és obsolescent per raó d’edat. 4.- Quan el repartiment de dividends per part de les grans empreses assoleixen màxims històrics, però hi continua havent un 10% de persones treballadores que, tot i tenir feina no poden sortir de la pobresa, sembla que és notòria la necessitat d’activar la negociació col·lectiva: Per redistribuir la riquesa que genera el treball, però també per garantir les inversions que reclama un teixit productiu que enfronta reptes tan importants com la digitalització i irrupció de la Intel·ligència artificial, o el canvi climàtic. L’estancament de la productivitat és el testimoni més visible d’unes polítiques empresarials que massa sovint busquen un benefici immediat, i renuncien a donar estabilitat i recorregut al seu projecte a mitjà i llarg termini.