CCOO de Catalunya celebra l’increment d’activitat tot i assenyalar el repte d’assolir unes polítiques d’ocupació més efectives
Les dades de l’EPA del quart trimestre situen un important augment de la població activa que provoca que el creixement de l’ocupació no sigui capaç d’absorbir tota la nova activitat i augmenti l’atur a Catalunya, en relació amb el trimestre anterior. Per tant, malgrat que caldrà anar seguint l’evolució de l’atur, tot sembla indicar que el mercat de treball català continua donant mostres de resiliència i fortalesa.
Amb les dades del quart trimestre ja ens trobem en condicions de fer balanç dels resultats del 2023 i podem dir que l’evolució de l’ocupació al llarg d’aquest 2023 ha estat molt positiva, amb un ritme de creació d’ocupació molt elevat (de 200.000 persones en aquest darrer any), un augment també històric de la població activa i una reducció molt destacada de la taxa d’atur.
ATUR CATALUNYA/ ESPANYA
El resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) del quart trimestre del 2023 ens indiquen que la població en situació d’atur a Catalunya ha augmentat, en relació amb el trimestre anterior, tot i que sí que s’ha reduït en variació interanual. Actualment hi ha 366.300 persones en situació d’atur en aquest darrer trimestre de l’any, 20.900 més que el trimestre anterior (6,1 %), que s’expliquen en bona mesura per l’augment de població activa (21.100 persones respecte del trimestre anterior). Que hi hagi persones que passin de la inactivitat a l’activitat és símptoma d’una bona salut del mercat de treball i és un efecte habitual quan els mercats de treball es recuperen de la part baixa del cicle econòmic. La taxa d’atur a Catalunya se situa en el 9,0 %, gairebé tres punts per sota de la del conjunt de l’Estat, que és del 11,8 %. Cal posar de manifest que no assolíem una taxa d’atur tan baixa des del segon trimestre del 2008.
Quant a les dades d’atur per sexes, veiem com la taxa d’atur femenina a Catalunya és de 9,7 % mentre que la masculina és de 8,3 %. Per tant, constatem com continua la discriminació de la dona al mercat laboral.
OCUPACIÓ
L’ocupació a Catalunya es manté estable en relació amb el trimestre anterior i guanya tan sols 200 persones ocupades més que el tercer trimestre. En canvi, al conjunt de l’Estat l’ocupació es redueix en 19.000 persones ocupades. La taxa d’ocupació a Catalunya és de 56,4 %, quatre dècimes per sota del trimestre anterior i 1,7 punts per sobre en termes interanuals. En nombres absoluts l’enquesta dona un total de 3.716.400 persones ocupades a Catalunya, amb un increment interanual d’ocupació de gairebé 200.000 persones, aquesta dada esdevé un rècord històric que cal assenyalar.
ATUR PER PROVÍNCIES
Les dades per províncies ens ofereixen una situació ben diversa per a les quatre províncies catalanes amb Tarragona encapçalant les dades amb una taxa d’atur més elevada (14,5 %), seguida per Girona (9,3 %), Barcelona (8,4 %) i, finalment, Lleida que amb una taxa de 5,4 % es situa gairebé en una situació de plena ocupació tècnica.
CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA
Les dades de parcialitat desagregades per sexes continuen mostrant diferències clares per raó de sexe. En concret, la taxa de parcialitat per homes continua sent molt més baixa que la de les dones (7,8 % per als homes mentre que la taxa de parcialitat femenina és del 20,2 %). En termes absoluts, a Catalunya hi ha 359.200 dones treballant a jornada parcial mentre que els homes en la mateixa situació són 151.000.
Quant a la temporalitat, també mostra diferències clares en clau de sexe. La taxa de temporalitat masculina amb dades per a Catalunya és de 11,6 % mentre que la femenina és de 15,0 %. La taxa de temporalitat total seria de 13,3 %.
PER TOT AIXÒ, CCOO:
- La reforma laboral consolida el seu efecte positiu en termes de volum i qualitat de l’ocupació. Malgrat l’increment interanual de prop de 200.000 persones ocupades i la reducció de l’atur en més de 20.000, hi ha encara 366.300 persones a les quals no es garanteix l’accés a una ocupació de qualitat. El recent Pla de transformació del Servei Públic d’Ocupació (SOC) s’ha de beneficiar dels recursos concertats en el marc del diàleg social, i transmetre els compromisos assolits. Cal que el SOC faciliti la inserció efectiva de les persones desocupades al nostre país en un entorn en el qual se situen reptes molt evidents en relació amb l’atur de llarga durada o en el marc d’un edatisme que segueix marginant massa persones treballadores.
- El recent acord sobre el salari mínim interprofessional i els efectes de la darrera reforma laboral han facilitat també la reducció de les bretxes salarials, amb una desigualtat salarial que és la més baixa dels darrers anys. Aquesta millora salarial reforça la demanda interna i el consum de les llars, però a més té efectes positius sobre la productivitat i la competitivitat del nostre teixit productiu. Tanmateix hi ha sectors que esdevenen claus per a la cohesió social a Catalunya com el de l’atenció domiciliària al qual les condicions que tracta d’imposar la patronal no arriben a garantir la dignitat de la dedicació dels professionals. En aquesta mena de serveis és important que els actors públics i privats siguin conscients i respectin el fet que la qualitat del servei és directament proporcional a la qualitat de l’ocupació.
- El debat sobre la reducció de la jornada de treball reclama una negociació proactiva tant en l’àmbit bipartit, amb les patronals, com en l’àmbit tripartit amb el govern. Es tracta de garantir que els fruits de la productivitat es transmetin també a la qualitat de vida de la ciutadania, mitjançant un treball que es pugui conciliar en l’àmbit familiar, educatiu, o de qualsevol altre projecte personal. Quan gairebé una de cada dues hores extres no és remunerada ni compensada per temps de descans, cal un marc normatiu molt clar, per exemple mitjançant el reforç del control horari, per garantir que es respecten els drets i s’avança en l’assoliment de més i millor ocupació.
- És necessari assolir l’acord de pressupostos a Catalunya desplegant les matèries acordades en el si del diàleg social entre els agents socials i el Govern de la Generalitat. Les millores de la protecció social, l’increment de l’IRSC o l’àmbit de la formació professional esdevenen claus, com ho són també aquelles matèries on s’ha arribat a l’acord, com en el cas de les rodalies o l’assumpció de la gestió de l’ingrés mínim vital, per concretar-les en el marc del Consell del Diàleg Social.