CCOO de Catalunya destaca que l’atur estructural reclama de l’increment, millora i efectivitat de les polítiques d’ocupació.
El nivell d’atur continua caient en termes interanuals tot i que creix respecte del mes anterior, fruit de l’estacionalitat. Aquest component d’estacionalitat ens explica aquesta diferència, però també constatem que cada cop més es fa més difícil reduir l’atur i, per tant, cal intensificar les polítiques d’ocupació per donar resposta a l’atur estructural encara existent.
També destaquem l’augment interanual de 5,5 % d’aquelles persones aturades que no tenien cap ocupació anterior. Aquest increment es tradueix en una major població activa, símptoma de la bona salut del mercat de treball, que atrau més persones per intentar incorporar-se al treball , incrementa l’ocupació, però alhora fa més difícil reduir l’atur.
Finalment, hem de destacar com la contractació indefinida continua guanyant pes respecte de la temporal, fruït dels importants canvis normatius que afecten les relacions laborals. En aquest sentit, s’han signat gairebé 20.000 contractes indefinits més que el passat mes de desembre.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ ESPANYA
Les dades de l’atur del mes de gener ens deixaen una xifra de 347.071 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Cal destacar que el volum de persones en situació d’atur és el més baix des del 2008. Aquesta dada suposa una variació interanual de 4.573 persones aturades menys que el mes de gener del 2023 que, en termes relatius, suosa una variació negativa del 4,8 %. Per tant, es continua reduint l’atur en termes interanuals. Tot i així, cal alertar que les dades no són tan positives quan comparem amb el passat mes de desembre i és que, en comparació intermensual, Catalunya incrementa l’atur en 3.690 persones respecte del passat mes de desembre (1,1 % en termes relatius).
Les persones més joves incrementen atur però tant interanualment com en relació amb el mes anterior, destaca el 7,3 % d’increment respecte del passat mes de desembre.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
En l’àmbit sectorial, a escala interanual, l’atur disminueix a tots els sectors tot i que a diferent ritme. La indústria redueix atur al 4,2 % interanual mentre que els serveis ho fan a l’1,4 %. El sector de la construcció es manté pràcticament estable, amb una tímida reducció del 0,2 % o l’agricultura destaca amb una reducció de l’atur del 10,3 %, tot i que, en termes absoluts, estaríem parlant de 631 persones aturades menys que el mateix període de l’any anterior. Com hem destacat abans, les persones que no provenien de cap sector anterior han incrementat el 5,5 %, tenint relació aquest augment amb l’augment de la població activa.
En relació amb el mes anterior, cal destacar l’increment de l’atur del sector serveis (1,5 % i 3.672 persones en situació d’atur més que el passat mes de desembre) i la tímida reducció de l’atur a la indústria (-0,5 % i 180 persones menys en situació d’atur).
ATUR PER PROVÍNCIES
Les dades per províncies ens indiquen que també s’ha produït una reducció de l’atur interanual i un increment en relació amb el passat mes de desembre. En termes interanuals, Lleida i Girona lideren la reducció de l’atur, amb una variació negativa interanual de 5,6 % i 5, 1 %, respectivament. En canvi, en relació amb el passat mes de desembre, les províncies de Girona i Barcelona incrementen relativament més l’atur, amb unes variacions positives de l’1,2 % i de l’1,1 %, respectivament. D’altra banda, Lleida i Tarragona, incrementen l’atur en relació amb el mes anterior en menor mesura, amb un augment del 0,8 % per a totes dues demarcacions.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,1 % de les persones registrades al SOC com a demandants d’ocupació mentre que els homes representen el 42,9 %. En termes absoluts, vol dir que hi ha 148.803 homes registrats en situació d’atur i 198.268 dones en la mateixa situació. En termes interanuals observem una reducció de l’atur per ambdós sexes, sent més acusada la reducció relativa per a les dones (-1, 4 %) que per als homes (-1,2 %) tot i que, com hem vist, les diferències per raó de sexe encara persisteixen.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
A Catalunya s’han registrat el mes de gener un total de 192.293 contractes. D’aquests, 80.037 són de caràcter indefinit (41,6 %) i 12.256 són de naturalesa temporal (el 58,4 %). En termes interanuals els indefinits s’han reduït el 3 % i els temporals han incrementat el 8,6 %, tendència que s’explica per la menor rotació dels contractes indefinits. Quan comparem amb el mes anterior, la situació és la inversa i els indefinits han tingut un increment relatiu de 32,4 % i els temporals han incrementat en menor mesura, l’11,7 %.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de desembre del 2023 (darreres dades disponibles relatives a les prestacions) les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 58,9 % de les persones que cobren prestacions de caràcter laboral. Les persones que perceben subsidis representen el 38 % mentre que les persones perceptores de la renda activa d’inserció tan sols representen el 3,1 %. Cal destacar l’increment internaual de l’1,9 % per a les persones perceptores de prestacions contribuives mentre que la variació interanual de la percepció dels subsidis va ser d’un tímid 0,2 %. Aquestes dades mostren la millora en les carreres laborals de les persones treballadores, que generen major proporció de prestacions contributives, en haver millorat la seva cotització.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
- Les dades mostren que l’increment de l’atur i la reducció de l’afiliació al mes de gener tenen un caràcter estacional, però tot i així, en clau interanual, es fa palesa una dificultat creixent per inserir laboralment les persones desocupades. Això té a veure amb elements com l’edatisme en moltes empreses (75 % dels aturats de llarga durada tenen més de 45 anys) i les dificultats d’incrementar la capacitat d’intermediació del SOC i d’ajustar els programes a les necessitats de les empreses per no publicar aquestes les vacants. En aquest sentit el nombre de vacants publicades al SOC l’any 2023 és una dada que esdevé especialment preocupant i del tot insuficient per fer efectives les polítiques públiques d’inserció laboral.
- La assumpció prevista de la gestió de l’ingrés mínim vital per part de la Generalitat de Catalunya és una molt bona oportunitat per millorar la cobertura i la qualitat de les rendes mínimes a Catalunya. Serà, però, tan sols possible si es millora el nombre de professionals i les condicions laborals dels treballadors socials que tenen un paper centralen aquest àmbit, i que no són “gestors de prestacions”, sinó persones expertes a diagnosticar, acompanyar i millorar els reptes que en l’àmbit social tenen les persones. En la mesura que aquestes tinguin la possibilitat d’inserir-se també laboralment, el seu acompanyament ha de ser garantit pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb programes específics.
- En termes macroeconòmics sembla evident que el que ha salvat l’economia de l’impacte de la crisi d’inflació ha estat el treball. L’activació i l’ocupació d’un nombre de persones que ha facilitat la reforma laboral, i que a més treballen en millors condicions (increment del 33 % dels contractes indefinits entre desembre 2023 i gener 2024), reforça la demanda agregada i també els ingressos per cotització, i a escalal fiscal donen per tant estabilitat i recorregut a les prestacions i serveis de l’estat del benestar. En aquesta evolució hi juga un paper clau el salari mínim interprofessional que s’ha incrementat en paral·lel els darrers anys i que ha d’assolir el 60 % de la renda mitjana, tal com dicta la Carta social europea.
- En la ponderació de les despeses que llasten la renda disponible de les llars treballadores, però, també d’aquelles que depenen de prestacions contributives i assistencials, hi juga un paper molt específic l’habitatge. Les últimes dades disponibles han detectat un 10,7 % de les llars catalanes que dediquen més d’un 40 % dels seus ingressos a l’habitatge i els subministraments. Cal fixar un límit a l’interès de les hipoteques a tipus fix, relacionat amb la rendibilitat del deute públic a llarg termini, i assegurar-se la novació variable a fix i la portabilitat real d’hipoteques entre diferents entitats bancàries.