Els accidents de treball durant la jornada laboral es redueixen un 5,37 % durant el primer semestre de l’any, respecte del mateix període de l’any anterior, però encara són xifres molt superiors a les de fa 10 anys.
Les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat referides a la sinistralitat laboral ocorreguda a Catalunya en el primer semestre del 2023 indiquen una reducció en el conjunt dels accidents de treball, si bé ens mostren comportaments desiguals en funció de les diferents variables analitzades.
Segons aquestes dades, en el primer semestre del 2023 s’han produït a Catalunya un total de 104.936 accidents de treball, que suposen una reducció de l’1,26 % respecte del mateix període del 2022.
Entre els accidents amb baixa, 49.734 han ocorregut dins de la jornada de treball (reducció del 5,37 %) i 9.921 de camí d’anada o tornada de la feina (increment del 12,85 %).
Per gravetat, s’aprecien disminucions en els accidents lleus i mortals ocorreguts en temps de treball (-5,39 % i -25,58 %, respectivament) i un augment del 2,12 % en els greus. En canvi, els accidents in itinere mostren creixements en les tres tipologies de gravetat (12,69 % en el cas dels lleus, 24,69 % en els greus, 66,67 % en els mortals). En total, considerant els accidents mortals ocorreguts dins de la jornada i els in itinere, durant el primer semestre del 2023 han perdut la vida 47 persones (32 en jornada i 15 en el camí d’anada o de tornada de la feina), una xifra que, tot i suposar 5 persones mortes menys que al mateix període del 2022, continua sent inacceptable.
La mortalitat laboral ocorreguda dins de la jornada laboral s’ha concentrat especialment en els homes, amb 30 treballadors davant de les 2 treballadores que van perdre la vida, i en el sector serveis amb 23 persones mortes, seguit del de la indústria, amb 6 accidents mortals, i la construcció i l’agricultura, amb 2 i 1 accidents mortals, respectivament.
Serveis i agricultura mostren les mateixes xifres de mortalitat que al mateix període del 2022, mentre que a la indústria es redueix un 25 % i a la construcció un 81,82 %.
Aquesta mortalitat laboral s’ha concentrat també en les persones treballadores assalariades (24 accidents mortals), tot i que en el treball per compte propi creix un 166,67 %.
Segons la tipologia, s’han produït 15 accidents mortals traumàtics (la mateixa xifra que al 2022), és a dir, per causes bàsiques de seguretat que es poden prevenir fàcilment. Per altra banda, tot i que els 12 accidents mortals relacionats amb patologies no traumàtiques suposen una reducció del 52 % respecte del 2022, aquest tipus d’accidents gairebé representen el 38 % del conjunt de la mortalitat laboral. Preocupa també l’increment del 66,67 % dels accidents mortals relacionats amb el trànsit dins de la jornada laboral. Aquesta xifra, sumada als increments en els accidents in itinere, ens parla de la manca de polítiques i plans de mobilitat de les empreses i de les administracions públiques.
Per demarcació territorial, sorprèn l’augment del 16,67 dels accidents mortals en jornada a Lleida, mentre que en la resta de províncies aquest indicador es redueix.
Per tipus de contracte, la mortalitat laboral també mostra un comportament diferent, amb 21 persones treballadores amb contracte indefinit que han perdut la vida (reducció del 25 %), davant dels 3 accidents mortals de persones amb contractació temporal (-75 %).
De fet, la disminució que ja hem comentat del 5,37 % en el conjunt dels accidents ocorreguts dins de la jornada de treball es deu principalment a la reducció dels contractes temporals, ja que mentre que el nombre d’aquests accidents de treball es redueix un 53,45 % en la contractació temporal, augmenta un 15,02 % en la indefinida.
En termes d’incidència, que és l’índex que representa la sinistralitat relativa expressada en nombre d’accidents per cada 100.000 persones ocupades, el conjunt dels accidents de treball ocorreguts dins de la jornada durant el primer semestre del 2023 també presenta una reducció del 8,70 % respecte del mateix període del 2022, però de manera desigual en funció de la contractació. Així, aquest índex s’ha reduït un 22,35 % en els contractes temporals, però no presenta gaire variació en els indefinits (reducció del 0,67 %).
Per tant, tot i que la recent reforma laboral comença a mostrar efectes positius en les estadístiques de sinistralitat, en termes de millores contractuals i reducció del nombre d’accidents de treball, continua sent necessari que s’acompanyi de millores en les polítiques preventives públiques i a les empreses. Això ho veiem clarament també en l’evolució en els darrers anys del nombre d’accidents ocorreguts dins de la jornada durant en el primer semestre de cada any. Encara estem lluny de les xifres que teníem en els anys 2013 i 2014, quan es va iniciar una corba creixent de la sinistralitat, generada sobretot per la precarietat instal·lada per les anteriors reformes laborals.
D’aquesta manera, els 49.734 accidents registrats en el primer semestre del 2023, suposen, per exemple, un increment del 33,83 % respecte del mateix període del 2013 (37.161 accidents en jornada) i del 29,53 % respecte el 2014 (38.397 accidents).
Desitgem que la tendència decreixent de la sinistralitat continuï mantenint-se, de manera més intensa i generalitzada, en els propers mesos i anys, però queda clar que les pràctiques preventives no han millorat significativament ni de manera suficient.
Es continuen produint accidents per causes fàcilment detectables i prevenibles que mostren el deteriorament de la seguretat i la prevenció en les empreses. Tal com hem denunciat anteriorment, el nostre sistema preventiu es mostra esgotat, es caracteritza per un alt ús dels serveis de prevenció externs (fet que es vincula a una menor prevenció interna a l’empresa), i per incompliments empresarials habituals.
És necessari, per tant, que s’impulsin polítiques de mobilitat a les empreses i també per part de les administracions públiques. El Govern espanyol i el de Catalunya han d’exercir les seves competències en el control de qualitat sobre els serveis de prevenció i les pràctiques preventives empresarials, ampliant els recursos humans i materials de la Inspecció de Treball i invertint més en els òrgans tècnics, com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. Per últim, exigim a les empreses catalanes compromís absolut amb la vida i la salut de les persones treballadores.