Valoració de les propostes del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), en contraposició a les aportades per CCOO als territoris de Ponent, Comarques Gironines, Bages, Camp de Tarragona i Regió Metropolitana de Barcelona
El principal objectiu del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC) és desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, socialment equilibrat i viable econòmicament.
El desenvolupament del PITC passa per dos períodes d’aplicació. Període 2006-2016: s’incorporen totes les actuacions ja programades o que pel seu caràcter estratègic és imprescindible que es facin durant la primera fase del PITC, per assegurar-ne els objectius, excepte aquelles actuacions que han de passar per un «procés d’Avaluació Ambiental Estratègica», per determinar la seva programació. Període 2016-2026: s’incorporen les actuacions no prioritàries i el conjunt de propostes es sotmetran a l’Avaluació Ambiental Estratègica, que incorporarà una anàlisi de corredor de mobilitat, amb una metodologia i criteris determinats.
En base a les propostes del PITC, CCOO de Catalunya va dur a terme una sèrie d’aportacions, en forma d’al•legacions, i ara hem desenvolupat una anàlisi comparativa de les infraestructures ferroviàries programades en el Pla, atenent a diversos aspectes: infraestructura planificada, estat d’execució (pla, projecte, adjudicació, finalització), situació temporal de la infraestructura, cost estimat, administració implicada, etc. També s’ha dut a terme atenent els diferents àmbits territorials: Regió Metropolitana de Barcelona, Comarques Gironines, Ponent, Bages i Camp de Tarragona.
El PITC ha estat la resposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a les pressions que proclamen el dèficit d’infraestructures de mobilitat.
Aquest Pla es va fer considerant que la gestió de la mobilitat es fa a partir de les infraestructures, i no entenent aquestes com una part, juntament amb la gestió, del projecte de la mobilitat, com ho demostra el fet que no hi hagi plans de serveis adjunts.
La societat catalana necessita un canvi modal en la mobilitat, mentre que el PITC manté les actuacions més immediates en l’oferta viària i l’oferta ferroviària, sobretot de proximitat, és insuficient i està plantejada a llarg termini.
Aquest document és un instrument per poder explicar que creiem en la mobilitat de proximitat, encara que aquest tipus de propostes no es podran dur a terme per falta de finançament, que ha quedat desbordat per les grans infraestructures com l’Aeroport del Prat, l’alta velocitat ferroviària, les autovies, etc.
Des de CCOO de Catalunya estem en contra de les prioritats que s’han establert, no de les infraestructures en concret. Hem d’incidir en els temes que afecten a la ciutadania, en els elements de proximitat. Amb molt menys diners, ben gestionats, es facilitaria la mobilitat de moltes més persones.
La gran «trampa» és que s’estan allargant els terminis d’execució de les propostes de proximitat, que estan passant a la segona fase d’aplicació del PITC.
La major part dels temes ferroviaris de proximitat han quedat dominats per les inversions en les grans infraestructures de l’Ave. Això fa que les inversions estiguin sesgades pel tipus d’intervenció que es fa: els pressupostos estimats pel PITC estan considerats a l’alça, mentre que els de CCOO estan considerats més a la baixa, per a una mateixa tipologia d’actuació.
Les divergències en els models d’inversió entre el PITC i les propostes de CCOO de Catalunya és que les nostres propostes requereixen una mínima inversió en infraestructures, centrant-se sobretot en la gestió dels serveis de proximitat al conjunt de la població: CCOO aposta per infraestructures fixes, com els baixadors laborals, que tenen un cost d’implementació molt baix, o com el tramvia, que té un cost molt més baix que el ferrocarril o que el metro.
Des de CCOO de Catalunya es plantegen objeccions a les grans obres viàries, i es proposen solucions ferroviàries per la integració de tot el territori, per tal d’afavorir el reequilibri modal i territorial.
Cal prioritzar les mesures de gestió abans de decidir infraestructures no reversibles.
La principal qüestió, des del punt de vista de CCOO de Catalunya, és com gestionar la mobilitat, no només fer obra pública per evitar una saturació tendencial que, sense canvis en la gestió i modalitat, és inevitable. L’objectiu bàsic és gestionar aquest reequilibri de la modalitat.
L’actual PITC respon més a la congestió del model actual basat en l’ús del vehicle privat motoritzat i el transport de mercaderies per carretera que en fomentar el transport públic i el ferrocarril.
Existeixen significatives diferències en les inversions de la Generalitat de Catalunya, en referència al que CCOO de Catalunya considera com elements prioritaris. Amb algunes excepcions, es tracta d’inversions sesgades cap a l’alta velocitat (es a dir, per una minoria), en detriment de les inversions en Rodalies, tant a la Regió Metropolitana de Barcelona com a la resta del territori de Catalunya.
Des de CCOO de Catalunya creiem que és necessari incidir en els serveis de proximitat i l’accessibilitat al territori. Les inversions han d’anar destinades a nous modes ferroviaris, com les Rodalies, els tren-tramvia, etc., per reequilibrar el territori i canviar el model de mobilitat; aquestes inversions són generadores de més ocupació que el model desenvolupat pel PITC.
És per això que reclamem la reorientació dels criteris i objectius dels modes de transport cap a aquells que serveixen per integrar el territori i afavoreixen a aquells sectors socials més desafavorits.
En moments de crisi és necessari revisar i ralentitzar determinades infraestructures faraòniques i centrar les inversions en aquells serveis que milloren la mobilitat de proximitat.
Podeu consultar l’estudi clicant aquí.