L’ecologisme dóna suport a la vaga general del 29 de març

El moviment ecologista manifesta que entre moltes raons per anar a la vaga el 29-M destaca de forma molt especial la crisi ambiental, que resulta ser molt més greu que l’econòmica i financera. Estem superant els límits del planeta en el qual vivim, saturant l’aire, l’aigua i els sòls contaminats, i malbaratant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l’esgotament de la Terra.

El manifest, que ja han signat més de 1.000 persones vinculades al moviment ecologista, comença repartint responsabilitats de les “brutals” retallades ambientals i socials. Així apunta la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, Alemanya, França, els principals fons d’inversió i les agències de qualificació, amb la complicitat i l’aquiescència dels diferents governs espanyols.

A aquesta crisi ambiental sense precedents ens hi ha portat el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que cada cop exigeix una més gran liberalització dels mercats i de les noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre entorn: el “tsunami” urbanitzador, ésser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d’autovies, un parc automobilístic en expansió contínua o un consum energètic intensiu que només atura el seu creixement en moments de crisi. Tot això implica l’incompliment del Protocol de Kyoto, el deteriorament irremissible de béns escassos, com el sòl fèrtil, i problemes com que les tres quartes parts de la població respiri aire contaminat, la sobreexplotació dels recursos hídrics, o que l’anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l’ós bru estiguin en situació crítica.

A més apunten quin tipus de polítiques per a sortir de la crisi fan falta: “Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per acoplar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en les energies renovables. Fa falta fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts de distribució i cultiu ecològic. També cal disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per tal de satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul•les emissions de carboni, sense posar en perill la resta d’éssers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència”.

A més, aquells que subscriuen el text enllacen els problemes socials amb els ambientals en afirmar que “aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin els treballadors i les treballadores dels sectors per reestructurar i que impulsen nous jaciments d’ocupació sostenible”.

Per últim, les persones firmants tanquen el manifest afirmant la seva convicció que no val qualsevol forma per a sortir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens tornin al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per donar prioritat a un model econòmic que atengui els interessos d’una minoria i aboca la humanitat a un carreró sense sortida mediambiental.