Catalunya supera els objectius del protocol de Kyoto, tot i que es consolida un canvi de tendència amb millores en la intensitat energètica.
CCOO de Catalunya va presentar un estudi sobre l’evolució de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) al novembre de 2008. Va ser la primera vegada que una organització independent presentava una anàlisi d’aquest tipus, específica de la nostra comunitat. Les emissions de 2007 superaven àmpliament els objectius del Protocol de Kyoto en relació amb la lluita contra el canvi climàtic, mantenint una tendència constant cap el seu augment. Tot plegat contribuïa negativament a l’escalfament global que la comunitat científica ha constatat, amb greus afectacions per a la qualitat de vida, l’economia i fins i tot l’ocupació. La situació catalana es corresponia a la de la resta de l’Estat, amb certs matisos.
Segons les darreres dades disponibles, corresponents als GEH de 2009, Catalunya encara supera els llindars fixats en relació amb la lluita contra el canvi climàtic. Vàrem generar al voltant de 50,83 milions de tones de CO2 equivalent. Això implica un augment d’un 27,8% entre 1990 (any base del Protocol de Kyoto) i 2009. El límit establert pels compromisos internacionals de l’Estat espanyol és d’una desviació màxima del 15%, pel que el superem en un 12%, agreujant aquest greu problema global.
Tot i aquesta dada negativa, s’aprecia una tendència a la reducció d’emissions de GEH des de l’any 2007. Els motius d’aquesta inflexió són diversos, tot i que en bona part estan relacionats amb la caiguda de l’activitat productiva. Totes les empreses analitzades en el nostre estudi de 2007 (les més contaminants) han reduït les seves emissions, amb l’excepció de Besòs 3, d’Endesa, que les ha incrementat lleugerament. No és una bona notícia que aquesta baixada s’hagi produït d’aquesta dràstica manera, en lloc de provenir de l’aplicació d’un decidit canvi de model que parteixi d’acords entre els agents socials, així com del desplegament de principis de desenvolupament sostenible.
Però també s’ha produït una millora continuada de la intensitat energètica des de l’any 2005 (es pot situar en el 13% en el període de 4 anys), el que significa que les empreses són capaces de generar una mateixa producció amb menys quantitat d’energia. Un exemple d’això és l’aplicació de biomassa en la fabricació de ciment, deixant de cremar coc de petroli. Aquest fet, lògicament, no està vinculat a l’impacte de la crisi. L’evolució dels preus dels combustibles i les previsions d’augments continuats de segur que han influït el la gestió de l’energia a moltes empreses, el que implica una millora en la competitivitat.
La generació d’energia és una de les principals fonts de GEH. Catalunya es caracteritza perquè dos terços de l’electricitat s’originen a les tres centrals nuclears de la demarcació de Tarragona. Les seves emissions no computen segons els criteris del Protocol de Kyoto, però creen importants problemes com la gestió dels residus radioactius, encara no resolts. També s’ha de valorar que aquest càlculs en cap moment comptabilitzen l’emissió de GEH en l’extracció, la preparació i el transport de l’urani, que no són menyspreables.
Aquest fet influeix en els càlculs d’emissions per càpita a casa nostra. Però no és decisiu en l’evolució detectada pel nostre estudi, ja que l’activitat termonuclear ha estat la mateixa des dels anys 90.
En canvi, l’increment de la generació a partir d’instal•lacions d’energies renovables sí que ha contribuït a la reducció de GEH. 2009 va ser un bon any hidrològic, però també es pot constatar un increment de la potència llavors instal•lada, tant fotovoltaica (més de 160 megawats) com eòlica (uns 420 l’any passat, i que a data d’avui gairebé s’han duplicat).
L’estudi de CCOO també apunta a un augment del pes de les emissions difuses, és a dir, totes aquelles no imputables a les grans instal•lacions regulades per les directives europees. Si el 2007 significaven un 66%, el 2009 s’acosten al 68%. Dins d’aquestes cal destacar les relacionades amb el transport, un 29% del total de GEH de Catalunya a l’any 2009, amb un augment de més del 48% des de 1990. Una quarta part de l’augment de les emissions en el període 1990-2009 a Catalunya és a causa del sistema de transport predominant.
Encara que és el Govern central qui ha de liderar la lluita contra el canvi climàtic, els governs autonòmics també tenen una responsabilitat decisiva a l’hora de reduir les emissions en els seus territoris, especialment les difuses. Tampoc cal oblidar l’important paper que hi poden jugar les administracions locals. La recent constitució de la Taula per al desenvolupament sostenible de Catalunya per part de la Generalitat pot resultar una bona eina per a la concertació i implicació de les diferents parts de la societat, davant la magnitud del problema que hem d’afrontar.
Des de CCOO de Catalunya continuarem defensant les propostes que hem presentant darrerament als diferents àmbits de participació:
• Implementació de l’Estratègia d’estalvi i eficiència energètica del Pla d’energia de Catalunya, sobretot en la modernització d’habitatges.
• Accelerar l’assoliment dels objectius del Pla d’energia de Catalunya en generació energètica renovable, sobretot a partir d’instal•lacions eòliques.
• Continuar el desenvolupament del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, encara amb major intensitat.
• Millora de la capacitat d’intervenció dels treballadors en la gestió ambiental de les empreses.
• Aposta decidida pel transport públic.
• Aprofundir en la política forestal, tot valorant la necessitat de preservar els ecosistemes, prevenir incendis i contribuint al mix energètic.
Us adjuntem l’informe sobre l’evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya (1990-2009)