Les emissions varen disminuir un 8’7% en el 2009 respecte a l’any anterior a causa principalment de la crisi econòmica i les aportacions de les renovables
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’Estat espanyol varen disminuir un 8’7% en el 2009 respecte a l’any anterior. La reducció és a causa bàsicament de la crisi econòmica i a l’aportació de les energies renovables al mix de generació elèctrica, una situació semblant a la que ja va ocórrer en el 2008.
Aquestes són les dades més destacades de l’Informe d’evolució de les emissions de GEH a Espanya 1990-2009, que han estat presentades en roda de premsa per Llorenç Serrano, secretari confederal de Medi Ambient de CCOO. L’informe ha estat elaborat per CCOO a partir de les dades facilitades per José Santamarta, director de l’edició espanyola de la revista World Watch.
Les emissions en el 2009 van ser de 370,4 milions de tones de CO2 equivalents, cosa que suposa un increment sobre l’any base (1990) del 27,82%. El Protocol de Kyoto implica per a l’Estat espanyol que la mitjana de les emissions GEH en el període 2008-2012 no ha de superar en més d’un 15% les de l’any base 1990.
Els anys 2008 i 2009 han suposat una forta reducció d’emissions i un canvi de tendència, que, si es consolidés, aproparia Espanya al seu objectiu de Kyoto i arribaria a l’anomenada «senda de compliment» elaborada pel Govern. Aquesta «senda de compliment» preveu un escenari d’augment de les emissions GEH del 37% respecte a l’any base en el període 2008-2012. Els 22 punts que hi ha per sobre del 15% d’emissions respecte a l’any base que l’Estat espanyol s’havia fixat per al compliment del Protocol de Kyoto serien compensats per dues vies: la millora de la gestió dels embornals forestals (un 2% màxim), i la utilització dels mecanismes de flexibilitat fins a un total de 20 punts, cosa que representaria l’adquisició d’uns 60 milions de tones any i un total de 300 milions de tones en tot el període 2008-2012.
Quant més redueixi l’Estat espanyol les seves emissions en el període de 2008-2012 per sota del 37% amb mesures domèstiques, més contribuirà a la mitigació del canvi climàtic, menys costós serà el compliment del Protocol de Kyoto (15% per sobre de l’any base 1990), i més fàcil serà aconseguir els objectius de futurs compromisos. Avui els objectius poden ser i han de ser més ambiciosos que els previstos en la «senda de compliment» del Govern.
La reducció de les emissions en el sector de la generació elèctrica ha estat d’un 21% en el 2009 respecte al 2008. Aquest descens d’emissions va més enllà del que correspondria per efecte de la disminució de la demanda (el consum d’electricitat es va reduir en un 4’4%). L’explicació podem trobar-la en el canvi produït en el mix de generació elèctrica: perden pes les tecnologies que més emissions generen a favor de les renovables. L’aportació de les energies renovables, sobretot l’eòlica, a aquest resultat de reducció d’emissions és molt important, ja que varen cobrir el 23’4% de la generació d’electricitat i van evitar l’emissió de 29 milions de tones de CO2.
El sector del transport per carretera ha disminuït les seves emissions en un 5’2%. No obstant això, CCOO considera que és a causa de la situació econòmica, i que segueix sent el sector més preocupant pel que fa a la seva evolució respecte a l’any base. Malgrat aquesta disminució, el transport consolida la seva posició de sector amb més aportació al total d’emissions.
Avaluació de CCOO
Malgrat l’important descens de les emissions GEH en el 2008 i el 2009, l’Estat espanyol encara segueix sent un dels països industrialitzats on més han augmentat aquestes emissions.
• Quant més redueixi Espanya les seves emissions en el període 2008-2012, per sota de l’objectiu del 37%, amb mesures domèstiques, més contribuirà a la mitigació del canvi climàtic, menys costós serà complir amb Kyoto i més fàcil serà també arribar als objectius de futurs compromisos.
• Ha augmentat la sensibilització de la població, de les administracions i de les empreses pel que fa al desafiament que planteja el canvi climàtic. Són moltes les iniciatives que es prenen per a la seva mitigació, al marge de les polítiques públiques, ja sigui per criteris estrictament ambientals, però també per econòmics.
• La disminució de la demanda energètica ha de ser un objectiu a mantenir, fins i tot en la fase de recuperació econòmica. La component elèctrica d’aquesta no hauria d’augmentar fins que no s’avanci significativament en l’electrificació del transport, per reequilibri modal entre carretera i ferrocarril, entre vehicle privat i públic i pel desenvolupament dels vehicles híbrids i elèctrics.
• Les emissions del sector del transport són les que més han crescut des de l’any base, per absència de polítiques per a reduir-les (les quals han existit en canvi en els sectors industrials i de generació elèctrica). L’evolució d’aquest sector és la que genera més incertesa sobre la nostra capacitat d’arribar a complir, no ja el compromís de Kyoto, sinó els objectius de la «senda de compliment».
• L’evolució de la situació econòmica i de l’ocupació enguany fa preveure un patró d’emissions similar al del 2009. El manteniment de la línia de canvis en el mix elèctric, amb la pèrdua de presència del carbó i el pes més gran de les renovables, permeten esperar un moderat descens de les emissions fins i tot respecte de l’any anterior.
Podeu descarregar-vos l’informe complet clicant aquí.