Demà dissabte, 16 de març, les treballadores de la demarcació de Barcelona ens manifestarem de 10 a 12 h davant la seu de la Creu Roja (C/ Joan d’Àustria, 120) de Barcelona per protestar per les nostres condicions laborals actuals. També reivindiquem un tracte de respecte, un conveni digne i que l’empresa aturi el bloqueig en tot el procés de la negociació. Volem denunciar que algunes de les nostres companyes treballen en condicions que compleixen els indicadors de vulnerabilitat que les permetria ser ateses per la mateixa Creu Roja
Amb la signatura del primer conveni d’empresa l’any 2018 va començar la pèrdua de poder adquisitiu de la plantilla. Aquest conveni va igualar a la baixa les condicions de les treballadores de l’empresa que veníem de convenis dispars. A més, va suposar l’aparició de dobles escales salarials, és a dir, diferències salarials importants entre companyes que desenvolupen exactament les mateixes tasques i ocupen el mateix grup professional. Aquestes diferències s’arrosseguen fins al dia d’avui.
La firma del primer conveni propi d’empresa va representar l’estancament dels nostres salaris que es van mantenir pràcticament intactes mentre els preus no paraven de pujar. Ara estem de mitjana un 12,5 % per sota de la pujada de l’IPC en els darrers 6 anys. Ara, i arran de la darrera reforma laboral, l’empresa s’ha vist obligada a equiparar els salaris d’algunes categories del sector deixant al descobert l’aposta precària que es pretenia amb la imposició d’un conveni d’empresa. D’altra banda, l’empresa ha deixat fora de l’equiparació les companyes del cicle continuat, que malgrat comptar amb taules salarials diferenciades al conveni de sector no són reconegudes al nostre conveni d’empresa. De la mateixa manera, deixa fora de l’equiparació també els grups salarials més alts.
També patim una rotació de personal altíssima perquè en el conveni actual existeixen pocs incentius de fidelització a l’organització. Amb el primer conveni d’empresa es va eliminar l’antiguitat i el conveni actual no premia de cap manera l’experiència ni la trajectòria laboral. El resultat és que davant la falta d’expectatives de creixement, i els baixos salaris moltes de les nostres companyes decideixen marxar a una altra empresa i s’enduen els coneixements i l’experiència, adquirits a la Creu Roja. Caldria mesurar econòmicament els costos directes que té aquesta rotació per a l’empresa.
I tot plegat, malauradament, repercuteix en el servei que donem. Les baixes no es cobreixen i les mateixes companyes hem d’assumir més volum de feina, cosa que provoca uns nivells d’estrès i ansietat dels quals l’empresa no valora la gravetat i creu solucionar amb tallers d’atenció plena –mindfulness-. També caldria que l’empresa analitzés amb cura els indicadors de baixes comunes i l’absentisme laboral, que ben segur han crescut exponencialment als darrers anys.
Cal dir en veu alta que hem patit recentment una pandèmia mundial durant la qual totes les treballadores hem donat el 120 % de les nostres capacitats físiques, mentals i emocionals. L’impacte de la tasca de la Creu Roja es va veure molt reconeguda als mitjans de comunicació, les empreses i la societat en general que ens va fer costat amb un augment significatiu de voluntariat nou i empreses col·laboradores que ens van fer suport. I ara, una vegada demostrat que vam estar absolutament a l’altura de les circumstàncies, així ens ho reconeixen? Reconeixement, per altra banda, que no demanem només salarialment, sinó també en la gestió de les persones, la gestió del talent, la conciliació…
Encara ens veiem més desemparades quan parlem amb companyes de la mateixa empresa, però d’altres províncies i autonomies que fan la mateixa feina per un sou més alt i amb una jornada anual menor. A Barcelona la jornada anual és de 1.732 hores mentre que a Guipúscoa és de 1.592 hores, i tan a prop com a Lleida la jornada és de 1.719 hores anuals. La plantilla de Creu Roja Barcelona ens comencem a preguntar si el nostre valor és menor al d’altres treballadores, si treballem pitjor i som menys productives que altres companyes.
Estem cansades d’aquest menyspreu que es veu reflectit en aquesta negociació de conveni, en la qual l’empresa es nega a negociar sota el pretext que ja ens han equiparat a les taules salarials del conveni d’acció social de Catalunya. Una equiparació que passa per no complir la pujada que pertoca a les companyes de cicle continuat sota amenaces d’eliminar el complement de nocturnitat, cosa que és un dret adquirit.