El 4 de novembre del 2020 es va publicar al DOGC el Decret llei 39/2020, de 3 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la COVID-19. Aquesta norma suposa l’increment de les tarifes en el sector de la gent gran, discapacitat i infància, amb una nova dotació econòmica final de 35 milions d’euros.
Recordem que la patronal del sector tenia bloquejada la negociació del Conveni de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc, en la part econòmica i d’equiparació de condicions de treball a les del personal de les administracions publiques que fa la mateixa feina, fins que la Generalitat no augmentés les tarifes públiques.
Doncs bé, ara que la Generalitat ja ha destinat entorn d’un 3 % de mitjana en els ingressos de les empreses i entitats del sector d’infància (increment directe a la tarifa pública del servei). La patronal de la Confederació només està disposada a pactar un augment salarial de l’1 % per al 2020 (amb efectes retroactius des de gener), i d’un 0,5 % per al 2021.
Per a CCOO i UGT aquesta proposta és inacceptable i indignant, ja que incompleix clarament l’esperit de l’article 13 de l’esmentat decret llei que especifica literalment el següent:
“La finalitat de l’increment de tarifes i preus establerts en aquest decret llei és promoure,
necessàriament, una millora de condicions laborals i retributives de les persones treballadores professionals de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública, amb l’objectiu de millorar, en darrer terme, la qualitat del servei públic prestat a la ciutadania”.
Els sindicats denuncien que les anomenades empreses socials del sector d’acció social s’estan apoderant dels increments de les tarifes públiques que paga la Generalitat de Catalunya i volen deixar les molles per als seus treballadors i treballadores. I a més ho estan fent enganyant sobre la seva situació econòmica, ja que no aporten cap justificació documental de pes.
Diuen sentir-se insultats i avergonyits amb aquesta actitud de la patronal, tenint en compte
que les persones treballadores han estat donant-ho tot durant la primera onada de la pandèmia i segueixen donant-ho tot amb l’esforç i el desgast que està suposant com a servei essencial que son.
Tant UGT com CCOO demanem a l’Administració que no miri cap a un altre costat i que demani a la patronal que apliqui el decret i la seva voluntat.
Per a CCOO i UGT ja no hi ha més excuses per endarrerir un acord salarial i de classificació professional després de dos anys de congelació salarial. Per aquest motiu, estan organitzant accions encaminades a desemmascarar a la patronal, que ha estat dos anys bloquejant la negociació del conveni en espera de rebre recursos de les administracions, i una vegada que els rep no els vol compartir amb el seu personal al qui només ofereix les molles.