Colòmbia: La violència exercida amb plena impunitat
Al 2019 el moviment sindical, conjuntament amb les organitzacions de la societat civil van iniciar el moviment pel paro Nacional amb diverses convocatòries i accions. El passat 28 d’abril, en el marc d’una nova convocatòria, el poble colombià va sortir de nou al carrer per exigir el dret a la vida, a la pau i el dret a unes condicions de vida dignes arrossegats per la impotència i el descontent. Descontent que enfonsa les seves arrels més profundes en:
- les més de 210.000 víctimes mortals del conflicte armat que ha travessat el país d’extrem a extrem durant els darrers més de 50 anys;
- en els més de 15.300 sindicalistes víctimes de violència contra la vida, a la llibertat i integritat perpetrada pel poder econòmic per debilitar la capacitat de lluita de la classe treballadora;
- en un model econòmic que sotmet ja al 60% de la població a la pobresa i a la informalitat.
Per això, el moviment sindical, conjuntament amb les organitzacions socials, el passat 28 d’abril va convocar un nou Paro Nacional per dir “prou!”. Prou a la violència, a les reformes que generen més pobresa i informalitat, prou a la manca d’aplicació efectiva de l’Acord de Pau que impossibilita la construcció d’un nou model d’estat basat en els principis de la justícia social. Un Paro Nacional que ha tingut una participació desbordant, però sobretot, una participació pacífica a la qual el govern ha respost amb una escalada militar en què, les diferents forces de seguretat han desplegat accions d’intimidació, persecució, atac i repressió als i les líders i lidereses sindicals i socials, a tota la ciutadania, al poble colombià.
Des del 28 d’abril fins al 4 de maig segons estableix la Confederació Sindical Internacional i segons denuncien diverses organitzacions sindicals del país, ja s’han registrat 726 detencions arbitràries, 28 manifestants assassinats/des, 6 dones víctimes de violència sexual per part del ESMAD, 234 ferits, i més de 100 desaparicions i 12 persones amb mutilacions oculars i la violència segueix perpetrant-se de forma impune al llarg del país.
En el marc de les mobilitzacions, el passat 5 de maig els i les membres de les principals organitzacions impulsores del Paro Nacional, han estat víctimes d’amenaces. Mitjançant un comunicat anònim, s’ha declarat objectiu militar a defensors/es de drets humans activistes socials i també líders i lidereses sindicals de la CUT( Central Unitaria de Trabajadores), CGT (Confederación General de Trabajadores de Colombia) i de SUTEV ( Sindicato Único de Trabajadores de la Educación del Valle). El moviment sindical han estat una de les principals víctimes de la violència durant el conflicte i també arran de la signatura de l’Acord de Pau. Aquesta violència s’ha practicat amb l’objectiu d’aïllar i debilitar a la classe treballadora, perquè no tingui cap mecanisme d’acció col·lectiva i solidària per reivindicar, exigir i lluitar pels seus drets.
En els primers dies de mobilització s’ha aconseguit que almenys es retiri la nova reforma tributària però, tal i com ha establert el Comitè del Paro Nacional, les mobilitzacions seguiran, ja que encara cal:
- garantir les llibertats democràtiques, les constitucionals a les mobilitzacions i de protesta,
- desmilitaritzar les ciutats, acabar amb les massacres i castigar-ne als i les responsables i desarticular l’ESMAD,
- retirar el projecte de llei que promou la privatització de la sanitat,
- exigir una renta bàsica amb un salari mínim legal mensual,
- un sistema d’ocupació basat en el treball digne,
- assegurar l’accés universal i gratuït al sistema educatiu,
- no promoure la discriminació de gènere, diversitat sexual i ètnica,
- evitar els processos de privatització.
- respectar les garanties democràtiques i la protecció dels líders i lidereses socials
Per tot això, des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya donem suport al dret a la llibertat d’expressió i a les manifestacions i mobilitzacions pacífiques que, al llarg del país s’estan produint i amb les demandes que el Comitè del Paro Nacional realitza al govern per garantir el dret a la vida i el dret a tenir-la amb condicions dignes.
Des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya també exigim:
- la desmilitarització i la fi de la persecució, violència i assassinat contra les persones que exerceixen el seu dret a la protesta pacífica,
- plenes garanties democràtiques i constitucionals per poder exercir el dret a la llibertat d’expressió, les llibertats sindicals i a la protesta social pacífica,
- establir els espais de diàleg social amb les organitzacions sindicals per negociar el “Pliego Único de Emergencia”
Solidaritat amb Colòmbia, solidaritat amb la classe treballadora colombiana!