Mentre l’economia mundial dona per acabada la fase de creixement a causa de l’efecte rebot de la gestió postpandèmica, les previsions de creixement per a Espanya i Catalunya mantenen els indicadors en positiu, impulsats per les polítiques públiques d’inversió i l’impacte al mercat de treball —i, per tant, al consum— de la reforma laboral.
La inflació repunta a l’agost; fa temps que CCOO avisa i demana mesures de control de preus. Tenim detectat l’origen d’aquesta inflació: les empreses han mantingut i, fins i tot, han incrementat el seu marge de benefici, principalment sectors com l’energètic, el transport o l’hostaleria. Íntimament relacionat amb aquest fet, trobem la pujada desaforada dels tipus d’interès, impulsada pel Banc Central Europeu, i, tot i que l’euríbor ha experimentat la primera reducció a l’agost, la seva escalada ha llastrat el consum de les famílies, motiu pel qual les xifres macroeconòmiques s’han vist afectades.
A banda de l’abans esmentat control de preus, cal millorar substancialment els salaris per poder dotar de capacitat de consum la classe treballadora. Un altre indicador que cal tenir en compte és el dèficit públic de l’Estat: encara que els indicadors són per sota de les previsions pressupostàries, gràcies a l’evolució de l’activitat econòmica i de la capacitat de recaptació fiscal, Espanya no es troba en una bona situació des del punt de vista general i es pot veure greument afectada per un hipotètic enduriment de les polítiques de control de dèficits a la UE.
Pel que fa a l’activitat industrial, es veu llastrada pel preu de l’energia i, a l’agenda del sindicat, el Pacte nacional per a la indústria continua sent un instrument clau, del qual estem fent un seguiment exhaustiu. Cal, també, endegar de manera clara els objectius per impulsar l’economia circular, així com les polítiques necessàries per reduir el consum elèctric i fomentar, alhora, la producció elèctrica verda al nostre país. En paral·lel, reforcem l’ofensiva per assolir aquelles conclusions derivades del Compromís Nacional per un Turisme Responsable, qüestions afectades per una nova gestió de la mobilitat al nostre país, sobretot del transport públic.
I és que allò públic és també un factor estratègic en els compromisos de futur al país, des de l’òptica de CCOO. L’aposta per reforçar l’atenció a les persones es reflecteix també en l’Acord de bases per a la construcció del sistema de serveis socials o en la nostra proposta, via iniciativa legislativa popular, d’assolir el 6 % del producte interior brut de Catalunya en educació, així com de dedicar el 25 % del pressupost sanitari a l’atenció primària. Tot això sense oblidar aquells ingressos i mesures destinades a les persones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat: l’indicador de rendes de suficiència, l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania.
Mentre apostem per un nou acord interprofessional a Catalunya, que, entre d’altres, tingui com a eix central el salari mínim de referència català, volem posar l’ocupació com a clau de volta de l’activació del consum i del creixement de l’economia a casa nostra. Cal, doncs, un salt qualitatiu i quantitatiu en matèria d’ocupació. Hem de posar fi a la desigualtat salarial i, un cop hem corroborat que les polítiques d’increment del salari mínim interprofessional s’han mostrat efectives, hem proposat que aquest es fixi al 60 % de la mitjana salarial per llei. Tanmateix, cal reduir la jornada laboral i regular els temps de treball, situant la jornada laboral setmanal en 35 hores, amb l’objectiu d’anar-la reduint fins a 32 hores, i reforçant la negociació col·lectiva per determinar-ne el desenvolupament. Cal regular el temps parcial perquè les hores complementàries es converteixin en hores ordinàries de treball i millorar la regulació de l’acomiadament, ja que hem pogut comprovar l’impacte positiu de la reforma laboral. Així mateix, proposem modificar l’opció de readmissió quan hi ha un acomiadament improcedent, establint una indemnització mínima dissuasòria deslligada de l’antiguitat. I, finalment, cal regular el treball a les plataformes digitals, tot desenvolupant un nou model organitzatiu per garantir els drets laborals, l’exercici de l’acció sindical i la negociació col·lectiva.