Kiko Veneno ha estat el cap de cartell musical de la Festa del Treball Digne d’enguany. Va venir a la plaça de la Cultura de l’Hospitalet carregat de ganes i raons musicals per atraure públic de totes les edats. Presentava el seu darrer disc, Hambre, segona part espiritual de Sombrero roto, que va començar a compondre durant la pandèmia, i al qual s’acompanyaran les seves cançons més conegudes i una mica de material nou que està començant a rodar abans d’entrar de nou a l’estudi. No era el primer cop que Veneno tocava per a CCOO: ja va actuar en un concert d’Acció Jove anys enrere a la sala Apolo.
Parlem d’Hambre i Sombrero roto. La crítica els ha deixat pels núvols…
Sí, però són discos que han passat bastant desapercebuts. A la gent que ve als meus concerts els sonen nous, no els coneixen, no en poden cantar les cançons…, però els agraden.
Com prepares un concert com el de la Festa del Treball Digne, en un espai obert, amb públic heterogeni… S’encara igual que un concert en una sala?
És un ambient de festa major, gairebé estiuenc. Ho encarem com una festa, però amb algunes parts més íntimes. El desenvolupament del concert procura mantenir un ritme i una sonoritat que permeti a la gent tenir un lloc on agafar-se musicalment, que pugui cantar cançons que coneix, però també amb una part experimental. Per a mi, els concerts són tots iguals. Sí que potser adaptes una mica el repertori, però la nostra intenció com a músics no canvia en absolut. Ens és igual festa major que menor.
Músics i sindicats tenim sempre el repte d’apropar-nos a la gent jove. Per on passa remoure les consciències d’aquest segment de la població?
Em considero treballador i, com a tal, sindicalista, perquè un treballador que no ho sigui és un treballador que està desprotegit, perquè no entén les condicions de treball en aquesta societat. No et cal ser comunista o ni tan sols molt d’esquerres per adonar-te que la part del treball és sempre la que queda per sota. Materialment, avui dia, hi ha molts aspectes del treball organitzat que recorden a l’esclavatge. Aquest matí en parlàvem amb els companys: abans anàvem a buscar els esclaus negres a l’Àfrica en un vaixell i ara ja venen sols en pastera, i els pocs que arriben —perquè sempre arriba un percentatge molt menor de persones de les que surten— s’ofereixen a treballar en qualsevol circumstància. És un esclavatge amb formes modernes, però és sagnant. Jo m’ho miro des d’un punt de vista social. Avui al món només importen els diners. Les persones no importen, i les idees i la configuració del món estan basades en l’ambició i els diners. Es parla de països emergents només quan en podem treure diners, si no, no ens interessen. Negres? Sí, si juguen a la selecció espanyola o al Barça, llavors són ben rebuts, si no, a pagar-los 2 euros l’hora.
Com és o com hauria de ser el treball digne en l’àmbit de la cultura? N’hi ha poc?
N’hi ha poc, a la cultura, com a tot arreu. Al capitalisme actual la cultura no li interessa en absolut, de fet, el que li interessa és precisament desinvertir en cultura, com fa el PP. Ells ho tenen claríssim, igual que molta gent d’esquerres té clar que la cultura és l’únic vehicle que ens pot conduir a entendre una mica millor què està passant i, per tant, que ens pot ajudar a defensar-nos. Ara com ara, és una batalla molt desigual, perquè el capitalisme té tots els mitjans i tota la informació, i la converteix en publicitat i en propaganda. Estem totalment desprotegits davant d’això. I al sistema ja li va bé, de manera que hi hagi moltes guerres i deslocalitzacions, molts camps de refugiats. Guerres com la d’Ucraïna duraran molt de temps perquè interessen al capital per tenir-nos acollonits durant molts anys. La guerra és el negoci més important que té el capitalisme entre mans, perquè és necessària per crear els milions de futurs esclaus que es juguin la vida per venir a treballar, a netejar les nostres cuines i a fer les feines més dures que ningú no vol fer. Aquestes són les condicions socials que veig.
I la tecnologia tampoc no ens alliberarà, oi?
Em fa molta gràcia el terme intel·ligència artificial, perquè amb la intel·ligència natural ja hem creat un nou sistema d’esclavatge mundial i l’artificial no farà sinó perfeccionar-lo. Aquí tornem als diners, perquè una minoria selecta que està fent una fugida endavant domini el món. Fa una por terrible pensar en el planeta que deixarem i en la societat tan egoista i deshumanitzada que estem creant.
Acabem amb cultura, doncs. Recomana’ns un llibre.
Acabo de llegir el de Millás, Solo humo, i m’ha encantat!