La Fundació Cipriano García aborda el passat i el futur del sindicat: el coneixement d’on venim ens ajuda a determinar cap a on anem. Recentment hi ha hagut canvis en la seva estructura i el seu organigrama. Ara la presideix Dolors Llobet i la dirigeix Marc Andreu. El seu antic president, Alfons Labrador, passa a coordinar el Seminari Salvador Seguí, Victor Badia n’és el tresorer i Rosa Sans, la secretària. Hem parlat amb Llobet i Andreu perquè ens expliquin com funciona i cap a on va el nostre think tank.
D’on sorgeix la Fundació Cipriano García i quina n’ha estat l’evolució?
DL: La fundació neix l’any 1992, amb la iniciativa de recuperar la documentació que tenia el sindicat per preservar-la de cara al futur, amb la creació de l’Arxiu Històric de CCOO. Un dels impulsors i la seva ànima va ser Ángel Rozas, i bona part de l’arxiu la devem a la seva perseverança.
MA: La seva tasca ha estat molt reconeguda, perquè no només conté la història del sindicat com a tal, sinó que recopila també la història del moviment obrer de la segona meitat del segle xx, així com fons de moviments socials del mateix període. Està reconegut com a part del Sistema d’Arxius de Catalunya i és una referència en la memòria històrica de la Catalunya contemporània.
Però la fundació té altres àrees, oi? Com s’articula?
DL: A partir de la fundació de l’arxiu, es va anar fent molta tasca lligada a la memòria històrica. Després, la mateixa dinàmica ens va fer ens va fer adoptar un paper en l’àmbit de la reflexió sobre el sindicalisme de classe i nacional, a través del Seminari Salvador Seguí i adoptar un paper en els àmbits de la cultura, com, per exemple, amb els premis de poesia o el Premi Aurora Gómez, cosa que ens va fer desenvolupar altres àrees que s’han anat consolidant. Tot això ens ha fet veure que la fundació podia guanyar entitat pròpia i ens ha fet entomar una altra de les potes importants per crear pensament: l’àmbit d’estudis. Per això, darrerament, hem incorporat el CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals) a la fundació.
Aquesta nova configuració, que s’origina en aquest darrer mandat congressual, té, doncs, tres potes: memòria, cultura i estudis. A banda, s’han renovat tots els càrrecs, perquè abans depeníem d’una secretaria de la Comissió Executiva i ara tenim més autonomia de gestió, que ens vincula amb un contracte programa que marca bé les tasques que el sindicat ens encomana. En aquest sentit, el sindicat vol que la fundació sigui creadora i que serveixi per projectar el sindicat en la societat. Així mateix, tenim la biblioteca, que segurament és encara poc coneguda, però que és un referent i que és oberta a tothom. A més, oferim els espais d’utilització pública de la seu de Via Laietana a les entitats perquè aprofitin aquest edifici històric del moviment obrer a Barcelona per fer-hi activitats culturals.
MA: Fins ara la fundació depenia de la Secretaria d’Estudis i ara depèn de Secretaria General. El nou logotip, que vam renovar l’any passat amb motiu dels trenta anys, resumeix bé l’evolució i les àrees. De fet, l’arxiu va néixer una mica abans que la fundació, perquè el Cipriano encara era viu, llavors. Sigui com sigui, la idea és convertir-nos en el laboratori de pensament del sindicat.
I en què es pensa ara, en aquest laboratori?
DL: Una part important de la tasca actual és conèixer les inquietuds, el pensament sociopolític i la situació real de la nostra afiliació, i, a partir d’aquí, afinar més quines són les qüestions que el sindicat ha de desenvolupar. En el vessant extern, estem treballant els temes vinculats a les condicions materials i a la precarietat, com l’habitatge o l’economia de plataforma, o el temps de treball i què representa per a les condicions de vida de la gent, amb tot el debat que hi ha a la societat entorn d’aquest tema. Tot això, sense oblidar ni els temes de memòria ni els de cultura, que treballem amb projectes com CCOOmics, la Coral Roig Encès, el grup de teatre, les Comissions Roleres o les presentacions de llibres, entre molts altres actes… Algunes d’aquestes iniciatives sorgeixen des de dins del sindicat i nosaltres el que fem és donar-hi suport, perquè permeten que la gent s’apropi a CCOO des d’àmbits no estrictament laborals.
MA: En temes de memòria, a més, ens volem coordinar amb les diferents entitats memorials del país amb les quals es pugui articular estretament una tasca conjunta. Això ho hem fet en reivindicacions com la de la comissaria de Via Laietana i hem obert també espais de treball amb altres fundacions, de partits polítics d’esquerra o d’entitats socials o culturals, amb la voluntat d’obrir l’espectre i que, a través de la fundació, el sindicat pugui debatre amb altres espais de reflexió, tant a escala catalana com de la resta de l’Estat, així com, en alguns casos, amb entitats de fora. I no ens quedem només amb això, sinó que tenim molt clar que el coneixement no sorgeix només de l’acadèmia, sinó que els còmics, el teatre, la coral, els jocs de rol… són també font de cultura.
DL: Intentem, a més, que algunes activitats es descentralitzin o es puguin replicar als territoris. Per exemple, cap a finals d’any iniciem una campanya que fem amb els territoris i amb la Federació de Pensionistes i Jubilats per recollir diners per a la restauració de la Maternitat d’Elna, descentralitzadament.
I heu estat pioners amb alguns informes acadèmics que han tingut molt de ressò…
MA: Una part important de la fundació, que concretem a través del CERES, és que ens avancem a sistematitzar i a informar de certes temàtiques partint del coneixement que té el sindicat de la realitat concreta. Ho vam fer amb l’informe dels riders, el de les treballadores de cures i de la llar, o el de l’habitatge, o amb tot el debat que hi hagut al sindicat sobre usos del temps… La capil·laritat del sindicat ens permet fer informes de qualitat acadèmica, però que responen a la realitat concreta del que detectem al món del treball.