Aquest 14 de juliol es commemora el Dia de la Visibilitat No Binària, una data dedicada a posar de manifest la diversitat de les persones que no s’identifiquen necessàriament amb el gènere binari home-dona. La data va ser celebrada per primera vegada el 2012, i va ser impulsada per diversos col·lectius, amb la intenció de nomenar i donar visibilitat a les persones no binàries, l’expressió de gènere de les quals no es perceben ni s’identifiquen a si mateixes com a homes o dones, i prefereixen optar per una classificació fora d’aquesta concepció binària.
La necessitat de nomenar les múltiples realitats que travessen les persones no binàries ha donat peu a una sèrie de classificacions denominades “identitats no binàries”, que parteixen de l’acte-percepció en relació amb els gèneres, més enllà d’un terme absolut o dicotòmic, com home o dona, ja que al mig hi ha tota una gran quantitat de possibilitats d’identificacions. Al cap i a la fi, pot haver-hi tantes identitats com persones, pel fet que cada persona porta el seu propi procés d’identificació i descobriment en una construcció social, com ho és el gènere.
El no-binarisme és possiblement la realitat més desconeguda de tot el moviment LGTBI+. Des d’una visió més diversa i inclusiva tenim clar que el panorama de les diversitats sexuals i de gènere són enormes i, per això, mereixen ser nomenades i reconegudes enfront d’una societat que històricament ens ha emmarcat en un model de ser dona o home, tapant-nos els ulls per no veure més enllà.
Des de CCOO de Catalunya no ens quedem indiferents. El 2018 vam ser el primer sindicat a afegir la tercera casella “no binari” a la fitxa d’afiliació del sindicat, un fet important en la defensa de totes les diversitats.
Actualment, el col·lectiu no binari reclama el seu lloc en lleis inclusives on es reconeguin la seva existència com a subjectes, ja que van ser una de les grans absències de la futura Llei LGTBI aprovada com a “anteproyecto” pel Consell de Ministres l’últim 29 de juny. En aquesta conjuntura sembla menys complex trobar el seu encaix legal. Però el col·lectiu el té ben clar: reclamen, almenys, una tercera casella als documents oficials.
La discriminació social en el context de la discriminació contra persones no binàries -inclusivament aquelles sobre el paraigua trans* no binàries- inclou la justificació de violència motivada per l’odi, i aquest tipus de violència no té cabuda en la societat i en el món laboral.
És la nostra responsabilitat defensar una ciutadania en la qual l’acceptació antidiscriminatòria i una equitat global es basin en la comunicació i no en la violència. Només així crearem espais segurs i de respecte cap a totes les diversitats. Defensar els drets de les persones no binàries és defensar els drets humans, un paper que tenim tots, totes i todes.