L’escola catalana, un model a defensar

Article de Montse Ros, del Seminari Salvador Seguí

Dolors Montserrat, diputada del PP, ha organitzat una delegació d’europarlamentaris dels grups europeus del PP, Cs i Vox per venir a Catalunya a “recollir informació” sobre si “l’escola catalana discrimina els infants castellanoparlants”. Hi seran els dies 18, 19 i 20 de desembre. Els grups progressistes del Parlament Europeu (socialistes, verds i l’esquerra) s’han negat a formar-ne part i han denunciat davant el president de l’Eurocambra l’ús partidista de la Comissió de Peticions per part de Dolors Montserrat.

El grup que ve a Catalunya elaborarà un informe a partir de les declaracions de diferents grups i persones que han convocat expressament per a l’ocasió. Totes les persones i entitats convocades són persones vinculades directament amb el PP, Cs i Vox, excepte el sindicat USTEC i la Fundació Bofill. No han estat cridades a declarar ni les federacions d’associacions de famílies majoritàries ni col·legis o associacions professionals ni Som Escola, la plataforma que agrupa 60 entitats que defensen el model d’escola catalana, entre les quals hi som CCOO.


El model d’escola catalana no separa la població escolar per la seva llengua d’origen, té com a nucli la llengua catalana i es proposa que la ciutadania de Catalunya pugui tenir el plaer de comunicar-se en català, castellà o aranès a la Vall d’Aran i, com a mínim, en una llengua estrangera, amb les oportunitats cognitives, socials, culturals i laborals que això representa.

El model d’escola catalana està al servei de la convivència democràtica d’una societat plural. El que seria discriminatori seria separar les criatures del país en centres diferents en funció de la seva llengua familiar per crear a Catalunya dues comunitats incomunicades entre elles. També seria discriminatori que alguns alumnes no aprenguessin més que una sola llengua en aquest món multilingüe.

El model d’escola catalana ha estat una construcció històrica col·lectiva a la qual han contribuït històricament les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i les escoles d’estiu de la Mancomunitat, el moviment Escola Nova i els instituts escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica, les escoles d’iniciativa social i del CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana), les mobilitzacions de les associacions de veïns, d’associacions de famílies i de sindicats de professorat, els moviments per a l’escola inclusiva, el consens social i polític per a la immersió educativa, etc. Des de finals dels anys setanta, CCOO també ha format part d’aquesta construcció col·lectiva. El model lingüístic està ben inserit en la norma catalana i espanyola, i, especialment, en l’europea. La Unió Europea promou la capacitació plurilingüe de la seva ciutadania com a garantia democràtica, riquesa cultural i oportunitat econòmica. Aquesta és la línia que ens interessa.

La iniciativa de Dolors Montserrat és una més de la vella estratègia del PP de crear un conflicte lingüístic, social i polític als territoris de parla catalana. Des dels anys noranta han organitzat sèries de denúncies (no n’hi ha cap d’espontània) i han jugat a judicialitzar les escoles i a usar les criatures en la lluita partidista. Ho han fet de manera sistemàtica i, tot i així, han aconseguit només 68 sentències al favor seu, totes del mateix jutge del TSJC. Cada any hi ha més d’un milió d’alumnes al sistema escolar de Catalunya.

Mentrestant, el relator especial de l’ONU per als afers de les minories insta l’Estat espanyol a pronunciar-se sobre la compatibilitat de les sentències del TSJC amb la legislació internacional, els instruments de drets humans que l’Estat ha ratificat i les limitacions imposades al model d’immersió lingüística.

Més ens valdria a tothom dedicar-nos a aconseguir el 6 % del PIB per a l’educació.