Les dones al centre de la salut: ens hi va la vida!

Jornada “Les dones al centre de la salut, ens hi va la vida!”

Divendres 27 de maig a la Sala d’actes de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16), de 9:30h. a 13:30h. hem preparat una jornada amb tres ponències que ens parlaran sobre la prevenció, la sobremedicació i la bona alimentació per a la salut femenina

A la feina i a tota la societat. Organitzem-nos per un impuls decisiu. #EnsHiVaLaVida

Programa Dia Salut Dones 2022 V2

28 de maig, Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones

Aquest 28 de Maig commemorem el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones, en un moment en què ja sembla definitiva la sortida de la pandèmia, gràcies a una vacuna que ha estat crucial per disminuir la transmissió i la gravetat de la simptomatologia de la COVID entre la població mundial.

Tot i així, hem de romandre vigilants pel que fa al seguiment dels seus possibles efectes secundaris, especialment als cossos de les dones, on existeixen clars indicis d’alteracions menstruals. Caldrà molta investigació amb perspectiva de gènere perquè la ciència avanci en diagnòstics àgils i en el tractament dels casos.

En aquests dos anys de pandèmia la societat deu molt als sistemes de treball a distància, que han permès mantenir l’activitat a moltes empreses i el servei a les persones usuàries. Tanmateix, la manca de regulació del teletreball ha evidenciat dobles i triples presències de les dones, a la feina i a casa, de manera que encara avui les dones han d’apel·lar a la corresponsabilitat dels seus companys homes per alleugerir la injusta càrrega de cura de familiars i de dedicació a tasques domèstiques, que és més del doble de temps diari que hi dediquen ells.

D’aquestes condicions es desprèn una més alta càrrega mental femenina, de la qual, en moltes ocasions, es deriven riscos psicosocials severs com l’estrès, l’ansietat i la depressió. En definitiva: un empitjorament de la salut de les dones.

De fet, ser dona suposa, encara avui, un greuge afegit que es tradueix, per exemple, en dificultats de reconeixement de patologies professionals associades a activitats laborals ocupades massivament per dones, com la síndrome del túnel carpià, que va haver de ser sentenciada pel Tribunal Suprem perquè es qualifiqués com a malaltia laboral. D’aquesta manca de reconeixement es deriven bretxes retributives en prestacions, indemnitzacions, jubilacions…

Aquest últim any les dones han patit més accidents in itinere, probablement causats per la parcialitat involuntària (que, en alguns sectors, assoleix el 60 %), parcialitat que fa que elles hagin de compatibilitzar diverses feines per cobrir necessitats bàsiques, la qual cosa genera més desplaçaments d’una feina a una altra.

Les malalties professionals, el 2021, van augmentar un 10 % més en el cas de les dones i es van notificar un 60 % més de malalties professionals femenines a la pell, causades per metalls, dissolvents, perfums i agents infecciosos.

Ara com ara, i tot i que mantenim la prudència esperant el text de la nova norma, la baixa menstrual situa un tema tabú al centre del debat i legisla amb visió de gènere la qüestió de la normalització del dolor femení tant per a les mateixes dones com per al sistema sanitari, problema que ha comportat, a més, automedicació i sobremedicació femenina: la ciència i la medicina, encara avui, no tenen rostre de dona.

La violència masclista i, especialment, l’explotació sexual de les dones no es pot deixar de banda quan parlem de la salut femenina sense biaix de classe, i més encara quan el nostre país se situa al capdavant de la Unió Europea en consum de prostitució i recepció de turisme sexual.

A escala internacional hi ha molts països sense avortament lliure i gratuït, i sense control del propi cos per a les dones, cosa que n’aboca moltes a avortar clandestinament en condicions que fan perillar la seva salut i, fins i tot, la seves vides.

En termes generals, les dones viuen més temps que els homes, però arriben amb pitjor qualitat de vida a la vellesa. No obstant això, les dones grans queden excloses del sistema mèdic. Recordem: a les dones a partir dels seixanta-cinc anys ni tan sols se’ls fan revisions ginecològiques ni citologies ni mamografies.

Les imatges de cossos hegemònics i els ideals de bellesa a les xarxes socials s’implanten com a models que cal seguir, especialment per a les dones joves, que hi han d’encaixar de totes passades. Això les exposa a riscos psicosocials que comporten cada cop més trastorns dismòrfics, alimentaris, depressius i d’aïllament social.

Per tot això, CCOO de Catalunya exigim:

  • L’impuls dels canvis necessaris en els sistemes de salut per elaborar diagnòstics que, en lloc de prejutjar, diagnostiquin, a fi que no serveixin per sobremedicar les dones sinó per fer prevenció. En aquest sentit, el dolor també té biaix de gènere, especialment el dolor crònic, que s’infravalora i és superior en les dones en un 13 %.
  • La implantació de polítiques públiques que afavoreixin:
    • La feminització dels sectors de la ciència, els serveis tècnics, la investigació i la medicina, en concret, el sistema de salut, per eliminar els biaixos de gènere que contenen. Cal investigar i analitzar els assaigs clínics i els resultats segregats per gènere.
    • La corresponsabilitat de les feines de cura i les domèstiques, de manera que les dones puguin gaudir, de la mateixa manera que els homes, del seu oci.
  • La necessària avaluació de riscos en el treball amb perspectiva de gènere, que ha de tenir en compte les diferències biològiques dels cossos de dona i d’home per poder eliminar els riscos o adaptar els llocs de treball segons les necessitats de cada sexe.
  • La implementació de mesures de corresponsabilitat als plans d’igualtat a les empreses per reduir la càrrega mental associada a la dificultat de conciliar la vida laboral i la personal. 
  • L’obligatorietat de registrar públicament els protocols d’assetjament a la feina i la dotació de recursos a la Inspecció de Treball en la seva responsabilitat de vigilar-ne la implementació.

A la feina i a tota la societat, organitzem-nos per un impuls decisiu! #EnsHiVaLaVida