CCOO de Catalunya constata les bones dades d’atur malgrat el component estacional i el repte pendent de la plena ocupació
Les dades de l’atur registrat del mes d’abril ens mostren que continua la dinàmica de reducció de l’atur i de millora de la contractació indefinida. Des del 2008 no es registrava un nombre tan baix de persones en situació d’atur. Malgrat que no es pot obviar el component estacional de les dades, cal fer valdre la disminució de persones registrades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) així com constatar l’augment de persones afiliades a la Seguretat Social. És destacable com l’atur registrat es redueix en grau més alt quan fem la comparació amb el mes anterior que quan fem la comparació interanual, la qual cosa podria apuntar a les creixents dificultats per reduir l’atur quan aquest es troba en nivells històricament baixos. A més, cal situar les dades d’afiliació a la Seguretat Social del mes d’abril, en què l’increment interanual del nombre de persones afiliades ha estat de 33.089. Per tant, interpretem que aquest important augment de persones afiliades, que contrasta amb la menor reducció en termes d’atur registrat, suggereixen un ús important del contracte fix discontinu per donar cobertura a la necessitat de contractació estacional. A tall de resum, podem dir que ens trobem davant símptomes inequívocs d’una millora del nostre mercat de treball, la qual cosa ens insta a abordar el repte de la plena ocupació de qualitat, que hauria de permetre superar flagells com la subocupació, entomant les tasques pendents per deixar de ser una anomalia a escala europea.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes d’abril deixa una xifra de 337.030 persones en situació d’atur a Catalunya. Aquesta dada suposa una variació interanual de -0,5 %, que, en termes absoluts, suposa que hi ha 1.765 persones menys registrades com aturades que les que hi havia el mes d’abril del 2023.
D’altra banda, les dades respecte del mes anterior ens indiquen que l’atur es redueix en 7.359 persones respecte del passat mes de gener (un -2,1 % de reducció, en termes relatius).
Al conjunt de l’Estat, el total de persones registrades en situació d’atur el mes de desembre ha estat de 2.666.500, la qual cosa suposa una variació interanual negativa de -4,4 % i una reducció de -2,2 % respecte del passat mes de març. Per tant, veiem com amb dades interanuals, Catalunya redueix atur, però en menor intensitat que ho fa el conjunt de l’Estat.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
En l’àmbit sectorial, a escala interanual hi ha hagut un comportament desigual de l’atur registrat. Els dos sectors que més disminueixen les persones aturades són l’agricultura i la indústria. En termes interanuals, la indústria redueix en 1.868 les persones registrades a l’atur que procedien d’aquest sector mentre que l’agricultura ho fa en 537 persones. En termes relatius, però, l’agricultura presenta una variació negativa de -9,1 % i la indústria, de -5,0 %. L’únic sector que no redueix el nombre de persones aturades és el sector de serveis, amb un augment testimonial de l’atur (de 31 persones) i les persones que no procedien de cap sector en concret, que també augmenten en 816 persones. Quant a la comparació amb el passat mes de març, tots quatre grans sectors presenten una variació negativa, no tan desigual i que fluctua entre el 2,6 % de l’agricultura i l’1,7 % de la construcció.
ATUR PER PROVÍNCIES
Les dades per províncies ens indiquen una variació interanual negativa de l’atur a les quatre províncies catalanes. La província que redueix, proporcionalment, les xifres d’atur registrat és, amb molta diferència, Lleida (-4,3 % en variació interanual). Aquesta dada presenta un clar component estacional que té a veure amb la reducció de l’atur provinent del sector agrícola. A molta més distància trobem Girona, que redueix atur a un ritme interanual de l’1,8 %, seguida per Tarragona (reducció de 0,4 %) i Barcelona (que redueix l’atur en un tímid 0,1 %).
Quant a la reducció respecte del mes anterior, les variacions són força semblants i oscil·len entre el -2,6 % de Tarragona i el -2,0 % de Barcelona.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,4 % de les persones que es troben en situació d’atur, mentre que els homes suposen el 42,6 %. En valors absoluts, les dones registrades a les oficines del servei públic d’ocupació són 193.515 i els homes, 143.515. En termes relatius i en comparació interanual, les dones registren una variació negativa de -0,3 % mentre que els homes redueixen atur en major mesura i registren una variació negativa de –0,8 %. En canvi, la variació relativa intermensual de l’atur ha estat encara més desigual per raó de sexe i veiem com els homes han reduït atur amb un nivell de 2,8 % mentre que les dones han registrat una variació negativa d’1,6 %.
ATUR PER NACIONALITAT
Les persones estrangeres representen el 20,6 % del total de persones registrades en situació d’atur. En termes absoluts, això vol dir que hi ha 69.287 persones estrangeres en situació d’atur. En termes interanuals, això suposa una tímida reducció de 2,3 % respecte del mateix període de l’any anterior. Aquesta disminució relativa de l’atur és superior a la registrada pel conjunt de la població, que, recordem, és de 0,5 % i pot tenir a veure, entre altres factors, amb el component d’estacionalitat i el pes del sector agrícola en la reducció de l’atur, on la població estrangera es troba sobrerepresentada.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
A Catalunya s’han registrat 205.973 contractes aquest passat mes d’abril. D’aquests, 93.967 (el 45,6 % respecte del total de contractes registrats aquest mes) són indefinits, mentre que 112.006 (el 54,4 %) són de caràcter temporal. En termes interanuals, la contractació temporal ha augmentat el 18,9 %, cosa que evidencia el clar component estacional d’aquest mes d’abril, mentre que la contractació indefinida ha crescut el 4,1 % en termes interanuals. En termes absoluts, la variació del nombre total de nous contractes respecte del passat mes de març ha estat de 5.617 contractes indefinits més i 12.410 contractes temporals més.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de març de 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 57,4 % del total de persones que reben prestacions relacionades amb l’ocupació. En canvi, les persones que reben subsidis representen el 39,4 %. El 3 % restant correspon a persones que estan percebent la renda activa d’inserció.
En termes interanuals, la percepció de prestacions contributives experimenta un increment del 3,3 %, mentre que les persones perceptores de subsidis augmenten un 2,1 %, respecte d’ara fa un any.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1. Les dades d’afiliació i d’atur registrat mostren el caràcter estacional de la contractació. Es fa palès un ús intensiu dels contractes fixos discontinus per cobrir places de caràcter estacional, tal com mostren també les dades d’afiliació a la Seguretat Social. Sens dubte, aquest tipus de contracte indefinit aporta més seguretat a les persones treballadores i una millora protecció davant la desocupació, però ens interpel·la a activar mesures complementàries per garantir que puguin accedir a una ocupació digna al llarg de tot l’any. En aquest sentit, calen mesures per reduir el caràcter estacional de l’oferta turística mitjançant serveis d’alt valor afegit que es puguin oferir al llarg de tot l’any, però també facilitar a les persones que treballen en aquest sector una formació permanent i unes polítiques d’ocupació específiques, per tal de superar la seva intermitència i precarietat laboral.
2. Davant de la bona evolució de les dades d’atur, cal avançar de manera decidida envers l’objectiu de la plena ocupació. Per assolir aquest repte cal enfortir les polítiques d’ocupació, molt especialment aquelles adreçades a les persones majors de 45 anys, que pateixen discriminació per edatisme, i també aquelles adreçades a les dones, que continuen presentant pitjors dades respecte dels homes. En aquest sentit, cal estendre els plans d’igualtat i reforçar polítiques de gènere, també en el marc de les polítiques d’ocupació.
3. No podem obviar que a Catalunya tenim una quarta part de la població aturada que queda fora de la cobertura de prestacions i, per tant, es fa absolutament imprescindible enfortir el nostre sistema de protecció social. Cal millorar la coordinació entre la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital i facilitar que aquestes prestacions arribin a tothom que ho necessiti.
4. És absolutament imprescindible abordar l’accés a l’habitatge, que és, des de fa temps, un dels principals problemes de les persones treballadores i un dels elements que determina la pobresa i l’exclusió social. L’increment del preu del lloguer i de compra són obstacles per a moltes llars treballadores, que pateixen grans dificultats per poder viure, especialment en aquells municipis més tensats. Cal augmentar de manera significativa el parc d’habitatge públic de lloguer així com activar totes aquelles polítiques que siguin útils perquè l’habitatge sigui realment accessible.