Valoració de les dades de l’IPC de setembre del 2022
La darrera correcció de les dades de l’índex de preus de consum harmonitzat per part del Banc Central Europeu (BCE), situa la mitjana per aquest any en el 8,7 %, el que suposa un increment, des del mes de juny, d’1,5 punts. En el cas de la inflació per al 2023, l’increment entre les previsions de juny i octubre és fins i tot de 3 punts, puja del 2,6 al 5,6. Aquest escenari, que s’acompanya d’una reducció de la previsió de creixement per al 2023 en la qual es redueix a la meitat (del 2,8 a l’1,4), i a la qual s’ha de sumar l’anunci d’una previsible recessió a Alemanya l’any que ve, situa les llars treballadores catalanes en un context marcat per la incertesa i el risc. L’increment dels preus, la contenció dels salaris i l’augment de l’Euribor, que frega ja el 2,7 %, comporta una reducció del consum i de la demanda que pressiona sobre les llars a les quals han anat empobrint les successives crisis. Així, convé recordar que el 2021 una de cada tres llars no es podia fer càrrec de despeses imprevistes, una de cada quatre estava en risc de pobresa o exclusió social i una de cada cinc no arribava a final de mes. I mentre s’apel·la a la contenció dels salaris, les empreses i distribuïdors van traslladant l’increment de preus energètics als seus preus mantenint, o fins i tot augmentant, els seus marges de benefici. Un greuge i una irresponsabilitat que amenaça l’economia i la societat i encén el conflicte social.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 8,5 %, un punt i set dècimes per sota de l’indicador registrat el mes passat (10,2 %) i quatre dècimes per sota de l’indicador estatal (8,9 %). Aquest descens de preus de l’índex general en relació amb el mes anterior està motivat principalment per un menor increment d’aquells productes que havien registrat elevats augments en els seus nivells de preus (principalment habitatge i transport). En concret, l’habitatge s’incrementa el 13,9 % i el transport el 9,2 %. Malgrat que, en ambdós productes, es tracta d’increments molt elevats, aquests són inferiors als registrats el mes anterior i, per tant, pressionen a la baixa la taxa d’inflació. En canvi, el preu dels aliments i begudes no alcohòliques sí que pressiona a l’alça i continua incrementant-se fins a arribar a màxims històrics (12,9 %).
A escala de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 8,9 %, un punt i sis dècimes per sota de l’indicador registrat en relació amb el mes d’agost (10,5 %), i se situa quatre dècimes per sobre de l’indicador d’inflació general per a Catalunya (8,5 %). Aquest descens en els preus, com en el cas descrit per a Catalunya, troba les causes principalment per un menor increment dels preus en l’habitatge (amb un encariment que, tot i ser del 14,2 %, és inferior al registrat el mes anterior) i dels productes relacionats amb el transport (amb un increment de preus del 9,4 %, també inferior al registrat el passat mes d’agost). En canvi, el principal grup de productes que més s’encareix respecte de l’increment interanual registrat el mes passat són els aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment de preus del 14,4 %. Aquest increment és el més elevat registrat des que es disposen dades (gener del 1994).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preus de l’energia i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament d’aquells productes més volàtils, se situa en el 6,2 %, dues dècimes per sota del mes passat (6,4 %). Per tant, cal destacar com, finalment, es trenca amb la dinàmica d’increment d’aquest indicador, que no parava d’augmentar des del juny del 2021. Per tant, amb molta prudència, haurem de continuar seguint l’evolució d’aquest indicador per veure si es continua reduint i, per tant, ens podria emetre senyals que l’increment de preus, provocat inicialment per la crisi energètica (principalment encariment del gas i també del sector energètic en general i, en menor mesura, també a causa de l’encariment dels drets d’emissió de CO2) i pels colls d’ampolla puntuals en la cadena de subministrament (inicialment per l’aturada que va suposar la pandèmia i posteriorment per la política -encara avui força restrictiva -de Xina respecte la COVID), ha deixat de traslladar-se al conjunt de l’economia.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus de l’Estat, seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 9,0 %, un punt i mig menys en relació amb l’índex registrat el mes anterior (10,5 %). A més, aquest mes cal destacar com s’inverteix la situació que hem pogut observar durant el darrer any i mig en què l’ICPH estatal se situava en tot moment per sobre de l’índex de l’eurozona. En canvi, en aquest exercici l’índex estatal (9,0 %) trenca la tendència i se situa per sota dels nivells de la zona euro (10,0 %). Caldrà anar seguint l’evolució d’aquest indicador per veure si aquesta tendència es consolida i per poder intuir quina pot ser la causalitat d’aquest descens (estacionalitat, excepció ibèrica de limitació del preu del gas, etc.).
CCOO considera que:
- La negociació dels convenis col·lectius ha de superar el bloqueig de la patronal que no fa sinó ofegar la demanda i pressionar sobre la situació de les llars treballadores, especialment d’aquelles que tenen ingressos més baixos. En termes socials i econòmics, cal garantir el poder adquisitiu dels salaris per recuperar el consum de les llars, donant estabilitat al teixit productiu català. Aquesta garantia passa per un exercici de responsabilitat compartida mitjançant la negociació d’increments immediats i de clàusules de garantia salarial.
- L’actual crisi de govern no pot ser aliena a la realitat social i econòmica del país. Calen consensos amplis per uns pressupostos que ampliïn l’escut social i activin polítiques d’inversió com les del Pacte nacional per a la indústria. Renunciar a uns pressupostos, prorrogant els actuals, suposa renunciar a més de 3.000 milions d’euros que són crucials per a la protecció, el benestar i el futur de les persones treballadores en aquest país, mitjançant mesures com la millora de la renda garantida de ciutadania o un increment en la inversió en educació i FP.
- Davant la situació actual és fonamental un control de preus i polítiques fiscals que redistribueixin l’esforç. L’increment dels beneficis empresarials i dels dividends és un greuge per la situació que estan patint les persones treballadores al nostre país. Les mesures anunciades pel Govern central amb una imposició als beneficis extraordinaris o l’increment de la tributació de l’IRPF en els trams superiors a les rendes del capital, haurien de tenir un caràcter estructural per garantir que es faci front a la desigualtat instal·lada els darrers anys i es recuperi la tan necessària cohesió social.
- Un dels elements que més graven la renda disponible de les llars és el cost de l’habitatge. L’increment de l’Euribor pressiona sobre les llars que paguen una hipoteca, però també les que viuen de lloguer, tot i la contenció dels preus. En aquest sentit, s’ha d’avançar en la llei d’habitatge estatal però també, en l’àmbit de Catalunya, en l’aprovació del Pla territorial sectorial d’habitatge que, entre d’altres aspectes, haurà de definir i temporalitzar els objectius d’habitatge protegit a cada territori i que haurà d’esdevenir una peça fonamental de les polítiques d’habitatge al nostre país.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’octubre de 2022