La bretxa salarial de gènere acompanya les dones durant tota la seva vida laboral, i s’eixampla en les franges més altes d’edat

CCOO de Catalunya ha presentat aquest dilluns, 14 de febrer del 2022, en roda de premsa telemàtica a les 12.30 hores, un informe sobre la bretxa salarial de gènere, elaborat conjuntament pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) i la Secretaria de les Dones i Polítiques LGTBI del sindicat.

Aquest estudi de CCOO de Catalunya, fet per elaboració pròpia a partir de l’anàlisi combinada de les darreres dades públiques de l’Enquesta anual d’estructura salarial (EAES, 2019) i del darrer mòdul salarial de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT, 2020), evidencia una disminució progressiva de la bretxa salarial de gènere en la darrera dècada, accelerada en els darrers anys, bona part, com a conseqüència de l’augment del salari mínim interprofessional.

Malgrat això, la bretxa salarial acompanya les dones durant tota la seva vida laboral i s’eixampla en les franges d’edat més altes. Es parteix d’una entrada al mercat laboral en situació de desavantatge, i la bretxa es va ampliant encara més amb l’arribada de la maternitat, fent-se encara més evident en els grups majors de 36 anys, tot i que durant la darrera dècada la bretxa s’ha anat eixamplant més en la franja de les treballadores joves (que han passat del 19,4 % al 34,8 %, fruit d’una creixent precarietat en aquesta franja per a tots el sexes), i temperant-se una mica en les franges superiors (del 31,1 % al 28,1 %).

No obstant això, i atès que la desigualtat salarial creixent pot comprometre la validesa de la mitjana com a valor representatiu en el càlcul de la bretxa salarial, l’informe incorpora també un extens capítol d’anàlisi crítica, metodològica i de càlcul, que avança algunes propostes que cal tenir presents de cara a un estudi més acurat de la bretxa d’ara endavant. El càlcul de la bretxa hauria de passar de quantificar allò que cobren les dones de menys respecte dels homes i reflectir, en canvi, quin percentatge del seu sou hauria d’augmentar per tal d’equiparar-se al d’ells. En aquest capítol, s’evidencia que existeixen mecanismes, en les fórmules per al càlcul de la bretxa i en la metodologia emprada per recollir les dades, que exclouen col·lectius feminitzats i que es caracteritzen per unes pobres condicions salarials com és el cas de les treballadores de la llar, els treballadors i treballadores a temps parcial o amb ingressos per sota del SMI i les treballadores i treballadors temporals.

L’estudi de CCOO de Catalunya sobre la bretxa general de gènere evidencia que la seva reducció progressiva s’ha donat al mateix temps que aspectes negatius com l’augment de les desigualtats salarials entre les mateixes treballadores, baixades salarials als estrats més vulnerables i un augment del percentatge de treballadores que cobren salaris per sota de l’SMI. L’estudi, a més, fa un repàs a la bretxa de gènere ajustada per edat, nacionalitat, tipus d’ocupació i sector d’activitat, analitza els efectes de l’augment de l’SMI en la bretxa salarial i inclou una valoració de la bretxa de gènere en les pensions.

Fruit de l’anàlisi i les conclusions de l’estudi, CCOO de Catalunya presenta una dotzena de propostes per reduir la bretxa salarial de gènere que inclouen des de mesures d’aplicació immediata arran de la reforma laboral a l’increment del SMI fins al 60 % del salari mitjà segons els paràmetres establerts per la Carta Social Europea, fent èmfasi en el reforçament de la Inspecció de Treball, canvis legislatius diversos, polítiques actives de formació i en matèria de plans d’igualtat i de corresponsabilitat en tasques de cures i l’àmbit socioeducatiu, entre d’altres.

Ae00f5edaf0e698ef742c24c2b6cc74d30de3820ea1f097ef24f013f4eac9eac