Acció Jove davant la situació del col·lectiu LGTBIQ+
El 29 de març de 2016 es va aprovar a la Comunitat de Madrid la Llei 2/2016 per a la identitat i expressió de gènere i igualtat social i la discriminació de la Comunitat de Madrid. Juntament amb la Llei 3/2016 del 22 de juliol per a la protecció integral contra la LGTBIfòbia i la discriminació per raó d’orientació sexual, es va fer un pas endavant quant a la protecció i compliment d’uns drets que per a una gran part de la població semblen obvis, però fins aquell moment pel col·lectiu LGTBIQ+ no ho eren.
La llei emparava en l’àmbit administratiu les persones que iniciaven un procés de canvi de sexe abaixant el mínim d’edat per ser reconegudes legalment. Deixava de ser necessari que una persona hagués passat per un procés mèdic perquè administrativament estiguessin inscrites tal com s’identificaven.
Amb aquesta nova llei es van aconseguir drets tan bàsics com castigar una agressió a una parella del mateix sexe o a una persona trans. És trist que una cosa tan innat requerís d’una llei per complir-se, està clar que a una parella heterosexual no seria agredida per anar agafats de la mà. També es van prohibir les teràpies de conversió, que tant dany psicològic provoquen a les seves víctimes.
Ara mateix aquests drets els han posat a la venda, Isabel Diaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, ven una llei que recull drets tan bàsics com la llibertat per ser qui vulguis, sentir-te com vulguis i estimar a qui vulguis. Una venda amb un clar comprador, Ayuso ven la llei a canvi dels vots de Rocio Monasterio i el seu partit perquè aquesta pugui continuar governant. És inadmissible que estiguem en mans de dues persones disposades a jugar amb els nostres drets en benefici d’una carrera política, tots sabem com han acabat en altres països europeus els pactes i el blanqueig de la ultradreta.
Tot això demostra encara més la necessitat de crear amb urgència una llei estatal que reculli tots els drets i protegeixi al col·lectiu trans i LGTBIQ+ per evitar que els nostres drets siguin objecte d’una retallada o que es puguin derogar, no pot ser que drets tan bàsics i que tant han costat d’aconseguir puguin ser eliminats, no pot ser que les pors, les inseguretats i la soledat que vam patir quan anàvem a l’institut o a l’escola i que creiem que d’adults desapareixerien, tornin aparèixer. No ens podem permetre com a societat donar l’esquena a la nova generació de jovent, perquè estarem fent passos enrere.
Hem pogut veure aquestes darreres setmanes com la dreta parlava de la llibertat per, d’alguna manera, justificar o trobar arguments per justificar aquesta bajanada, però Ayuso no parla en cap moment de la llibertat tal com la coneixem, parla de la llibertat de sortir a prendre copes, de la llibertat d’assassinar animals a través de la tauromàquia, de la llibertat que un grup de neonazis es manifestin al barri de Chueca al crit de Sidosos Fuera i amb amenaces. Aquesta no és la llibertat que tots ens mereixem i que necessitem, la llibertat que ens atorga la llei Trans i LGTBIQ+ és la de ser com vulguis, sentir-te qui vulguis, estimar a qui vulguis i viure com vulguis, una llibertat que una gran part de la població gaudeix de forma innata.
Ayuso, intentant justificar aquesta falta de moral, ha argumentat que no es pot col·lectivitzar la gent perquè si no els estàs victimitzant, diuen que ens fan menys lliures, menys persones. Això si, depèn de quins col·lectius, perquè quan els interessa sí que els agrada parlar del col·lectiu de les persones migrants o dels MENAS. Clarament, agressions com l’assassinat de Samuel a Galícia confirmen tot el contrari, ens hem de col·lectivitzar per lluitar en grup pels nostres drets, no es demanen privilegis com alguns volen creure, són drets que per al món heterosexual venen innats, i aquests drets no tenen preu, comprador o tisora que pugui retallar-los.