CCOO preveiem que més de 18.000 joves que volen cursar FP en instituts públics es poden quedar sense plaça
La situació actual del mercat de treball i, sobretot, el creixement espectacular de l’atur dels joves entre 16 i 19 anys, que ha passat del 28,5% el primer trimestre de 2008 al 52,8% el primer trimestre de 2009, cosa que representa quasi el doble d’atur en un any, segons dades de l’EPA, està provocant un important increment del nombre d’alumnes que volen estudiar formació professional.
La crisi ha comportat una major demanda d’FP reglada. Fins ara, molts joves que estudiaven ESO, cicles formatius de grau mitjà o batxillerat abandonaven els estudis prematurament per incorporar-se al món del treball, alguns atrets per un mercat, fins fa molt poc, àvid de mà d’obra i on no importava excessivament el nivell de qualificació professional, especialment en determinats sectors. Aquesta tendència s’està revertint.
Les restriccions pressupostàries del Govern en política educativa suposaran, per al proper curs, la reducció de grups en diverses especialitats professionals en molts centres. En definitiva això representarà menys oferta de places justament en un moment en què les majors dificultats dels joves per trobar feina apunten que caldria incrementar l’oferta formativa.
S’han impulsat mesures, consensuades amb els agents socials, per corregir, en segona oportunitat, el fracàs escolar a l’ESO, que ratlla el 28% de la població. Mesures com els programes de qualificació professional inicial (PQPI) previstos a la LOE o les proves d’accés als cicles formatius, que en aquests darrers dos anys ha suposat que de les 7.000 persones que es presentaven a aquestes proves s’hagi passat a, aproximadament, 37.000.
L’acreditació de l’experiència professional i l’accés a l’FP des del món del treball és una via que tot just comença a posar-se en marxa. L’Acord de Lisboa per l’Ocupació estableix que al nostre país cal reduir de forma important el percentatge de persones poc qualificades, alhora que s’ha d’acreditar l’experiència laboral a qui no la tingui reconeguda.
Des de diverses administracions públiques s’està promocionant l’FP com a instrument de millora de l’ocupabilitat, sobretot amb anuncis dirigits als joves i amb la col•laboració de personatges mediàtics en els quals es relaciona que el fet que estudiessin FP amb el seu futur èxit professional.
CCOO i la resta d’agents socials hem impulsat i consensuat amb el Govern diverses mesures per a potenciar l’FP, especialment el II Pla General de Formació Professional 2007-2010 i la renovació de l’Acord Estratègic 2008-2011.
Davant aquesta situació, CCOO de Catalunya manifesta que:
– Cal posar els recursos suficients per garantir l’accés a la formació professional a totes les persones amb necessitats formatives que ho demanin.
– Les restriccions pressupostàries del Govern no han d’afectar el sistema educatiu, pilar bàsic de l’Estat del benestar.
– No es poden frustrar les expectatives generades entre els joves que l’FP és una eina per millorar la seva ocupabilitat i després no oferir les places suficients per donar cobertura a la demanda.
– En el moment en què es coneguin les dades reals de matriculació als centres de formació professional reglada i les places no cobertes, caldrà fer una valoració detallada de les repercussions en la població juvenil i els propis centres de formació.
– El previsible increment o manteniment de l’atur requereix que les mesures acordades amb els agents socials es posin en marxa amb caràcter d’urgència.
– És fonamental que es posi en marxa el sistema integrat d’informació i orientació professional, des del sistema educatiu i laboral. El jovent que no és a dins el sistema educatiu ha de saber com accedir a l’FP, com capitalitzar els cursos de formació ocupacional o contínua que han fet o com fer el reconeixement de l’experiència laboral en el cas que hagin treballat, per obtenir una acreditació que els permeti seguir estudiant formació professional.
– Cal dedicar grans esforços econòmics a qualificar la població. Tot i que s’han posat en marxa alguns programes des del Departament d’Educació, s’ha evidenciat que aquests són insuficients.