Resolució del 12è Congrés de CCOO de Catalunya
La formació ha de garantir la qualitat del treball
La formació és avui clau per superar un model productiu intensiu en mà d’obra que competeix per via de la devaluació dels salaris i per transitar cap a un altre model, d’alt valor afegit, on la robustesa del teixit productiu es basi en la innovació i en la qualitat de serveis i productes. Aquesta transformació és inajornable en el marc de la revolució tecnològica i de la lluita contra el canvi climàtic, però també és cabdal per superar els estralls socioeconòmics de la crisi i garantir, així, una societat més cohesionada i inclusiva. El gran repte al qual ens enfrontem actualment és el de garantir que la transició del nostre model productiu sigui una transició justa. Que així sigui dependrà d’una formació professional inicial que doni resposta a la necessitat de qualificació professional de les persones que respongui a la demanda real d’ocupació, com també la formació, l’orientació i l’acompanyament de les persones treballadores: anticipant els canvis, facilitant i acreditant competències ja existents, aprofitant la demanda de sectors emergents i utilitzant els recursos dels plans de recuperació i resiliència per generar més i millor ocupació.
Per assolir aquests objectius necessitem un diàleg social real, dinàmic i efectiu per fer que les polítiques de formació responguin als interessos de les persones treballadores, i per garantir que la formació al llarg de la vida faciliti l’accés i el manteniment d’una ocupació de qualitat. La integració de la formació inicial i de la formació per a l’ocupació, en el marc del sistema de formació i qualificació professional de Catalunya, suposa un avenç significatiu, però s’ha d’omplir de contingut. Garantint passarel·les de qualitat de l’educació i la formació al lloc de treball. Assegurant el reconeixement i l’acreditació de l’experiència professional adquirida i els registres individuals de competències. Facilitant la inserció i la reinserció a través de l’actualització de competències i coneixements al llarg de la vida professional. Adaptant la formació professional a les necessitats de les persones per tal que puguin gaudir de trajectòries laborals estables i continuades.
De manera complementària a la concentració social, la formació s’ha d’articular també mitjançant l’acció sindical. La rellevància de la formació en el marc de les polítiques sectorials reclama un tractament específic en el marc de l’Acord interprofessional de Catalunya, que ha d’impulsar la constitució de les comissions de formació dels convenis col·lectius sectorials. Aquests són instruments adients per reforçar la detecció de necessitats formatives, per intervenir en serveis com la informació, l’orientació i l’acreditació, per establir l’acompanyament de la formació dual a les empreses i per dotar de contingut els futurs consells sectorials. La formació esdevé clau en un moment de transició tecnològica i de transformació del model productiu, on certes tecnologies i pràctiques afronten el risc d’esdevenir obsolescents i on existeix una demanda creixent de requalificació professional. Però, a més, la formació i l’orientació poden ajudar a fer front a les xacres de la desigualtat i de la bretxa salarial: valorant les competències de sectors altament feminitzats, fent més equilibrades en clau de gènere les professions tècniques i garantint el reconeixement professional.
Formar per construir un sindicat més útil i fort
La formació facilita l’adaptació als canvis profunds als quals ens enfrontem i és més eficient quan més es correspon amb les necessitats reals del teixit productiu i de la societat. Per això és clau la prospectiva a mitjà i a llarg termini, com ho és l’orientació per a l’ocupació,que ha de fer possible la construcció dels perfils professionals individuals, partint dels interessos, les motivacions i les competències de cada persona, o l’acreditació de competències, que valora les capacitats i l’experiència de les persones treballadores. La formació és indestriable del treball sindical perquè aporta seguretat i futur en el món del treball i té al centre de treball el seu espai de referència.
Satisfer les expectatives de les persones treballadores és entendre que la seva estabilitat laboral depèn de l’orientació i la formació de qualitat. No la que respon als interessos exclusius de l’empresa, sinó la que satisfà, en primer lloc, les seves necessitats. Per això la intervenció sindical, en la definició i en l’execució dels plans d’acollida i de formació de les empreses, és un aspecte clau, i es beneficia de delegats i delegades degudament preparats, especialment a les seccions sindicals amb una organització interna consolidada. També ho és mitjançant el treball a les comissions de formació dels convenis sectorials i a l’actualització dels catàlegs d’especialitats professionals o per la via de la concertació dels programes i les convocatòries en el marc de formació i qualificació professional.
Poder garantir aquests serveis reclama una acció sindical transversal que, gràcies al compromís i a la implicació de tota l’organització, permeti situar l’educació i la formació com a fonament en la construcció d’un futur més just i sostenible.El saber i el coneixement són els béns i els instruments de l’augment del capital intel·lectual que una societat requereix per assolir benestar i progrés. Aquest objectiu no es podrà realitzar si els professionals de l’educació i la formació no tenen la consideració professional que, com a agents de canvi, es mereixen, ni les condicions òptimes per garantir la qualitat del seu treball. La posada en marxa del sistema no serà possible si no es compta amb ells i elles, ni tampoc sense la centralitat i el lideratge que correspon al sector públic, el qual ha de garantir el funcionament i l’accés equitatiu als serveis públics fonamentals, com ho són l’educació i les polítiques d’ocupació.
La formació com a eina que estén i aprofundeix en l’acció sindical facilitant un futur millor a les persones treballadores ha de garantir,de manera prioritària:
- La qualitat de les condicions en què treballen les persones joves que s’incorporen via formació en el món del treball, fent front als abusos i a la precarietat existents.
- L’adaptació de l’oferta formativa a les empreses a les necessitats reals de les persones treballadores per tal de garantir més qualitat i estabilitat a la feina.
- La millora de les condicions i les perspectives professionals de les persones treballadores mitjançant una orientació des de la proximitat a les empreses.
- Una transformació sostenible i inclusiva dels sectors productius des de la negociació col·lectiva i el diàleg social.
- La concertació efectiva dins el sistema de formació i qualificació professional amb recursos pressupostaris que assegurin una formació d’alta qualitat.