Resolució del 12è Congrés de CCOO de Catalunya
Actualment, es calcula que hi ha conflictes armats actius a almenys trenta-dos estats arreu del món. Tanmateix, només ens n’arriba una part a través dels mitjans de comunicació, com en el cas de Palestina, Colòmbia, el Sàhara Occidental, Síria, el Iemen, Nigèria o Armènia.
Només alguns d’ells aconsegueixen uns minuts d’atenció, ja que han de competir amb centenars de notícies i interessos polítics i mediàtics. Els conflictes, però, no desapareixen, ja que persisteixen els interessos geopolítics de les elits econòmiques i la lluita pel control i l’apropiació de recursos clau per mantenir el model del capitalisme depredador imperant. La concentració de poder i de riquesa per part d’una elit cada cop més reduïda, més transnacional i més difícil d’identificar genera les més grans injustícies i desigualtats. Aquesta lluita pel poder sovint s’oculta darrere de qüestions ètniques i religioses. Les poblacions d’aquests països, d’aquestes regions del món, continuen resistint amb un gran patiment, sobrevivint o, massa sovint, morint per la força de les armes o de la pobresa.
L’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units fa quatre anys va transformar la política exterior del món. D’una banda, el trumpismeha devastat el multilateralisme, entès com a instrument amb la capacitat de crear grans consensos i d’avançar en política internacional. Caldrà voluntat i esforç per tornar a la situació prèvia, que, tot i ser molt millorable, almenys permetia avançar en certs consensos promoguts per organismes internacionals. De l’altra, ha atiat un nou escenari de guerra freda entre els Estats Units i la Xina, aquest cop pel control de la digitalització en l’àmbit global, que se suma a la competència comercial i industrial entre les dues grans potències.
No podem oblidar tampoc els efectes del canvi climàtic. En les darreres dècades, aquest fenomen ha provocat el desplaçament de milions de persones, perseguides per la fam, la pèrdua de collites, l’escassetat d’aigua i de sòl fèrtil, i la destrucció dels ecosistemes que els proporcionaven els seus mitjans de subsistència. Són refugiats i refugiades climàtics, que provenen, majoritàriament, de països amb pocs recursos i que no poden adaptar-se a l’impacte de l’escalfament global, tot i no pertànyer al grup dels principals països emissors de gasos amb efecte d’hivernacle.
Volem fer una menció especial a Palestina, per l’actualitat del conflicte que viu, combinada amb el seu pes històric. D’aquí a dos anys se celebrarà el 75è aniversari de l’adopció de la Resolució 181 de les Nacions Unides sobre la partició de Palestina i l’establiment de l’Estat d’Israel. Mentrestant, el poble palestí roman sota l’ocupació israeliana. L’escalada de violència d’aquests dies és una mostra més de l’assetjament a què és sotmès el poble palestí, que pateix de nou una crisi humanitària, amb una franja de Gaza completament assetjada. La usurpació de la terres palestines a Cisjordània no s’ha aturat i les violacions de la 4a Convenció de Ginebra són un fet. Israel continua expandint els assentaments per aconseguir l’annexió de facto de Jerusalem Oriental i de Cisjordània.
Per tot això, CCOO de Catalunya:
- Expressa l’oposició als assentaments israelians en territori palestí ocupat i denuncia que Israel viola la legalitat i el dret internacional de manera constant, amb la qual cosa nega els drets fonamentals de la població palestina.
- Insta, un cop més, la comunitat internacional i, en especial, la Unió Europea a assumir les seves responsabilitats i a exercir tota la seva influència sobre l’Estat d’Israel per afavorir espais reals de negociació en el marc de les resolucions de les Nacions Unides.
- Insta el Govern d’Espanya a reconèixer l’Estat palestí i a facilitar les vies per a una solució negociada del conflicte dins de la legalitat internacional que no podrà ser un pacte bilateral entre els Estats Units i Israel, d’esquenes al poble palestí.
- Exigeix al Govern d’Espanya que reforci el suport humanitari a la població palestina i que contribueixi al suport a les institucions palestines.
- Insta les institucions catalanes, espanyoles i europees a trencar les relacions i els convenis bilaterals amb l’Estat d’Israel fins que aquest aturi la violència contra la població palestina i les agressions contra les famílies palestines de Sheikh Jarrah, i a exigir la fi de la repressió i l’ocupació israeliana en terres palestines a fi d’aconseguir una pau justa a la regió.
De la mateixa manera, també volem fer una menció explícita a la situació que pateix el poble colombià. El 2016 Colòmbia va signar l’Acord de pau, que posava fi al conflicte armat que havia assolat el país d’extrem a extrem durant més de cinquanta anys. Tanmateix, l’acord no ha estat capaç de construir l’arquitectura d’un nou estat basat en la justícia social ni tampoc ha garantit els mecanismes de justícia transicional a través del sistema integral de veritat, justícia, reparació i no repetició.
En aquest context, el 2019, el moviment sindical, conjuntament amb les organitzacions de la societat civil, van iniciar el Paro Nacional. Des del passat 28 d’abril, el poble colombià ha sortit de manera massiva al carrer per exigir el dret a la vida, a la pau i a unes condicions de vida dignes. El Govern colombià, però, ha respost a les mobilitzacions amb una escalada de violència desmesurada i brutal en què les diferents forces de seguretat han desplegat accions d’intimidació, persecució, atac i repressió contra les persones manifestants. Així, el Govern de Colòmbia és responsable de 51 homicidis, 1.502 detencions arbitràries i 87 persones víctimes de violència basada en el gènere.
Per tot això, CCOO de Catalunya:
- Exigeix la desmilitarització i la fi de la persecució, els assassinats i la violència contra les persones que exerceixen el seu dret a la protesta pacífica, i l’aplicació efectiva del dret internacional de drets humans i de la Constitució de la República de Colòmbia per assegurar la vigència i l’exercici del dret a la llibertat d’expressió, les llibertats sindicals i la protesta social pacífica.
- Insta el Govern colombià a desestimar de manera definitiva les reformes socials i tributàries que atempten contra els drets de la classe treballadora del país.
- Dona suport a les organitzacions sindicals de Colòmbia en la seva demanda d’establir espais de diàleg social per negociar el “Pliego único de emergencia”, que ha de contribuir a la construcció d’una societat basada en la justícia social.
- Insta el Govern colombià a garantir el lliure exercici de les llibertats sindicals i a posar fi a la violència antisindical perpetrada de manera impune a Colòmbia i practicada amb l’objectiu d’aïllar i debilitar la capacitat d’acció col·lectiva de la classe treballadora.
Palestina i Colòmbia ens haurien de fer mal cada dia. També el Iemen, el Sàhara, Síria, Nigèria, els segrestos, les violacions i la mercantilització habituals de noies i dones, i qualsevol acció o omissió que violi els drets humans a qualsevol lloc i en qualsevol moment haurien de captar la nostra atenció, preocupar-nos i fer-nos mal. Això, tanmateix, ha d’anar acompanyat d’una anàlisi crítica i profunda, una acció coherent i constant, expressada a través de l’activisme i del vot. La solidaritat internacional, la denúncia de la vulneració dels drets humans i l’ús de tots els instruments de pressió democràtics han de ser una constant en la nostra acció com a sindicat de classe i internacionalista. Hem d’exigir cada dia el respecte d’aplicació, accés, compliment i vigència del dret internacional de drets humans.