“En el projecte de l’aeroport, no es poden considerar només els interessos empresarials”

CCOO de Catalunya davant la proposta d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona – El Prat

El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, adverteix que “no es poden considerar només els interessos empresarials. CCOO no dona per tancat el projecte i exigeix que les decisions sobre el futur de l’aeroport formin part del diàleg social.”

Si es tenen en compte els interessos generals i les perspectives de futur es poden construir propostes alternatives més realistes, avantatjoses i sostenibles.

CCOO de Catalunya vol formar part de la construcció de les propostes. “Vetllarem  pels interessos i necessitats de la població, tenint en compte la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat, l’impacte econòmic sobre el conjunt del territori català, l’impacte medioambiental a mig i llarg termini i la necessària evolució del model productiu vers una economia responsable socialment i ecològicament”, es compromet Javier Pacheco.

En concret, CCOO de Catalunya assenyala les qüestions següents:

Cal dibuixar el futur del sector aeri amb millor tecnologia i més realisme

CCOO és conscient del canvi de model de transport, que ja s’ha iniciat, per causa de la crisi de les energies fòssils i la necessitat de minimitzar el canvi climàtic. La proposta d’AENA és un projecte continuista, que es fonamenta les evolucions del sector en el passat. L’any 2019 va tenir 53 milions de passatgers, mentre que la seva capacitat màxima és de 55.  El projecte considera que aquest volum es recuperarà i que serà necessari incrementar-lo per captar vols intercontinentals i de connexió,  que reforcin l’atracció d’empreses a la regió metropolitana de Barcelona .

Aquesta visió no és prou realista perquè no valora les previsibles limitacions normatives per part de les directives europees, l’increment de cost dels combustibles i la internalització d’impactes ambientals (emissions contaminants, soroll, CO2).

Ara mateix, és molt gran la pressió per reduir les emissions del transport aeri tot reduint el nombre de vols, ja que la tecnologia per evitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle causades per l’aviació encara és molt incipient i no sembla viable a mig termini. 

En canvi, caldria considerar que els avanços tecnològics (en aeronaus i de gestió) també podrien permetre operar més vols amb la infraestructura actual, usant les inversions en el canvi de model.

Cal crear de llocs de treball de qualitat

El projecte del Prat preveu la creació d’un important nombre de llocs de treball directes i indirectes. CCOO vol negociar cada detall del projecte que pugui generar llocs de treball perquè efectivament els generi i que siguin treballs de qualitat. En aquest sentit, CCOO assenyala la necessitat de finançar la investigació, la formació i innovació en el sector aeri. Així mateix cal resoldre els problemes de la centralització i la monopolització de competències en aquest sector.

Per altra banda, des de CCOO de Catalunya manifestem la necessitat de la participació sindical en el futur de l’aeroport per la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores del sector. És imprescindible activar la comissió consultiva de relacions laborals, massa temps paralitzada, que ens ha de permetre anticipar els conflictes i un òptim desenvolupament de les relacions laborals a la infraestructura aeroportuària. S’ha produït una dinàmica en els últims anys per part de les empreses del sector aeri del trasllat de la reducció dels seus costos a les condicions laborals que en molts casos ha estat aturada per l’alta sindicalització i una negociació col.lectiva forta al sector aeri. També s’ha estès la precarització de condicions de treball en empreses ubicades a l’aeroport dels processos de licitacions i d’externalització productiva de serveis complementaris com restauració, vigilància, manteniment i neteja entre d’altres, que van en perjudici també dels usuaris i usuàries. En tot cas, el creixement de les activitats econòmiques no es pot fer sense el repartiment de la riquesa generada entre els treballadors i treballadores de l’aeroport.

Cal equilibrar l’impacte econòmic territorial

La gran majoria dels 53 milions de passatgers que van arribar a Barcelona l’any 2019 tenien com a destí final Barcelona i Catalunya -primera regió turística d’Europa-. Per aconseguir una millora en el model turístic de Catalunya, cal prendre decisions prenent com responsabilitat el futur del conjunt del territori i no només de la seva àrea metropolitana.  Cal plantejar la conveniència de derivar part del trànsit aeri als aeroports de Girona, Reus i Lleida per no agreujar les desigualtats territorials. Aquesta línia de treball permetria estades turístiques de més durada en diferents llocs del territori. Per això, el projecte hauria d’incloure inversions en la millora de les connexions  ferroviàries, i en general del transport públic, entre els punts d’aquest front aeroportuari català i el conjunt del territori. Cal l’articulació amb l’eix ferroviari mediterrani, i cal estudiar com aprofitar aquesta xarxa per operacions de càrrega aèria i logística.

També cal utilitzar una inversió tan important per afavorir la reindustrialització i l’activitat de serveis avançats. Perquè això passi, es necessiten altres polítiques i inversions que han de formar part del marc de debat. CCOO de Catalunya  vol que una inversió d’aquesta importància en l’aeroport serveixi per canviar el model productiu, no per persistir amb un model que ja sabem ha arribat al límit del que és viable.

L’ampliació de l’aeroport hauria de contribuir a fomentar un model turístic més equilibrat i sostenible a Barcelona i Catalunya.  Cal afavorir un model de turisme que eviti l’estacionament i fomenti el desenvolupament local, amb una visió ample del territori. L’aeroport de Barcelona – El Prat és la principal porta d’entrada a Catalunya, però no pot ser la única. CCOO proposem la negociació d’Un Pacte Nacional pel turisme. Les decisions que afectin a l’aeroport de Barcelona – El Prat no es poden fer al marge de la concertació sobre el model turístic.

Cal minimitzar i compensar l’impacte medioambiental

L’ampliació de l’aeroport suposa un augment dels impactes de l’activitat aeroportuària a la regió metropolitana de Barcelona, especialment en relació a la contaminació atmosfèrica.

La construcció de grans infraestructures i un increment de les operacions a les terminals també implicarien un increment de les emissions de CO2, dificultant assolir els objectius de lluita contra el canvi climàtic que s’han situat a nivell de Catalunya, de l’Estat i de la UE.

L’ampliació que es proposa implica l’afectació de l’estany de La Ricarda, inclosa en la Xarxa Natura 2000 i declarada zona d’especial protecció per a les aus per part de la UE. Per CCOO de Catalunya, és molt important preservar La Ricarda i el conjunt de la zona protegida del Delta del Llobregat en una zona inclosa en la regió metropolitana de Barcelona. Creiem que cal revisar l’avaluació que ha portat a escollir aquesta alternativa. En tot cas, sense menystenir el factor ambiental, volem analitzar la qüestió no sols des de un punt de vista conservacionista, considerant també els impactes d’altres opcions sobre les poblacions properes.  Per això seria millor ubicar les obres dins dels límits actuals de l’aeroport, que van ser definits fa relativament poc temps a partir d’un acord entre les diferents institucions.

El projecte inicial preveu compensacions de 10 hectàrees per cada hectàrea afectada per la destrucció d’aquest bé ambiental. Aquesta actuació hauria de ser immediata i prèvia a qualsevol obra que es vulgui fer en l’aeroport, i el preu de l’actuació ha d’estar contingut en el projecte.

L’aportació fiscal de l’activitat aeroportuària hauria de finançar la compensació de les externalitats negatives.