El repte d’un sindicat inclusiu

Article CGIL Lombardia

Informe de quatre dies de seminaris importants, celebrats a Brussel·les per l’ETUI en col·laboració amb la CGIL, la CISL i el sindicat polonès OPZZ.

Pot la formació complir una funció estratègica i contribuir positivament al desenvolupament de polítiques útils per augmentar l’afiliació a les organitzacions sindicals, també des d’una perspectiva inclusiva —i, per tant, no només mirant prioritàriament cap als homes, blancs, d’origen europeu i amb un contracte estàndard—, per tal d’afavorir la retenció, és a dir, la permanència de la persona afiliada a l’organització?

Per descomptat que sí, sempre que hi hagi la voluntat d’implicar-se i de reconèixer que en contextos com aquells en què les relacions humanes imperen, el temps és un recurs molt important que cal dosificar amb cura i, si cal, a contracorrent. És a dir, no des del vessant de “tot i ara mateix”, sinó des del vessant prospectiu i predictiu, incloent-hi allò desconegut (o encara millor, les incògnites de futur), traçant-ne les trajectòries i reconstruint-ne, així, les dimensions i, des d’aquest punt, establint les coordenades per a accions futures estimades, capaces de definir els temps o, si més no, d’enllaçar-les en la seva evolució.

Es tracta d’una feina gens senzilla, un salt lògic i teòric important, però necessari. Ho saben bé els participants de la formació realitzada per l’ETUI en col·laboració amb la CGIL, la CISL i el sindicat polonès OPZZ, sobre el tema “Inclusive membership for stronger trade unions” (“Afiliació inclusiva per a sindicats més forts”), que es va celebrar a Brussel·les entre el 13 i el 16 de febrer.

Mitjançant l’ús de la metodologia de l’active learning, el treball en grup, l’anàlisi d’escenaris i les aportacions dels experts Salvo Leonardi, de la Fondazione di Vittorio (amb una interessant contribució sobre models de relacions industrials), i Alberto Gherardini, de la Universitat de Torí (amb un repàs d’algunes experiències europees dels serveis prestats per les organitzacions sindicals destinades a augmentar l’afiliació), els alumnes formats —juntament amb les referències de la CGIL, la CISL i l’OPZZ, els membres del sindicat polonès Solidarnosc, la federació nacional d’agents de policia de Romania, l’FNV (Països Baixos), l’OAJ (Finlàndia) i CCOO de Catalunya, entre d’altres— es va treballar conjuntament en un mapatge dels nous reptes als quals ja estan sotmeses les organitzacions sindicals europees i que marcaran el seu futur pel que fa a nombre d’afiliacions, retenció de persones afiliades i renovacions. Per això, van compartir pràctiques i experiències creades cadascuna per la seva pròpia estructura, als països individuals i, finalment, conjuntament van identificar noves estratègies per implicar els afiliats i afiliades i fer-los actius i participatius en les iniciatives sindicals.

Servicing, organització i digital són els punts cardinals dels tres dies d’activitat formativa, en un intercanvi de pràctiques i experiències sobre el tema de la protecció individual i col·lectiva i els reptes digitals, en els quals de vegades models i enfocaments tal vegada molt distants es troben i s’enriqueixen tot identificant noves perspectives d’acció. Les llengües de treball necessàries per coordinar les activitats van ser l’anglès, l’italià i el polonès. A l’aula hi havia Valerica Dumitrescu (ETUI), que va dissenyar la ruta juntament amb la nostra Monica Ceremigna (Departament de Polítiques Europees i Internacionals), Francesco Lauria (CISL) i Dariusz Goc (OPZZ).

L’EXPERIÈNCIA DE LA CGIL LOMBARDIA I DE CCOO DE CATALUNYA

Es va dedicar un espai a l’experiència que han viscut conjuntament la CGIL Lombardia i CCOO de Catalunya, tot centrant-se en el projecte sobre l’ús digital, on les dues organitzacions sindicals primer van descobrir que havien recorregut a solucions semblants i després van treballar conjuntament. El projecte va ser presentat per part de la CGIL Lombardia per Giuseppe Filippini (a Brussel·les juntament amb Simone Pulici i Laura Messina) i per part de CCOO de Catalunya per Michela Albarello.

El grup, que amb esperit de compartir i col·laborar va aportar el seu propi bagatge a la feina de les jornades formatives (on alhora que l’obria als altres l’omplia de noves idees i perspectives), porta a casa moltes idees, energia i ganes de fer i d’experimentar conjuntament.

El segon dia de formació, vam optar per presentar, juntament amb Michela Albarello, les nostres apps: Digita CGIL i CCOO App. Veníem d’una trobada a Barcelona sobre aquests temes i eines, i hem volgut compartir tant el mètode com el resultat de la nostra comparació.

Ens hem centrat en l’ús que fem dels nostres canals de comunicació, i en el desenvolupament que volem donar a les apps en particular, amb l’objectiu de construir i mantenir la relació entre socis, delegats, funcionaris i totes les persones que participen a la nostra organització. Sentim la necessitat de cuidar el sentit de comunitat, i per a nosaltres això representa un canal per alimentar-lo.

De la resposta que hem tingut amb la resta de participants a les jornades a Brussel·les, ha sorgit la fortalesa de la nostra activitat sindical en àmbits com la protecció individual i els serveis, que en altres realitats són un aspecte marginal o inexistent. Tanmateix, el repte al qual fem front és recordar sempre la dimensió col·lectiva, escoltar les necessitats de les persones que representem i crear espais d’organització i acció que ens facin caminar junts cap als valors que volem defensar i tirar endavant.

La comparació en aquest sentit ha estat molt útil. Cadascú amb els seus punts forts i febles ha posat sobre la taula noves fronteres per intentar superar, així com estratègies, en uns casos velles per recuperar i en d’altres noves per provar o per implementar.

Serà interessant i important intentar teixir xarxes europees d’acció sindical a partir també de la valuosa tasca de la CES. Ens sembla que un exemple actual i urgent en aquest sentit el representa la propera difusió del manifest per a les eleccions europees, que se’ns va presentar durant la darrera sessió formativa.

Ens preparem, per tant, per a una campanya de conscienciació crucial i, després d’aquests dies, sentim que tenim més suport i que estem oberts a les oportunitats de col·laboració, amb l’assumpció que treballar conjuntament és necessari per afirmar la nostra posició en un escenari format per actors internacionals i per temes per tractar no només a escala europea sinó també global.