Després de dos anys negociant el conveni col·lectiu del sector, l’immobilisme i el desinterès de les organitzacions patronals per arribar a acords que permetin a les treballadores i treballadors del sector millorar les seves condicions laborals i percebre uns salaris d’acord amb la responsabilitat que assumeixen, a la tasca educativa i social que desenvolupen i a la formació que se’ls exigeix, ha portat a CCOO a liderar les mobilitzacions dels últims mesos.
Amb la seva actitud, les patronals estan generant un greu perjudici a les treballadores i treballadors que veuen com les seves retribucions romanen congelades des de setembre del 2021. A més, la desigualtat salarial que arrosseguen respecte d’àmbits afins no és casualitat ni fruit de crisis anteriors, els seus salaris són més baixos perquè més del 95 % dels qui treballen en el sector són dones. I això ocorre perquè encara està molt arrelada la idea, també entre les patronals, que les escoles de 0 a 3 anys no operen com a centres educatius, sinó com a guarderies, que s’associen amb tasques de cures tradicionalment realitzades per dones.
Comparades amb la resta de l’àmbit educatiu, les jornades de mestres i d’educadores i educadors es desenvolupen íntegrament en l’atenció directa amb els nens i nenes. No disposen de jornada no lectiva retribuïda per organitzar i preparar les activitats, els materials, avaluar els processos, fer posades en comú… Tot això es realitza fora de la jornada laboral, és treball extra i no remunerat, i a costa de la conciliació familiar d’aquest personal.
Les tasques es desenvolupen en microempreses de caràcter familiar, en les quals els interessos econòmics no són els seus, però en les quals se’ls demana que es comportin com si ho fossin. Altres empreses entenen que aquest és un negoci més i que cal gestionar-lo per a l’obtenció del màxim benefici, encara que això inclogui cometre irregularitats. Unes altres, en nom d’un major benefici i d’una competitivitat salvatge, pretenen degradar encara més les condicions laborals presentant projectes econòmics en les licitacions, fins i tot sabent que hauran d’incomplir el conveni col·lectiu per poder obtenir rendibilitat.
Aquesta situació inacceptable ha estat rebutjada rotundament per CCOO, que ha impulsat un procés de mobilitzacions contra la pretensió de les organitzacions patronals de perpetuar l’actual situació de precarietat en què es troben desenes de milers de treballadores i treballadors; i, de manera paral·lela, ha presentat en Taula Negociadora propostes de gran importància per a revertir la situació.
Les mobilitzacions promogudes pel sindicat han culminat reeixidament amb quatre jornades de vaga durant els mesos d’octubre i novembre, amb un seguiment massiu i molta repercussió entre les famílies i bona part de la societat, que han generat mostres de solidaritat entre formacions polítiques i col·lectius socials.
Davant aquesta crítica situació, proposem la següent resolució per a:
- Mostrar el nostre suport a les treballadores del primer cicle d’educació infantil afectades per aquesta situació tan injusta.
- Exigir a les organitzacions patronals una negociació real que dignifiqui les condicions laborals de les treballadores del sector.
- Exigir a les administracions públiques que cessin en la seva pràctica, cada vegada més estesa, d’externalitzar la gestió de les escoles infantils, en els processos de licitació de les quals prevalen els projectes de menor cost, fomentant d’aquesta manera la precarització de les condicions laborals de les treballadores i treballadors.
- Donar continuïtat a les mobilitzacions iniciades en el sector en cas que la situació no es desbloquegi.
- Transmetre la resolució a les treballadores i treballadors dels centres de treball i als mitjans de comunicació.