Ahir el Govern espanyol va aprovar el “bo jove”, un suport de 250 € al mes durant un període de dos anys per a persones d’entre 18 i 35 anys amb ingressos anuals mínims a 24.318 € (tres cops l’IPREM, l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, de referència per a la concessió d’ajuts, subvencions i prestacions a l’atur), i que resideixin de lloguer pagant un preu màxim de 600 € mensuals. Des d’Acció Jove – Joves de CCOO i Comissions Obreres, considerem aquesta mesura com a insuficient per fer front a la problemàtica d’emancipació juvenil.
Entenem el “bo jove” com una mesura pal·liativa i a la vegada regressiva, un pegat a un problema estructural: la joventut treballadora pateix condicions laborals precàries que dificulten la seva estabilitat econòmica i té limitat l’accés a una habitatge digne pels alts preus del lloguer, que són fruit de l’especulació immobiliària.
Des de Comissions Obreres ens preocupa la porta oberta que es deixa a l’especulació i al control de l’oferta a mans de privats, i temem que l’excusa de l’existència del bonus jove impliqui un abús unilateral per part dels propietaris i fins i tot un increment del lloguer d’habitacions. Ni tan sols amb la Llei de contenció de rendes a Catalunya els rendistes s’aturaran a abusar i mantenir els preus màxims. L’especulació pot causar que aquesta mesura no perjudiqui només els joves que hi accedeixen, sinó el conjunt de la classe treballadora que viu de lloguer. Cal una regulació del mercat de gran impacte, que prevegi els ingressos de la població, i un parc ampli d’habitatge públic.
Ens indigna que se segueixi deixant el preu dels lloguers a mans del mercat immobiliari, que no es protegeixi el nostre futur i que no es tingui en compte la realitat de joves com els de la regió metropolitana de Barcelona, on els preus són molt més cars. Encara i confiant que el bo s’aprovi amb un preu de lloguer de 900 €, no garantirà res perquè tampoc no hi ha oferta d’habitatge digne i adequat per sota d’aquest preu. El petit alleujament que constituirà a curt termini per a una minoria no és suficient per fer oblidar que necessitem amb urgència l’aprovació de la llei d’habitatge que garanteixi aquest dret.
Com hem manifestat des de CCOO i Acció Jove en els darrers mesos, la precarietat juvenil va molt més enllà de les nostres condicions de treball, i s’interrelaciona en tots els aspectes de la nostra vida. És per això que per solucionar la crisi d’emancipació juvenil també hem de lluitar contra la temporalitat i la parcialitat forçada que el jovent pateix i que ens dificulta construir plans de vida estables. Sense tenir en compte la situació en la qual ens trobem en el mercat del treball, serà impossible aplicar mesures que realment beneficïn la joventut treballadora i, concretament, la més precaritzada.