Per a CCOO a Catalunya hi ha mà d’obra suficient i qualificada al sector d’hostaleria. Les dificultats esgrimides per les patronals per trobar-ne obeeixen a la precarietat, els baixos salaris i les condicions laborals deficients, com ara torns partits, manca de conciliació o absència de dies de descans. Són totes aquestes causes les que fan que moltes persones abandonin la professió i optin per treballar en altres sectors.
Segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social, el 2022 hi ha hagut 202.938 persones treballadores per compte aliè contractades al sector a Catalunya, cosa que supera en un 0,32 % l’afiliació mitjana del 2019 (202.290). D’altra banda, analitzant les dades d’afiliació a la Seguretat Social de l’hostaleria a Catalunya veiem que aquesta ha tingut un increment de llocs de treball respecte de l’any anterior (+9,82 %). Per tant, queda clar que totes les ofertes d’ocupació es van cobrir. Els números contradiuen un cop més les afirmacions de les patronals que sostenen que hi ha manca de personal a l’hostaleria. Per contra, les dades posen de manifest que les places de treball que no es cobreixen són les que ofereixen condicions inacceptables i en molts casos fraudulentes. Les patronals d’hostaleria han optat per buscar mà d’obra barata d’altres països abans que millorar les condicions laborals de les plantilles, sense tenir en compte que l’escassetat de personal, de manera puntual, es deu a les condicions laborals precàries del sector. Personal n’hi ha, però cal que se li ofereixi seguretat laboral i bones condicions salarials i de treball.
Si les patronals segueixen sent incapaces de trobar persones qualificades, volem recomanar-los que inverteixin en condicions dignes treball i en formació de la seva plantilla, perquè la formació no és una despesa, és una inversió. També han de millorar les seves condicions salarials i de treball, que és l’única forma de retenir els professionals de qualsevol sector. Cal que les patronals i la societat deixin de percebre les professions de l’hostaleria com una ocupació temporal, i que comencin a tractar-les com a professions amb un recorregut professional que permet viure dignament i conciliant la vida laboral i familiar als qui les exerceixen.
D’altra banda, en algunes zones turístiques, cal adreçar la urgent falta d’habitatges i l’encariment dels preus de lloguers, factors que provoquen que sovint més de la meitat de salari se’n vagi al pagament del lloguer d’una habitació. Les patronals han de fer seu aquest problema si volen que les plantilles potencials es desplacin a l’estiu des d’altres comunitats o països.
Una altra de les qüestions que cal resoldre al sector és l’aposta per l’estabilitat a l’ocupació, ja que tot i que s’ha millorat com a conseqüència de la darrera reforma laboral, es constata que la taxa de temporalitat i parcialitat, en molts casos indesitjada, encara és molt superior al conjunt dels sectors de l’economia espanyola.
Finalment, dir que, de cara al futur immediat (que presenta signes de fort creixement al sector), és fonamental crear les condicions per fer que l’hostaleria i el turisme siguin atractius per a joves. Cal valorar mitjançant la formació les diferents professions del sector. És prioritari donar-li un impuls a l’Acord laboral d’hostaleria d’àmbit estatal amb més continguts que millorin les condicions laborals en conceptes com salaris, horaris, conciliació, salut laboral i també aconseguir que, mitjançant una bona formació sectorial, es pugui percebre que hi ha grans oportunitats de treball estable i de futur, així com fer efectiu el recent Acord sobre el compromís d’un turisme sostenible a Catalunya.