Valoració de les dades de l’IPC d’octubre del 2024
Les dades de l’IPC corresponents al mes d’octubre ens mostren un lleuger repunt respecte de les dades publicades el passat mes de setembre però es mantenen dins dels objectius d’inflació establerts per les autoritats monetàries europees i contribueixen a consolidar la tendència d’estabilitat en els preus iniciada ja aquest estiu. No podem deixar de destacar, però, com l’habitatge i el transport contribueixen a aquest lleuger increment. El fet que l’habitatge continuï encarint-se, especialment quan sabem que l’epígraf d’habitatge de l’IPC no recull adequadament l’evolució del preu de l’habitatge, perquè, entre d’altres motius, no preveu l’habitatge de propietat, és significatiu i ens dona més motius per exigir una reorientació profunda en les polítiques d’habitatge a tots els àmbits competencials.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,0 %, tres dècimes més que el mateix indicador del mes passat (1,7 %) i dues dècimes per sobre del mateix indicador a escala de l’Estat (1,8 %). Els grups de productes que més han contribuït a aquest lleuger repunt són l’habitatge i el transport. El transport ha disminuït (-2,7 %), però ho ha fet en menor mesura que l’any anterior i l’habitatge sí que mostra un fort encariment (4,4 %) que ha pressionat l’indicador a l’alça. Cal destacar també l’increment de 2,0 % dels aliments, motivat en bona mesura per la recuperació parcial de l’IVA, després del període de bonificacions en matèria d’imposició fiscal.
La variació mensual de preus a Catalunya ha estat del 0,4 %, dues dècimes per sota de l’indicador estatal, que se situa en el 0,6 %.
A escala de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en l’1,8 %, tres dècimes per sobre del mateix indicador pel mes passat (1,5 %) i dues dècimes per sota de l’indicador de Catalunya d’aquest mes (2,0 %).També en aquest cas l’habitatge i el transport han pressionat a l’alça i destaquem com l’habitatge incrementa 1,3 punts percentuals respecte del mes passat, i situa la seva pujada en el 4,2 %.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,6 %, dues dècimes per sobre que el mateix indicador de Catalunya (0,4 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, se situa en el cas de Catalunya en el 2,6 %, una dècima per sota que el mateix indicador del mes anterior (2,7 %). En canvi, la inflació subjacent a escala de l’Estat s’incrementa una dècima i se situa en el 2,5 %.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en l’1,8 %, una dècima més que el mateix indicador del mes anterior (1,7 %) i a dues dècimes per sota del mateix indicador per al conjunt de l’eurozona, que es del 2,0 %, s’ha incrementat tres dècimes més que el mes passat.
CCOO considera que:
- És inajornable l’aprovació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37 hores i mitja. Reduir el temps de treball i aconseguir que aquesta reducció es faci extensiva a tots els sectors, i no només a aquells que ja ho tenen garantit per conveni, esdevé un element fonamental per millorar la conciliació entre els àmbits personal, familiar, social i laboral. Alhora, aquesta reducció del temps de treball no anirà en detriment de la productivitat ni de l’ocupació, sinó que, ans al contrari, contribuirà a configurar un mercat de treball de més qualitat i un teixit productiu més competitiu.
- Atès que es consolida la bona senda en el comportament dels preus, es fa més difícil de justificar que no s’impulsin els salaris de manera decidida, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu durant el període inflacionari. És especialment necessari si, a més, tenim en compte el paper que han jugat durant aquesta crisi de preus la inflació de segona ronda derivada en bona mesura dels increments en els marges empresarials.
- Les millores en l’àmbit macroeconòmic no ens han de fer deixar de denunciar que per a moltes persones del nostre país aconseguir fer efectiu el dret a l’habitatge és poc més que impossible. Garantir aquest dret ha de ser una de les màximes prioritats en l’àmbit dels poders públics i per fer-ho, cal establir mesures a curt, mitjà i llarg termini. Des de CCOO ja hem presentat públicament propostes concretes i continuem reclamant accions decidides que ens permetin superar aquest escenari actual en què l’emancipació de les persones i famílies es veu fortament llastada pels increments constants en el preu de l’habitatge.
- Finalment, no podem obviar que aquestes bones dades d’inflació, que s’han de llegir conjuntament amb les bones dades d’ocupació (EPA, atur registrat) i d’afiliació a la Seguretat Social, s’han d’acompanyar sempre de polítiques de protecció social que assegurin uns nivells de vida dignes a aquelles persones que queden fora del mercat laboral. La protecció social també esdevé fonamental per donar resposta a situacions com ara les derivades de la DANA, que recentment han justificat una bateria de propostes encabides en un escut social, que han de ser referència, com ja ho van ser les mesures de flexibilitat interna durant la pandèmia, per superar aquestes situacions excepcionals sense deixar ningú enrere.
Escolta la valoració en àudio d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia: