La problemàtica de l’accés al lloc de treball i de la mobilitat relacionada amb els centres generadors de mobilitat ha començat a formar part de les agendes de diverses administracions i, de manera particular, va ser amb l’aprovació de la Llei 9/2003, de la mobilitat de Catalunya, que es va fer més evident.
La mobilitat a la feina (anada i tornada), que és el 30 % del total de la mobilitat en un dia feiner a Barcelona (desplaçaments amb origen o destinació Barcelona), representa gairebé el 60 % del consum d’energia i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i contaminants locals.
La contribució elevada als impactes sobre el medi d’aquesta mobilitat és fruit del gran ús del vehicle privat i del fet que les distàncies recorregudes per motius laborals solen ser més elevades que les fetes per la resta de motius. En aquest sentit, és rellevant destacar com la mobilitat laboral pot contribuir a l’accentuació de les desigualtats socials entre la població. Com és sabut, l’accés al vehicle privat és menor entre la població de menys renda, les dones, la població jove o les persones amb discapacitat. Així doncs, la manca de serveis de transport públic adequats poden limitar l’accés a determinades feines, contribuint a perpetuar situacions d’exclusió i, fins i tot, a generar disfuncions en el mercat laboral.
Per tant, per garantir un accés al treball de manera inclusiva, cal disposar d’un transport públic i d’unes xarxes de suport a la mobilitat activa de qualitat.
Aquest treball és el resultat de l’encàrrec rebut per l’Institut Metròpoli per part de Comissions Obreres de Catalunya, que, com a entitat integrant del pacte i amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona, ha volgut posar a disposició les dades més recents de la mobilitat laboral a Barcelona, així com també propostes susceptibles de ser àmpliament compartides per reforçar i dinamitzar el mateix pacte.
L’objectiu del treball és elaborar un document marc que ajudi a situar la problemàtica de la mobilitat a la feina i als centres generadors de mobilitat a Barcelona, així com ajudar a dissenyar un full de ruta acordat entre els membres del Pacte per a la mobilitat laboral que reculli les principals línies estratègiques i les accions que s’han de desenvolupar en els anys vinents.