Amb la sentència aconseguida davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat 30 de gener s’aconsegueix el reconeixement d’una indemnització per acomiadament superior a la legal de 33 dies de salari per any treballat
El passat novembre des de CCOO vam presentar una reclamació davant el Comitè Europeu de Drets Socials que denunciava que el sistema d’indemnització d’Espanya no compleix amb la legalitat establerta en la Carta social europea, en la línea del que ha expressat recentment en seu parlamentària la ministra de Treball.
La reforma laboral del PP del 2012 va disminuir la indemnització per acomiadament que passà de 45 dies per any treballat amb un topall de 42 mensualitats, a 33 dies amb un topall de 24 mensualitats i va desnaturalitzar les causes objectives per acomiadar cosa que facilitava la justificació a les empreses i va eliminar els salaris de tramitació.
Ja durant la pandèmia vam iniciar una ofensiva judicial i sindical en aquest sentit, en detectar que les empreses preferien acomiadar que afectar les persones treballadores en els ERTO COVID. Davant d’aquests fets, CCOO sol·licitava la nul·litat dels acomiadaments per entendre que existia frau i, subsidiàriament, una indemnització addicional a la legalment establerta per entendre que pagar 33 dies per any incomplia dues normes internacionals: el conveni 158 de l’OIT i la Carta social europea.
Per aquesta raó, vam presentar una reclamació davant el Comitè Europeu de Drets Socials per denunciar que el sistema d’indemnització d’Espanya incompleix la Carta social europea. Allà reivindicàvem canvis en el nostre ordenament jurídic, amb l’objectiu de disminuir els acomiadaments arbitraris fets per les empreses i així permetre diferents qüestions com la readmissió com a via de reparació adequada davant l’acomiadament injust, al marge de les circumstàncies i la conducta de les parts. També demanàvem que es garantissin els salaris de tramitació en els acomiadaments improcedents, que en la majoria de casos és una quantia major que la mateixa indemnització, i s’assegurés una indemnització addicional per danys efectius (danys pel cessament inclosos els danys morals) que igualment s’hauria d’aplicar al cas en què la persona fos la que promogués l’extinció del contracte, davant dels incompliments greus de l’empresariat, com la falta de pagament de salaris o la lesió dels drets bàsics de la persona treballadora que legitimen la resolució contractual per culpa greu de l’empresa. I fixar una indemnització mínima, accessible i efectiva, que es pot quantificar sobre la base del salari i l’antiguitat de la persona treballadora, i sense perjudici de la prova de danys addicionals, i que inclogui un import mínim per aconseguir una reparació i dissuasió de pràctiques d’acomiadament injust, per a això seria un referent acceptable sis mesos de salari.
La sentencia del TSJC de 30 de gener, que incrementa la indemnització d’una treballadora a la legal establerta de 33 dies de salari per any treballat per compensar danys i perjudicis, va en la línia de les demandes que va presentar CCOO de Catalunya durant la pandèmia, a les quals inicialment el TSJC ens va donar la raó, i que el Tribunal Suprem, com a solució al recurs de la part empresarial, va reconèixer parcialment obrint així la porta a preveure indemnitzacions superiors a les establertes als acomiadaments improcedents.
La resolució deia:
“En resumen: aceptamos que, con el apoyo del sustrato normativo expuesto, en el que nuestro propio legislador ya ha abierto fisura y admite ampliaciones, será posible en circunstancia excepcional como la expuesta, en que la indemnización legal y tasada resulte notoriamente insuficiente, podrá fijarse otra superior que alcance a compensar los totales daños y perjuicios (daño emergente, lucro cesante, daño moral…) que el ilícito acto del despido haya podido causar para eliminar así del mundo jurídico sus totales perniciosos efectos.”
Des de CCOO de Catalunya seguirem amb l’ofensiva per modificar el sistema injust d’acomiadament del model d’Espanya des del diàleg social, l’acció judicial i les denuncies a Europa.