CCOO de Catalunya ha publicat l’informe “Una aproximació a la pobresa en el treball, 2025”, que analitza l’evolució de la pobresa laboral, és a dir, aquella pobresa que es dona malgrat que les persones tenen una ocupació remunerada que, tot i proporcionar-los un salari, no els permet traspassar el llindar de la pobresa.
L’anàlisi es contextualitza en un marc conceptual més ampli i descriu la situació del marc socioeconòmic en què neixen i es reprodueixen aquestes situacions de pobresa laboral. Per aquest motiu, abordem aspectes com l’evolució dels salaris, la situació del mercat de treball, la inflació, etc. A més, no només es tracta des de l’enfocament clàssic de la manca d’ingressos, sinó que també es té en compte la vessant de les despeses (inflació, preu de l’habitatge, etc.) com a elements que acaben configurant la pobresa en el treball.
A partir del treball de dades oficials publicades el 2025, des del sindicat destaquem com la taxa de pobresa laboral es redueix 4 dècimes respecte de l’any anterior i se situa en el 10 %. Aquesta reducció és significativa però insuficient, sobretot si tenim en compte el context macroeconòmic favorable, caracteritzat per un mercat de treball que crea ocupació de manera constant, cosa que ha esdevingut el principal factor de creixement econòmic.
L’anàlisi de les dades que fem ens permet aproximar quin seria el perfil de la persona que es troba en aquesta situació al nostre país. D’aquesta manera, veiem que el perfil correspondria al d’una dona, de mitjana edat, amb nivell baix d’estudis, estrangera (especialment extracomunitària), que treballa a través d’un contracte temporal l’àmbit agrícola, a la llar o a l’hostaleria, i que viu en una família nombrosa o monoparental i que pateix una evident sobrecàrrega motivada per les creixents despeses derivades de l’habitatge.
Davant d’aquesta situació, des de CCOO de Catalunya situem propostes sindicals que haurien de permetre millorar la realitat existent, entre les quals destaquem continuar incrementant l’SMI, apostar pels increments salarials (especialment en aquelles categories amb nivells salarials més baixos), incrementar de manera significativa les polítiques públiques d’habitatge, així com d’altres mesures per reduir la parcialitat involuntària (que té una participació fonamentalment femenina) o la discontinuïtat en les relacions laborals, entre d’altres.
Uneix-te al grup de WhatsApp