CCOO destaca la necessitat d’articular una resposta pública per a contenir la inflació

Valoració de les dades de l’IPC de maig de 2026

Les dades de l’IPC corresponents al mes de maig continuen posant en evidència l’impacte en els preus de l’actual conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà. Si bé cal dir que les mesures per a contenir la inflació desplegades pel govern central no creiem que fossin les més eficients per aquest tipus d’inflació, no és menys cert que, tot i acusant ineficiències, han pogut contribuir a evitar un major impacte en els preus. Ara bé, tant la retirada d’una part substancial d’aquestes mesures (les mesures fiscals relacionades amb l’electricitat i el gas), que ja no estan vigor aquest mes de juny, com ara la previsió de retirar la resta de bonificacions pendents (les relacionades amb els combustibles) a finals d’aquest mes de juny, ens situa davant d’un horitzó en el que és més que previsible un repunt de la inflació. 

D’altra banda, també volem destacar dos elements més de preocupació, el primer dels quals té a veure amb l’increment de la inflació subjacent, que posa de manifest com la inflació que inicialment afectava als carburants ja està afectant al conjunt de la cistella de productes, tal i com era previsible, fent encara més urgent una resposta pública immediata.

Finalment, també volem destacar el diferencial existent entre el nivell d’inflació la nostre país en relació al nivell d’inflació del nostre entorn econòmic, que és menor, tot i dificultant encara més la nostra capacitat exportadora, ja força malmesa per l’apreciació de l’euro respecte el dòlar i per la política comercial proteccionista del govern dels estats units.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC es situa aquest mes en el 3,1 %, una dècima per sobre de la registrada el mes passat (3 %)  però una dècima per sota del mateix indicador pel conjunt de l’estat (3,2 %).

Entre el grup de productes que més s’han encarit destaquem el transport, amb un increment interanual de +6,3 %, seguit per l’increment d’alguns productes i serveis com ara els restaurants i hotels (+5 %) i els serveis financers i les assegurances (+5,7 %). Per tant, veiem com a aquells serveis que tenen a veure amb un ús massiu de combustible, com el transport (la pujada té molt a veure amb l’increment del preu dels vols), es veuen notablement afectats mentre que també continua l’afectació en els preus per part del sector serveis, que ja tenia el seu origen amb anterioritat a l’actual conflicte a l’Orient Mitjà.

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,2 %.

A nivell de l’Estat, la variació interanual de l’IPC es situa en el 3,2 %, mantenint-se per tant invariable respecte el mes anterior i situat-se una dècima per sobre del mateix indicador per a Catalunya (3,1 %).

També en el cas de l’estat, destaquem la influència de l’increment del preu del transport i d’aquells serveis relacionats amb el turisme, que s’ha vist compensat per la moderació en els preus dels aliments i del vestit.

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,1 %.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, es situa a Catalunya al 2,9 % (tres dècimes per sobre del mes anterior). Al conjunt de l’estat, la inflació subjacent ha estat de 3 %, dues dècimes per sobre de la registrada el passat mes d’abril. Per tant, veiem com aquella inflació de caràcter més estructural ja s’està veient afectada per l’increment de preus que te com a origen la restricicó de l’oferta energètica com a conseqüència del tancament de l’estret d’Ormuz. Per tant, veiem com la inflació  ja s’està estenent de manera clara al conjunt de la cistella de productes.

La taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 3,6 %, una dècima per sobre de la registrada el mes passat (3,5 %) i quatre dècimes per sobre de la registrada al conjunt de l’eurozona, que ha registrat una inflació del 3,2 %, dues dècimes per sobre del mes passat. Per tant, aquesta és una situació que limita la nostra capacitat exportadora i que es suma a altres factors contextuals, com ara l’apreciació de l’euro respecte el dòlar (que fa més cars els nostres productes per als compradors estrangers) i la política comercial proteccionista del govern dels Estats Units.

CCOO considera que:

• Les dades d’inflació d’aquest mes de març continuen veient-se afectades pel conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà però els seus efectes s’han vist mitigats parcialment com a conseqüència de la intervenció pública desplegada que, malgrat ser insuficient, ha aconseguit frenar en bona mesura l’increment en el nivell de preus. Ara, una part d’aquestes mesures, desplegades pel govern de l’estat, s’han retirat aquest mes de juny i, per tant, augmenta l’exposició al risc inflacionari. L’incertesa sobre la fi d’aquest conflicte genera alhora dificultats per a preveure quin podrà ser l’impacte final a les nostres economies. Des de CCOO de Catalunya alertem de que aquesta crisi no la poden pagar les persones treballadores. Per aquest motiu, reclamem als poders públics competents a continuar impulsant mesures d’intervenció en els preus per tal de minimitzar l’impacte de la inflació, tot i protegint les llars treballadores d’aquest escenari inflacionari. Hem de recordar que encara no ens hem recuperat de l’anterior crisi de preus i que resta encara pendent de completar la recuperació del poder adquisitiu perdut per part de les persones treballadores.

• L’increment de tres dècimes de la inflació subjacent posa de manifest com aquest episodi d’inflació, que ha tingut l’origen en l’oferta i, molt concretament, en la restricció d’oferta de petroli, gas natural liquat i fertilitzants, s’està estenent al conjunt de la cistella de la compra i fa encara més urgent l’adopció d’una resposta pública que garanteixi la minimització de l’impacte per a les persones treballadores.

• Des de CCOO de Catalunya reclamem la creació d’un Observatori de Marges empresarials d’àmbit català. Cal recordar que l’anterior crisi de preus, que va tenir inici amb la pandèmia, es va saldar amb un increment considerable dels marges empresarials, especialment en alguns sectors, com ara el financer o l’energètic, que van assolir nivells de beneficis mai vistos. Per aquest motiu, instem als poders públics a vigilar que les mesures que s’estan desplegant per a reduir l’impacte inflacionari no acabin anant a augmentar els beneficis empresarials en comptes de servir per a limitar l’impacte de preus per a les persones treballadores i per al teixit productiu. Per aquest motiu, reclamem un control dels marges empresarials a nivell català, que permeti monitoritzar l’evolució dels beneficis empresarials, de la mateixa manera que ja es fa amb els salaris. Cal recordar que al 2023 i, com a conseqüència de la nostra pressió sindical, es va crear l’Observatori de Marges Empresarials però aquest òrgan és d’àmbit estatal i no facilita dades desagregades en l’àmbit autonòmic. Per tant, reclamem disposar d’aquestes dades en l’àmbit català, per motius de transparència democràtica però també d’’eficiència econòmica i d’equitat social.