Valoració de les dades de l’IPC de desembre del 2025
Les dades de l’IPC corresponents al mes de desembre ens mostren un descens mínim del nivell de preus, en sintonia amb les previsions dels principals organismes econòmics, que preveuen una normalització del nivell de preus durant els propers mesos. Si bé el mes passat ja destacàvem el punt d’inflexió que suposaven les dades, que trencaven amb una pauta de creixement de preus des del mes de juny, especialment al conjunt de l’Estat, aquest mes de desembre ja se certifica aquest canvi en la tendència. Per aquest motiu, destaquem que, tot i que de manera molt moderada, els preus comencen a reduir-se de manera agregada, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat.
Genera preocupació la persistència en els elevats preus de l’habitatge, especialment si tenim en compte les limitacions de l’IPC per recollir adequadament aquesta evolució. D’altra banda, també generen preocupació les pautes de comportament diferenciades en el nivell de preus de Catalunya i del conjunt de l’estat en relació amb el conjunt de països de l’eurozona. Aquests últims mostren un nivell de preus que ja es troba dins dels objectius d’inflació que determina el Banc Central Europeu (BCE) mentre que nosaltres encara estem per sobre. Això té, com a mínim, dues conseqüències a tenir en compte: la primera és l’afectació que pot tenir en el comerç exterior, en la mesura que hi ha risc que es pugui frenar el nostre ritme exportador, ja que es podria produir una pèrdua de competitivitat per la banda del preu, atès que el preu dels nostres productes serà comparativament més car que els productes dels països del nostre entorn econòmic. D’altra banda, les polítiques del BCE probablement es dissenyaran tenint en compte l’escenari del conjunt de països de la zona euro i, per tant, si la situació al nostre país no està alineada amb la del conjunt de països que integren aquesta àrea econòmica, les polítiques monetàries que apliqui l’autoritat monetària europea podrien no ser les més adients per a la nostra economia. Per aquest motiu, anirem seguint l’evolució durant els propers mesos.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa aquest mes en el 2,5 %, una dècima per sota del valor del mes passat (2,6 %) i quatre dècimes per sota del mateix indicador per al conjunt de l’Estat (2,9 %).
Entre el grup de productes que més s’han encarit destaquem l’habitatge, que manté un creixement de preus del 4,1 %, idèntic al del mes anterior. L’altre grup de productes que també volem destacar és el dels hotels, cafès i restaurants, que s’incrementen també el 4,1 %.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat del 0,3 %.
A l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,9 %, també una dècima per sota del valor registrat el passat mes de novembre (3,0 %) i quatre dècimes per sobre de l’indicador per a Catalunya (2,5 %). El grup de productes que més ha contribuït a la moderació en els preus han estat els carburants i l’oci i cultura. En canvi, els aliments i les begudes no alcohòliques han pressionat a l’alça l’índex.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha seguit una trajectòria idèntica a la de Catalunya i se situa en el 0,3 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,2 %, i en el 2,6 % al conjunt de l’Estat, mantenint en ambdós casos al mateix nivell que el mes anterior.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,0 % , dues dècimes per sota del passat mes de novembre. En canvi, per al conjunt de l’eurozona, l’indicador ha estat del 2,0 %, s’ha reduït una dècima respecte del mes passat. Com hem avançat al començament, aquesta situació, d’un cert desacoblament, pot generar problemes per al nostre país i, per aquest motiu, seguirem la tendència durant els propers mesos.
CCOO considera que:
- Malgrat la tendència a la normalització de preus no podem obviar que l’increment demesurat del preu de l’habitatge continua dificultant enormement l’accés a l’habitatge per part de les persones treballadores. Per tant, des de CCOO reclamem al conjunt d’administracions públiques, però molt especialment a aquelles que tenen competència en la matèria, que duguin a terme un impuls d’aquelles polítiques públiques que siguin realment efectives per garantir el dret a l’habitatge. L’informe elaborat per la Fundació Cipriano García i que ha estat publicat fa unes setmanes amb el títol L’accés a l’habitatge a Catalunya: un problema de classe fa paleses les dificultats per accedir a un habitatge per a una part substancial de les persones treballadores i com aquesta tendència, lluny de millorar, empitjora. Per tant, esdevé del tot necessari un abordatge polític que, treballant en una lògica de concertació social, doni resposta a aquesta important mancança.
- Des de CCOO continuem insistint en la necessitat d’abordar les limitacions metodològiques de l’IPC per a copsar l’evolució real del preu de l’habitatge i com n’és de necessari reajustar la manera com l’INE calcula aquest epígraf perquè l’IPC reculli adequadament l’evolució de preus de la seva cistella de consum. En concret, les dades d’aquest mes de desembre ens mostren que l’epígraf de l’habitatge se situa en nivells molt per sobre de l’índex general (4,1 % de creixement de l’habitatge davant el 2,5 % de creixement de l’índex general). Això ja seria molt preocupant de per sí però preocupa encara més quan consultem altres fonts de dades oficials que estan pensades específicament per recollir les dades d’evolució de preus de l’habitatge i aquestes evidencien un increment molt superior al que captura l’IPC. En concret, l’índex de preus de l’habitatge (INE) estableix, en les seves dades corresponents al tercer trimestre, un increment interanual del preu de l’habitatge a Catalunya de l’11,3 €, pràcticament triplicant el valor de l’epígraf de l’habitatge de l’IPC.