CCOO denuncia l’agreujament dels problemes de salut mental entre els professionals de l’educació i reclama més recursos per fer-hi front

CCOO d’Educació va presentar ahir les conclusions del Baròmetre Internacional de la Salut i del Benestar del Personal de l’Educació, així com l’informe qualitatiu de la Fundación 1.º de Mayo “La salut mental a l’educació” i les propostes sindicals respecte d’aquest diagnòstic. Tota la documentació, que va ser presentada en roda de premsa per Cuqui Vera, secretaria d’Internacional de la Federación de Enseñanza de CCOO; Pablo García de Vicuña, director de l’Instituto de estudios educativos y sindicales de la Fundación 1.º de Mayo;  Nany Pizarro, secretaria de Salut Laboral de la Federación de Enseñanza de CCOO, i Mirnaya Chabás, responsable de la Dona, Assessorament i Salut Laboral de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, pot consultarse a:

https://www.educationsolidarite.org/es/barometro-i-best-2023/

https://1mayo.ccoo.es/cms/cli/000001/o/8a/8a2aad2ebbc5a38058bde05b157a573f000001.pdf

https://fe.ccoo.es/c7d327cfbc426a76103ef939dcdd5d3c000063.png

A la roda de premsa també es va analitzar la situació a Catalunya, i es va destacar que els canvis importants que s’havien produït en la nostra societat i en el sistema educatiu han comportat un augment significatiu del nivell de dificultat en les tasques que realitza el personal dels centres.

En molts casos, les altes ràtios a les aules i al menjador escolar i la manca de recursos i dels professionals necessaris per atendre la diversitat en els centres repercuteix molt negativament en la qualitat de l’educació i en les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores cosa que afecta negativament la seva salut, especialment la seva salut mental.

En el cas del personal docent, s’ha hagut d’adaptar a un entramat d’exigències i responsabilitats cada cop més elevades, una manca de reconeixement social i, en general, a un empitjorament de les seves condicions laborals a causa de les retallades i de la sobrecàrrega de feina. Aquesta situació està provocant un augment del nombre de baixes per malalties relacionades amb la salut mental. També les condicions laborals precàries i la manca de valoració del personal de suport educatiu, de l’espai del migdia i de l’etapa 0-3 comporten massa sovint un malestar generalitzat que repercuteix en la seva salut.

En una altra enquesta que va fer a començament d’any CCOO d’Educació, es va identificar que quasi un 60 % dels treballadors i treballadores de l’educació no consideren gratificant la seva feina actualment. CCOO entén que el Departament d’Educació i les diferents administracions implicades, tenen la responsabilitat de vetllar pel benestar dels professionals de l’educació i, en general, de la comunitat educativa. Han de desenvolupar, per tant, polítiques i estratègies de detecció, prevenció i actuació en salut mental i benestar emocional.

És imprescindible que les administracions públiques augmentin significativament les partides pressupostàries dedicades a l’educació per poder dotar dels recursos suficients i així poder afrontar aquesta nova realitat. En aquest sentit, ja s’ha aconseguit les signatures necessàries perquè es pugui tramitar la ILP que exigeix una inversió mínima del 6 % per a l’educació.

A més a més de posar més recursos, el Departament d’Educació podria millorar el benestar del personal dels centres educatius amb mesures que no requereixen una gran inversió, com per exemple, establir un protocol específic en cas d’agressió de l’alumnat al personal dels centres educatius, ja que la seva absència comporta sensació d’indefensió i malestar en el personal dels centres educatius cosa que afecta negativament la seva salut. 

Cal que el Departament d’Educació faci accions preventives i de sensibilització per disminuir significativament el nombre d’agressions. Calen mesures urgents, coordinades entre diferents administracions, amb un “enfocament integral” i la creació d’una oficina d’atenció al personal educatiu que pugui orientar també les direccions.

CCOO insisteix en la modificació dels decrets de plantilles, de direccions i d’autonomia de centres que massa sovint provoquen situacions d’arbitrarietat per part d’algunes direccions a l’hora de decidir quines persones continuen el curs següent, generant entre el personal educatiu, un estrès i una incertesa que acaba repercutint en la seva salut.

La coordinació de convivència i benestar de l’alumnat ha d’estar separada de la de coeducació, i s’ha d’assignar a totes dues el temps necessari en funció de la dimensió la complexitat del centre. La coordinació de convivència cal que s’assigni a una persona professional que hi pugui dedicar la major part de la jornada i amb una formació de l’àmbit de la psicologia, dels serveis a la comunitat o anàlegs. Cal una coordinació real entre els professionals de la salut mental i els de l’educació coordinadament amb els dels serveis de salut i de benestar social.