Els accidents de treball durant la jornada laboral es redueixen un 2 % durant els primers set mesos de 2025 respecte del mateix període de l’any anterior, però la mortalitat laboral es dispara amb un augment del 44,44 %.
Segons les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, entre gener i juliol de 2025, 120.131 persones treballadores han patit alguna lesió a causa d’un accident de treball a Catalunya.
Entre aquests accidents, el 43,16 % s’ha produït sense baixa mèdica, mentre que el 56,84% (68.288), sí. Entre aquests últims, 56.344 han ocorregut dins de la jornada laboral (disminució del 2 %) i 11.944 en els desplaçaments de camí d’anada o tornada de la feina (increment del 0,77 %).
Aquestes xifres continuen mostrant un escenari poc favorable pel que fa a la sinistralitat laboral. D’una banda, no s’aconsegueixen reduir els accidents in itinire. Per l’altra, malgrat el descens del 2 % en el conjunt dels accidents en jornada laboral, 52 persones han perdut la vida mentre treballaven, fet que suposa un increment preocupant (+ 44,44 %) respecte del mateix període de l’any passat. Aquest fenòmen es concentra especialment en la indústria (+ 100 %) i la construcció (+ 180%).
A més a més, observem un augment del 136,66 % dels accidents mortals traumàtics, de manera que la meitat de les morts ocorregudes dins de la jornada són per causes bàsiques de seguretat, fàcils de detectar i prevenir. Pel que fa als accidents mortals relacionats amb patologies no traumàtiques, com ara ictus i infarts, augmenten un 10 % i deixen la xifra de 22 persones mortes per aquestes causes durant els primers set mesos de l’any (el 42,31 % del total d’accidents mortals durant la jornada).
Queda palès, per tant, el deteriorament d’un sistema preventiu que, després de gairebé 30 anys d’aplicació de la Llei 31/1995, no aconsegueix controlar els riscos elementals de seguretat ni tampoc els relacionats amb l’organització del treball. En molts casos, les empreses prefereixen estalviar inversions en prevenció a salvaguardar la seguretat i la vida de les persones treballadores.
En aquest sentit, cal recordar que segons les darreres dades facilitades per la Generalitat, només el 34,61 % de les empreses catalanes han completat el cicle preventiu pel que fa als riscos de seguretat i només el 5,5 % respecte dels psicosocials.
Considerant el conjunt d’accidents ocorreguts dins de la jornada, encara estem lluny de les xifres que teníem al 2012, any en què es va iniciar una corba creixent de la sinistralitat, generada sobretot per la precarietat instal·lada per les reformes laborals introduïdes durant aquell període.
Així, els 56.344 accidents notificats durants els primers set mesos del 2025, suposen un augment del 23,97 % respecte del mateix període del 2012 (45.449 accidents dins la jornada).
De manera contrària, tal com hem assenyalat i analitzat en els nostres informes anuals de salut laboral, la recent reforma laboral del 2022 mostra efectes positius en termes de reducció del nombre d’accidents, però continua sent necessari introduir millores a les empreses i polítiques públiques que garanteixin una ocupació de qualitat.
És necessari, per tant, que s’impulsin polítiques de mobilitat per part de les empreses i les administracions per reduir els accidents relacionats amb els desplaçaments i introduir canvis significatius en la normativa preventiva que limitin l’externalització massiva dels serveis de prevenció, fet que denunciem des de fa temps. També és necessari situar criteris de qualitat clars en l’activitat d’aquests serveis de prevenció externs. Cal també que els governs espanyol i el català desenvolupin plans de xoc contra la sinistralitat, ampliant els recursos de la Inspecció de Treball i dels òrgans tècnics, com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, per fer efectives les seves competències en la vigilància i control dels incompliments empresarials.
Per últim, per a una millora de la salut de les persones treballadores és essencial, tal i com reclamem CCOO de Catalunya, cal reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, sense reducció de salari i amb mesures per a un control eficient del registre horari i el dret a la desconnexió digital.