La falta de compensació per les hores nocturnes i extraordinàries realitzades des d’octubre, sense motiu justificat i sense explicació per part de la Subdirecció de Recursos Humans, genera indignació i desemparament entre els agents, portant-los a una situació completament insostenible. A la manca de material i recursos que ja experimenten, se suma l’impagament de la seva labor sota un engany sense precedents, desencadenant la indignació en els membres del cos.
Des que al juliol se signés el darrer acord al Consell de la Policia sense la firma de tots els sindicats, ja que les condicions que s’oferien no eren les adequades ni les que cobrien les veritables reivindicacions i necessitats dels treballadors i treballadores del CME, tot va canviar d’una forma extraordinària.
El nomenat acord, ratificat el mes de setembre, va generar no només confusió pel seu contingut, sinó desconfiança per la seva ambigüitat, ja que els sindicats signants es van deixar enrere moltes clàusules que haguessin estat clau per garantir el compliment d’aquest. Entre altres aspectes, l’acord parlava de l’increment del preu hora per assistència a judici i del pagament de les hores dels dies festius que els mossos i mosses d’esquadra assistissin a treballar en els seus horaris festius amb l’objectiu de reforçar els serveis en dies puntuals durant Nadal, Cap d’Any o reis.
Tanmateix, en el text, s’arribava a l’acord amb els sindicats signants d’incrementar el preu hora de la nocturnitat com a compensació a unes hores de feina que de per si ja són penoses, però sobretot molt perilloses.
El col·lectiu se sent enganyat. Una vegada signat i ratificat l’acord al setembre, els i les agents, s’han trobat que el contingut del signat no es fa efectiu i que, per tant, les condicions laborals, però sobretot les econòmiques no s’estan complint, ja que la Generalitat no paga les hores treballades en hores nocturnes des del mes de setembre sense causa justificada i sense cap mena d’explicació.
El calendari de treball, està molt per sobre de la resta de col·lectius policials que treballen en les mateixes condicions. Aquest fet és un motiu de reivindicació des de fa molts anys, no només no s’apliquen les hores laborals setmanals signades a darrerament a la Mesa General de la Funció pública, sinó que a més està molt per sobre de col·lectius com la Guàrdia Urbana de Barcelona, i d’altres policies autonòmiques com la Policia Foral o l’Ertzaina.
L’engany i la manca de pagament ha posat al col·lectiu en peu de guerra. Ningú es refia ja de l’acord signat ni de la paraula de la Sub Direcció General de Recursos Humans del CME, tot ha quedat en paper mullat de moment. Els i les agents lamenten que el cos estigui jugant amb els seus diners, provoca indignació a un cos que ha sigut maltractat per la manca d’inversió de forma sistemàtica pels darrers governs en els darrers anys, però també provoca indignació comprovar com l’actual govern segueix els passos dels anteriors, manipula als seus efectius en les condicions laborals i a sobre no els hi paga el que han pactat.
La indignació ja es va iniciar l’any 2008, quan el govern del moment, va signar i ratificar un acord d’equiparació amb el cos de Bombers dins de la mateixa escala laboral a la Taula del Consell de la Policia i que es va incomplir sense dilacions i sense cap mena d’explicació. Aquest mateix acord, es torna a signar fins a dues vegades més i s’ha tornat a incomplir dues vegades més, generant una bretxa salarial entre Bombers i Mossos de la mateixa escala laboral d’uns 5.000 euros anuals.
Aquest acord ha sigut portat al Parlament de Catalunya per part de CCOO. El mateix Parlament de Catalunya, mitjançant una Resolució impulsada per Comuns , la qual ha sigut aprovada i publicada al BOGC, reconeix el deute i insta al Govern que faci efectiu el pagament del diferencial existent i signat en tres ocasions entre Bombers i Mossos d’Esquadra.
La desmotivació s’apodera del col·lectiu de Mossos. Així s’expressen els i les agents del Cos de Mossos al veure com una vegada més, tant la Subdirecció General de Recursos Humans com la generalitat, prenen el pèl als seus representants sindicals, tenint en compte que aquesta vegada no tots han signat un acord que des del seu començament ja apuntava que no seria complet.
La desmotivació arriba en un moment en el qual el Cos de Mossos, ja no pot més. L’esforç realitzat en els darrers anys, en el que els i les agents han sigut abandonats pel seu govern, de nou es veu en el calaix de les mentides polítiques, causant un malestar i indignació sense precedents, el qual no pot acabar de bona manera. El nostre col·lectiu es planta i diu prou.