5 de juny de 2026, Dia mundial del medi ambient
- El sindicat insta a accelerar el canvi de model productiu per fer front a l’emergència climàtica respectant els límits del planeta.
La celebració del Dia Mundial del Medi Ambient de les Nacions Unides, dedicada enguany a l’acció pel clima, arriba en un moment de gran complexitat global. La inestabilitat geopolítica i l’encariment dels preus de l’energia han posat de manifest la vulnerabilitat d’un model basat en la dependència dels combustibles fòssils, afectant directament tant la competitivitat de les empreses com l’economia de les persones treballadores. Per a CCOO de Catalunya, aquesta situació és un repte ambiental, però també suposa una oportunitat per plantejar un canvi de model productiu que situï la sostenibilitat i la justícia social com a elements centrals de qualsevol estratègia de futur.
En aquest escenari, proposa que la transformació del sistema productiu integri de forma decidida criteris de transició ecològica com:
- Impulsar la transició energètica a través del desplegament d’energies renovables, les comunitats energètiques i l’autoconsum. Aquestes inversions no només han de permetre reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, sinó que han de servir per modernitzar l’economia guanyant autonomia.
- Reforçar la gestió pública dels serveis bàsics (aigua, energia, transport) per evitar que es converteixin en objecte d’especulació i per garantir-ne l’accés universal.
- Actuar contra la contaminació atmosfèrica, especialment a les ciutats, on la qualitat de l’aire té un impacte directe en la salut pública i el benestar de la població.
- Implementar mesures d’adaptació al canvi climàtic que permetin reduir la vulnerabilitat dels centres de treball davant l’augment dels fenòmens meteorològics extrems.
- Incorporar els efectes del canvi climàtic en la salut laboral. L’escalfament global agreuja certs riscos en el treball, com l’exposició a fenòmens meteorològics extrems, que fan necessària actualització dels plans d’emergència i elaborar protocols específics per sectors i empreses.
- Avaluar i regular l’impacte ambiental de la digitalització i la intel·ligència artificial, en especial el desplegament de centres de dades, que comporten un consum intensiu d’energia i aigua. Cal garantir que aquestes infraestructures s’alimentin amb energies renovables, que no entrin en competència amb la població per recursos escassos i que la seva implantació al territori es faci amb criteris de transparència, planificació pública i retorn social.
- Desplegar els plans de mobilitat sostenible al treball que fomentin l’ús del transport públic col·lectiu, el ferrocarril i mitjans no motoritzats. Aquests plans han de permetre reduir l’impacte ambiental dels desplaçaments diaris i, alhora, millorar la qualitat de vida dels treballadors i les treballadores en termes de temps i seguretat.
- Promoure que les polítiques de formació i qualificació acompanyin les persones treballadores en l’adquisició de noves competències per als sectors emergents, assegurant així que la transició sigui socialment justa.
- Incrementar la participació de les persones treballadores en la gestió ambiental de les empreses, ja que el seu coneixement directe dels processos és una eina clau per implementar mètodes de producció més sostenibles i segurs.
En definitiva, plantegem que l’únic camí viable per afrontar l’emergència climàtica i la crisi ecològica és una transició justa i coordinada que posi les persones i el respecte pel medi ambient al centre de l’agenda política i econòmica.