Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat (SEM) 2022, des de CCOO volem promoure una mobilitat més sostenible, equitativa i saludable. El tema de la SEM d’enguany és “Connectant millor” i vol sensibilitzar sobre els avantatges de la mobilitat sostenible així com promoure un canvi d’hàbits a favor dels desplaçaments en transport públic, amb bicicleta i a peu. Des del sindicat fa temps que reclamem que es posin les persones al centre del debat sobre la mobilitat. Per aquest raó organitzarem el proper dia 13 un seminari sobre l’ Avantprojecte de Llei de Movilitat Sostenible de l’Estat.
En ell analitzarem com les connexions entre administracions, operadors i ciutadania, però també entre espai urbà i rural, poden afavorir aquesta mobilitat més responsable amb la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’aire, així com donar resposta a les necessitats específiques de la ciutadania.
En aquesta edició volem reflexionar sobre el concepte de mobilitat sostenible i justa com un dret social, tal com queda recollit en el projecte de llei de mobilitat sostenible que està preparant el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Des de CCOO volem analitzar què podem esperar d’aquesta nova llei, quines aportacions incorpora pel que fa a la promoció de la mobilitat sostenible per anar a la feina i quin grau de participació podran tenir els treballadors i les treballadores a l’hora d’implementar mesures per promoure desplaçaments sostenibles, segurs i inclusius. Al seminari també volem debatre i compartir diferents visions amb persones expertes de referència en matèria de transport i mobilitat. Pròximament publicarem el programa detallat l’acte.
El context d’emergència climàtica i l’evident reducció de la disponibilitat de combustibles d’origen fòssil i el seu encariment fan encara més necessari i urgent una descarbonització del sector del transport. Per això, són fonamentals les contribucions del transport públic, el transport col•lectiu i la mobilitat activa, junt amb polítiques tarifàries inclusives i equitatives que promoguin un transvasament de persones usuàries del vehicle privat cap a mitjans de transport més sostenibles. D’altra banda, l’encariment de l’energia, que s’ha traslladat al cost de tots els productes, ha obligat els poders públics a prendre mesures per fer més assequible el transport públic per als usuaris i usuàries freqüents.
Per a CCOO, aquestes mesures —o d’altres de semblants— han d’esdevenir estructurals i cal acordar-les amb els agents socials. Els temps dels combustibles barats no tornaran i la mobilitat quotidiana és una necessitat de primer ordre, que cal cobrir amb modes ecomovibles i amb transport públic. Per fer-ho, cal, sobretot, millorar la comoditat, reduir els temps dels trajectes i augmentar-ne les freqüències, però també dissenyar una política tarifària i fiscal que suposi un autèntic salt endavant que ja és inajornable.
Des de CCOO de Catalunya entenem que l’extensió de la xarxa del transport públic, col•lectiu i individual, ha de ser prou àmplia i flexible per permetre a totes les persones, sense exclusions, moure’s combinant les millors connexions, com a peça clau per garantir el dret a la igualtat d’oportunitats i de tracte. En aquest sentit, a més de les infraestructures i les eines de gestió necessàries per a la prestació del servei, és imprescindible una política de preus i ajudes directes que incentivin l’ús del transport públic per als desplaçaments. I hi ha d’haver també una política eficaç de la tarifació social, basant-se en el principi de redistribució de les rendes per evitar l’exclusió social per motius econòmics.
Per això, CCOO reivindica que:
● Cal fer estructurals les actuals rebaixes en els abonaments per a persones treballadores i altres usuaris i usuàries freqüents i completar la integració tarifària de tot el territori a partir d’un funcionament integral de la T-Mobilitat, que superi d’una vegada les mancances actuals.
● Cal augmentar els serveis de transport públic i fomentar la intermodalitat, tot adaptant els horaris i les rutes, sobretot als espais que més mobilitat generen, incloent els polígons industrials.
● Cal obligar les empreses a elaborar plans de desplaçament per cobrir els viatges des del domicili al centre de treball, d’acord amb un calendari d’implantació segons les dimensions de la plantilla, així com establir un sistema d’incentius per fer-ho possible (ajuts i sancions) i amb la participació de la representació legals de les persones treballadores. Certes empreses i administracions públiques ja tenen aquesta obligació, però no s’està seguint la seva implementació.
● El Govern de la Generalitat ha de desenvolupar mesures fiscals i ajuts directes que impulsin les mesures per implantar modes de desplaçament més sostenibles als centres de treball.
● Les diferents Autoritats del Transport Metropolità (ATM) han de impulsar una major coordinació entre les empreses per organitzar sistemes de mobilitat més sostenibles, com autocars d’empresa d’ús col•lectiu o cotxes compartits.
● És necessari que les administracions locals facilitin l’accés segur a peu, amb patinet i amb bicicleta als polígons d’activitat econòmica, per contribuir al canvi de model de mobilitat.