CCOO de Catalunya considera que cal deixar l’aigua fora de la mercantilització i la financerització per garantir el dret universal
En el marc del Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març, i davant d’un bé estratègic
El dia 22 de març va ser declarat com a Dia Mundial de l’Aigua per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU). L’objectiu número 6 dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) tracta de garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones. La garantia del subministrament d’aigua en quantitat i en qualitat suficients és fonamental per al desenvolupament de la societat i per a la lluita contra la pobresa i les malalties en qualsevol part del món. Si no malmetem les masses d’aigua, aquestes necessitats estarien garantides arreu. Al món hi ha 2.200 milions de persones que no tenen assegurat aquest dret. A Catalunya el que cal és garantir que ningú quedi sense aquestes necessitats cobertes per manca de recursos econòmics per pagar el subministrament.
Un hivern sec, els efectes ja irreversibles de l’escalfament global (que caldrà evitar que arribin a ser catastròfics) i el creixent preu de l’energia són senyals per preocupar-nos-en i per ocupar-nos de la gestió de tot el cicle de l’aigua. L’aigua és, com tots el recursos del planeta, un bé limitat. La sovint anomenada escassetat depèn dels nostres usos i de com la tractem.
Per mantenir la qualitat de l’aigua que necessitem, cal tenir cura del manteniment del cabal dels rius, llacs i aqüífers, i dels seus entorns, i no contaminar-los. Cal garantir aquests usos respecte d’altres de vinculats a activitats econòmiques, legítimes, però que no es poden posar per davant ni del dret de les persones ni de la gestió sostenible que garanteixi la disponibilitat d’aigua en el futur.
La qualitat de les nostres aigües depèn de l’ús que en fem i de com les tractem abans de retornar-les al medi. A Catalunya, malgrat els recursos esmerçats en depuració durant molts anys, encara hi ha una gran quantitat de trams de rius i rieres amb una qualitat de l’aigua dolenta o amb dades parcials. Pel que fa a les conques interiors de Catalunya (les que no formen part de la conca de l’Ebre) sols el 28,7 % està en bon estat i, dins aquest volum, 2/3 parts ho estan amb incertesa. Pel que fa a les aigües subterrànies, el 76 % es troben en mal estat. El principal risc, avui, per a la qualitat de les nostres masses d’aigua és la contaminació derivada d’abocaments d’origen industrial accidentals i l’ús excessiu d’adobs nitrogenats i les dejeccions de la ramaderia intensiva.
Cal seguir millorant la nostra capacitat de depuració i, sobretot, aprofitar per a altres usos l’aigua tractada per preservar la que ha de garantir la qualitat del medi. Cal reduir l’aigua que captem, perquè n’hi haurà menys de disponible, i hem de respectar i millorar els cabals ecològics, com la manera de garantir la sostenibilitat i la conservació dels recursos hídrics. Tot això ens ha de dur a revisar les concessions d’ús d’un bé que és públic en circumstàncies de canvi climàtic, que el limitaran encara més.
L’aigua no és substituïble per cap altre recurs. Per això no es pot gestionar com si fos un bé més de mercat ni financeritzar-la. En aquest sentit, cal reforçar les polítiques públiques de control i de gestió de l’aigua prioritzant l’interès general, i respectant sempre la jerarquia d’usos de l’aigua, que posa el dret humà a l’aigua, a la salut i a la cura del medi ambient per davant de la resta d’usos. Per fer front als reptes creixents de transformació de processos per fer-los més sostenibles i digitals, cal tenir en compte les persones que treballen al sector i les seves capacitats. Tots els canvis que haurem d’afrontar en la gestió de l’aigua s’han de fer a partir del principi de transició justa a fi de garantir que ningú no quedi enrere.