Valoració de les dades de l’IPC de gener del 2017
L’índex anual de preus de consum (IPC) del mes de gener a escala estatal s’incrementa gairebé un punt i mig respecte del mes anterior i se situa en el 3%. Motivat principalment per l’increment dels preus de l’electricitat i dels carburants, l’IPC anual registra la taxa més alta des de l’octubre del 2012.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, s’incrementa 1 dècima, fins a l’1,1% i, per tant, segueix per sota de l’índex general.
L’IPC mensual se situa en el -0,5% (per les rebaixes, principalment en vestit i calçat), tot i l’efecte que ha tingut el fort increment del preu de l’electricitat i dels carburants sobre l’habitatge i els transports.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 3,1%, i manté 1 dècima de diferencial positiu amb l’indicador estatal, per una major alça de preus d’alguns subgrups.
Els preus a la zona euro també s’incrementen i se situen en un 1,8% en termes interanuals, mentre que l’IPC harmonitzat espanyol incrementa un punt i mig, fins al 2,9%, seguint, per tant, per sobre de l’indicador de l’eurozona.
CCOO considera que:
• El sistema de subhasta del preu de l’electricitat penalitza els consumidors, en especial les rendes més baixes, i fa augmentar els beneficis de les grans empreses del sector.
• La revalorització del 0,25% de les pensions, segons el Decret del Govern del PP, fa perdre poder adquisitiu respecte a l’IPC.
• Els baixos salaris i la precarietat laboral fan augmentar la pobresa laboral i que la recuperació del consum intern sigui feble. No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial i ocupació de qualitat.
• La inflació a Catalunya en alguns subgrups continua lleugerament superior a l’estatal i per tant cal actuar amb uns pressupostos socials per donar resposta a la situació d’emergència social que viu una part important de la ciutadania.
• Les polítiques d’austeritat, la precarietat laboral i les retallades de pensions i prestacions socials estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, i fan augmentar els nivells de pobresa i exclusió social.
• L’increment de l’IPC estatal en relació amb l’eurozona afecta negativament la competitivitat de les empreses espanyoles, reduint l’efecte la devaluació salarial després de l’esforç fet pels treballadors.
CCOO reclama:
-Increments salarials als convenis, augment progressiu del salari mínim interprofessional (SMI) i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya d’acord amb l’augment de l’IPC.
-Recuperar la revalorització de les pensions d’acord amb la inflació a través de la derogació de la reforma de les pensions del Govern del PP, i el consens del Pacte de Toledo i de les organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions.
-A Catalunya, la posada en marxa de forma urgent de la renda garantida de ciutadania per a qui no té recursos i uns pressupostos socials per actuar contra la pobresa i l’exclusió social.
-Que les empreses energètiques compleixin els protocols que evitin els talls de subministrament a les llars vulnerables i que l’Administració sigui més contundent per evitar la pobresa energètica.
– Control dels preus dels serveis bàsics i de les xarxes de distribució, i una reforma del sistema de subhasta elèctric perquè perjudiquen a la ciutadania.
-Que el Congrés dels Diputats es comprometi a derogar les dues reformes laborals que estan precaritzant les condicions laborals i amenacen la recuperació de l’economia.
-Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i ha retallat la quantia i la durada.
-Una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de febrer de 2017