Les Comissions Obreres es van crear el 20 de novembre de 1964 en una assemblea a l’església de Sant Medir com a organització de classe, nacional, unitària, independent i democràtica a partir de treballadors de sectors i militàncies molt diverses.
La Fundació Cipriano García reuneix historiadors i sindicalistes per analitzar, el Dia de la Fundació, el paper de les eleccions sindicals en la construcció de democràcia des dels temps de la dictadura i la transició i fins a l’actualitat i en clau de futur.
El 20 de novembre del 1964, aquest dissabte fa 57 anys, les Comissions Obreres de Catalunya van néixer formalment en una assemblea de 300 treballadors a l’Església de Sant Medir, al barri barceloní de Sants, després d’un procés previ de mesos que va incloure trobades de treballadors de diversos sectors (metall, tèxtil, construcció, indústries químiques, arts gràfiques, fusta, banca…). Entre els participants del procés fundacional de Comissions Obreres hi havia comunistes del PSUC; catòlics de la JOC, HOAC i ACO; socialistes del MSC i el FOC; militants d’organitzacions integrades a l’Aliança Sindical Obrera (CNT, UGT i SOC), i obrers independents.
A l’assemblea de Sant Medir, les Comissions Obreres van apostar per actuar públicament, legalment mentre es pogués i defugint al màxim la clandestinitat que havia esterilitzat les organitzacions sindicals històriques, però sense renunciar a la denúncia frontal del Sindicat Vertical franquista i la manca de drets bàsics. Així, aquell 20 de novembre del 1964 es van aprovar quatre punts reivindicatius que articulaven reivindicacions econòmiques i laborals amb d’altres de sociopolítiques: 1) salari mínim de 200 pessetes per vuit hores de treball; 2) escala mòbil salarial per garantir el poder adquisitiu; 3) llibertat sindical, i 4) reconeixement del dret de vaga.
A diferència del procés fundacional de Comissions Obreres a Astúries, Euskadi i Madrid, el cas de Catalunya va tenir la singularitat de forjar-se inicialment en el malestar de treballadors de petites empreses que es van començar a coordinar pels convenis provincials. Aquests treballadors, que serien els nuclis inicials de les Comissions Obreres, van anar acumulant experiència en lluites concretes a principis dels anys 60 i en les eleccions del 1963 dins de les estructures verticalistes de la Organización Sindical Española (OSE).
Per les eleccions sindicals de 1966, dos anys després de l’assemblea de Sant Medir, les Comissions Obreres ja estaven organitzades i actuaven obertament dins i entre les escletxes del sindicalisme vertical. L’èxit de les candidatures democràtiques impulsades per Comissions Obreres va obligar l’aparell sindical franquista a maniobrar per no perdre el control de moltes juntes oficials. El 1967, davant la força opositora d’uns sindicalistes que es van coordinar en la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, una sentència del Tribunal Suprem va declarar il·legals les Comissions Obreres considerant-les una “organització filial del Partit Comunista”.
Malgrat la il·legalització i la forta repressió franquista, els militants de Comissions Obreres -definides com un moviment sociopolític que tenia com a primer objectiu la consecució d’un sindicat de classe, únic, democràtic i independent- no van deixar mai d’impulsar candidatures democràtiques en les eleccions sindicals dels darrers anys de la dictadura. Després, i des de que el 1978 es van celebrar les primeres eleccions sindicals democràtiques, CCOO ha revalidat sempre a les urnes i als centres de treball la seva condició de primera força sindical de Catalunya.
Acte públic el 22 de novembre
La memòria de present i futur de tot aquest procés és el que CCOO de Catalunya i la Fundació Cipriano García volen valorar, un any més, amb el Dia de la Fundació. Per això, en concret, el proper dilluns 22 de novembre se celebra una jornada de matí a la seu nacional del sindicat a Barcelona, a l’Espai Assemblea de Via Laietana, 16, sota el títol “Les eleccions sindicals, clau per construir democràcia. Passat, present i futur”.
El catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona Pere Ysàs i el president de la Fundació Cipriano García, Alfons Labrador, obriran la jornada a les 10 hores amb una taula sobre els 55 anys d’eleccions sindicals que conduirà la secretària d’Estudis, Cultura i Memòria de CCOO de Catalunya, Dolors Llobet.
El secretari d’Organització de CCOO de Catalunya, Andrés Querol, participarà en una segona taula, a les 11.30 hores, sobre eleccions i democràcies a l’empresa que conduirà la responsable de Desenvolupament Organitzatiu de CCOO, Maribel González. La taula comptarà amb la participació de Jaume Zamorano (secretari d’Organització de la Federació d’Educació), Montse Margalef (secretaria d’Eleccions Sindicals i Afiliació de la UI de Tarragona), Climent Pujol (director de l’Oficina Electoral) i Sílvia Pintiado (secretaria general del Sindicat Intercomarcal de Serveis del Vallès Occidental – Catalunya Central), que exposaran diferents experiències i estratègies de presència i acció sindical de CCOO en les noves realitats del món del treball.
El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, farà la cloenda de la jornada del Dia de la Fundació. L’acte serà obert i presencial a l’Espai Assemblea, d’acord amb totes les mesures sanitàries anti-COVID vigents, i tota la jornada es retransmetrà també pel canal de YouTube del sindicat.