Valoració de les dades de l’IPC de maig del 2021
El mes de maig continua la tendència d’augment de preus per tercer mes consecutiu. Constatem com, principalment a causa de la pujada dels carburants i electricitat, s’incrementa el preu d’aquells productes de caràcter bàsic, consumits per la majoria de les persones. Això afecta molt especialment a aquelles llars amb menors ingressos atès que hauran de destinar una major part de la seva renda disponible a adquirir la cistella de la compra de cada mes.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en 2,6 %, sis dècimes per sobre de l’índex registrat el mes passat (2,0 %) i se situa una dècima per sota de l’índex estatal (2,7 %).
Els productes que més han contribuït a aquest increment de preus han estat el transport (10,1 %) i l’habitatge (8,7 %). El transport s’encareix considerablement a causa de la pujada dels carburants, en comparació al descens que van registrar l’any passat. En un sentit similar l’habitatge incrementa preus a causa de l’encariment del gasoli per a calefacció.
A la banda de productes que veuen rebaixats els seus preus destaquem aquells relacionats amb les comunicacions, que veuen disminuït els seus preus en 4,5 %.
A escala de l’Estat, l’increment interanual l’índex general és de 2,7 %, cinc dècimes per sobre del mes anterior (2,2 %). Quant al contingut de l’evolució de preus, es reprodueix la dinàmica que hem descrit per al cas de Catalunya. En aquest sentit, trobem que l’habitatge és el producte que més s’encareix (10,4 %), seguit del transport (9,4 %). En canvi, a la banda de productes que veuen reduïts els seus preus trobem els serveis relacionats amb els hotels, cafès i restaurants que registren un descens dels seus preus del 0,6 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els productes no elaborats ni els carburants i que, per tant, situa millor l’estat general de l’economia sense les dinàmiques de volatilitat inherents al comportament dels preu dels carburants, se situa en el 0,2 %, dues dècimes per sobre del mes anterior, que va ser del 0,0 %. Hem de destacar que aquest mes de maig es registra el diferencial més elevat entre l’índex general i la subjacent (la subjacent se situa dos punts i mig per sota de l’índex general) des que es van començar a recollir les dades de la inflació subjacent, l’agost del 1986.
D’altra banda, la taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la Unió Europea i que, per tant, facilita la comparació entre aquests països, se situa en el 2,4 %, 4 dècimes per sobre del mes anterior (2,0 %) i també 4 dècimes per sobre de l’índex per als països de la zona euro (2,0 %).
CCOO considera que:
– La crisi sanitària i el seu impacte sobre el teixit socioeconòmic ha afectat especialment a les llars amb baixes rendes, augmentant el seu nombre i empitjorant la seva situació. L’increment dels preus dels béns bàsics com els aliments o l’electricitat redueix la renda disponible d’aquestes llars, i, si afegim l’increment del preu dels carburants, llastra també la capacitat de recuperació de les petites i mitjanes empreses que són les que generen més ocupació i han estat les més afectades per la crisi.
– Per una altra banda, la baixa inflació subjacent (amb la major diferència amb l’IPC des que hi ha registres) mostra un impuls afeblit de la demanda interna en la qual incideix l’efecte estalvi i la precaució de les llars, però també la participació limitada dels salaris i la poca inversió pública i privada al llarg del període de creixement que va seguir a la crisi anterior i que llastra la recuperació.
Per tot això CCOO reclama:
– A falta de les dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’any 2020, que facilitarà eines d’anàlisi, sembla evident que la crisi provocada per la pandèmia ha comportat un increment de la desigualtat i un afebliment de la renda de la qual disposen les llars més vulnerables. Calen polítiques de protecció social efectives i un gir copernicà en la gestió i l’encaix entre la renda garantida de ciutadania i el Ingrés Mínim Vital, que s’han de complementar.
– El debat arran de l’informe del Banc d’Espanya sobre l’impacte del salari mínim interprofessional (SMI) mostra la insistència en defensar un model intensiu en mà d’obra i poc valor afegit que no és el que necessitem per sortir de la crisi. L’informe omet una anàlisis sobre la millora de la demanda i el seu efecte sobre l’ocupació que ha estat positiu i ha beneficiat a més d’un 1,5 milions de persones. Les persones amb els salaris més baixos estan en una situació insostenible i és necessari incrementar l’SMI, derogar la reforma laboral i dinamitzar la negociació col·lectiva.
– El Govern de Catalunya enfronta uns reptes que s’han de respondre en el marc d’un consens parlamentari ampli, que s’ha desuportar en la concertació que es desenvolupa en l’àmbit del Consell del Diàleg Social de Catalunya. Esdevé clau l’agilització d’aquesta concertació a l’hora de definir les polítiques actives, les de protecció social i les inversions que han de permetre avançar en la transformació del model productiu. L’ajornament de la negociació dels pressupostos impedeix un debat obert i integrador i la definició dels recursos que han de permetre aquestes polítiques.